Gihadisme global
Al-Qaida no va morir amb Bin Laden fa 10 anys, només es va transformar
Des de la mort del terrorista saudita, el grup gihadista s’ha subdividit en diverses organitzacions que funcionen semiindependentment
Durant tots aquests anys hi ha hagut escissions en el moviment islamista armat de les quals han sorgit grups com l’Estat Islàmic
El sol començava a desaparèixer darrere de les muntanyes de la regió d’Abyan, al Iemen, quan un grup d’homes va assaltar per sorpresa un control policial d’una carretera. Armats amb llançagranades i fusells, els assaltants van començar a disparar contra tot i tothom: van morir 12 persones. Els atacants van escapar tots amb vida. L’atac va tenir lloc el passat 18 de març i és dels últims portat a terme per membres d’Al-Qaida, gairebé exactament deu anys després de la mort d’Ossama Bin Laden, fundador de la xarxa terrorista, en mans d’un comando dels Estats Units en una remota localitat del Pakistan, on s’havia refugiat.
Bin Laden, fill d’una de les famílies més riques de l’Aràbia Saudita, va crear l’organització el 1988 a l’Afganistan per lluitar contra la invasió per part dels soviètics del país centreasiàtic. Al cap de pocs anys, no obstant, va ordenar portar a terme atemptats més enllà de la frontera afganesa. El primer va ser al Iemen, el 1992.
L’època daurada de l’organització va ser durant la primera dècada dels 2000, quan el seu nom era conegut per tots els ciutadans del món pels seus atemptats de gran impacte gairebé anuals. Però el 2 de maig del 2011, els Estats Units van acabar amb Bin Laden, considerat el terrorista més buscat del planeta. Al-Qaida va quedar tocada, però continua viva.
«Al-Qaida és ara una ombra del que va ser. La campanya global contra el que va crear Ossama Bin Laden ha aconseguit un èxit notable i les idees que van inspirar Bin Laden i els seus seguidors han perdut bona part del seu atractiu. Però no hi ha espai per a la complaença i el risc hi segueix sent, tot i que és diferent», explica Bruce Riedel, de l’Institut Brookings dels EUA.
Un nou líder
Un nou líderAyman al Zawahiri, un cirurgià egipci que juntament amb Bin Laden va orquestrar i preparar els atemptats contra les torres bessones del setembre del 2001, va aconseguir el comandament d’Al-Qaida. Zawahiri, no obstant, és considerat un dirigent molt menys carismàtic que el seu antecessor i, a més, es diu que està greument malalt, si és que encara és viu. L’octubre del 2020, diverses agències d’intel·ligència occidentals van especular que havia mort aquell mes en alguna zona entre la frontera de l’Afganistan i el Pakistan, per problemes de cor o respiratoris. La notícia no ha sigut confirmada ni desmentida. Sigui com sigui, es creu que fa alguns anys que ha deixat de comandar activament el grup, el qual estaria ara sota les ordres de Saif Al Adel, també egipci.
«Sota el comandament d’Al Zawahiri, Al-Qaida s’ha convertit en una organització cada vegada més descentralitzada, amb l’autoritat i el poder bàsicament en mans dels líders de les organitzacions regionals», assegura un informe recent d’un ‘think tank’ nord-americà especialitzat en terrorisme gihadista.
Des de la mort de Bin Laden, el nombre d’atemptats reivindicats per Al-Qaida s’ha disparat en comparació amb quan el terrorista saudita estava amb vida. La diferència rau en què els actuals, tot i que més nombrosos, causen menys mortalitat i tenen lloc sobretot lluny d’Occident. No els veiem tant.
Gihadisme federal
Gihadisme federalEn l’actualitat, durant els últims anys sota el comandament d’Al Zawahiri, Al-Qaida s’ha convertit en una espècie d’organització federal, en la qual hi ha un comandament central, sota les ordres del líder, però qui mana sobre el terreny són les organitzacions locals que rendeixen homenatge als caps, situats entre el Pakistan i l’Afganistan.
Aquestes filials són les que cometen atacs i atemptats. Són quatre: Al-Qaida al Magrib Islàmic, que actua sobretot a la regió del Sahel, al sud del desert del Sàhara; Al-Qaida a la Península Aràbiga, establerta al Iemen; Al Shabab, entre Somàlia i Kenya i Al-Qaida al Subcontinent Islàmic, a l’Índia.
Fa uns anys, Al-Qaida comptava amb dues filials més, una a l’Iraq i una altra a Síria, però totes dues, per motius diferents, es van escindir. La iraquiana es va separar el 2013 i estava liderada per Abu Bakr Al Bagdadi, líder de l’Estat Islàmic (EI). L’Estat Islàmic es va escindir d’Al-Qaida el 2014, pocs mesos abans de la declaració del califat a la ciutat iraquiana de Mossul. Al Bagdadi considerava Al-Qaida, que estava en contra de l’assassinat de musulmans xiïtes, «massa tova».
Notícies relacionadesL’altra escissió va ser la de la filial d’Al-Qaida a Síria, Jabhat al Nusra. Liderada per Abu Mohammed Al Golani, es va rebatejar el 2017 com Hayat Tahrir el Sham (HTS) i va trencar amb Al Zawahiri. Des d’aleshores, HTS lluita per la implementació de la llei islàmica, però perquè s’implanti a Síria i no a tot el món. I els seus líders rebutgen fer atemptats per aconseguir-ho.
«[Després de Zawahiri], el nou líder d’Al-Qaida probablement dirigirà l’organització en un punt clau del moviment gihadista mundial. Nous escenaris estan apareixent a l’Àfrica i Àsia. El nou líder d’Al-Qaida, durant el temps que sobrevisqui, tindrà el seu temps ocupat», escriu l’expert Daniel Byman.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Tres hores que van canviar el Barça
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia