El Brasil barra el pas a la Sputnik V i inicia el seu propi capítol de la disputa mundial per les vacunes

L’Agència Nacional de Vigilància Sanitària (Anvisa) va donar a Pfizer un immediat vistiplau el febrer passat, malgrat haver sigut desqualificada pel mateix president, Jair Bolsonaro, quan encara es trobava Donald Trump a la Casa Blanca. «Mai permetrem que milions de brasilers siguin exposats a productes sense la deguda comprovació de qualitat, seguretat i eficàcia», va dir en canvi Anvisa al negar a diversos estats del nord-est del Brasil la possibilitat de comprar 37 milions de dosis de la Sputnik V. El Govern Federal havia adquirit al seu torn uns altres 10 milions d’aplicacions.

Anvisa va fer cas omís de les conclusions de la revista mèdica The Lancet, segons la qual la Sputnik V té una eficàcia del 91,6%. Aquesta fiabilitat ha portat l’estat alemany de Baviera a subscriure un precontracte per comprar 2,5 milions de dosis i que la vacuna russa tingui presència a 51 països. El setmanari Veja va calcular que el veto parcial a la Sputnik V reduiria en gairebé un 9% la quantitat de dosis que necessita el Brasil aquest any.

Els arguments

L’agència brasilera ha fonamentat el seu rebuig en el fet que l’Institut Gamaleya de Moscou no va entregar un «informe tècnic complet» del fàrmac. Els seus fabricants van considerar que la decisió presa és «lamentablement d’ordre polític i no té res a veure amb l’accés a la informació o amb aspectes científics». A aquesta mateixa conclusió va arribar Sergio Machado Rezende, ministre de Ciència i Tecnologia amb el Govern del president Luiz Inácio ‘Lula’ da Silva. Alexandre Padilha va ser titular de la cartera de Salut amb la presidenta Dilma Rousseff. En l’actualitat és diputat del Partit dels Treballadors (PT). Per a Padilha, Anvisa ha sigut pressionada pel Govern d’ultradreta, que busca suavitzar la seva relació amb els EUA després de l’arribada a la Casa Blanca de Joe Biden.

«Anvisa va ser acusada de mentir, actuar de manera poc ètica i produir notícies falses sobre la identificació de l’adenovirus replicant», va dir un dels seus directors, Antonio Barra, en resposta a les suspicàcies que va sembrar la seva posició. I va afegir: «No hi ha persona en aquesta institució que tingui interès o alegria a negar la importació d’alguna vacuna, un producte a l’abast de la sensibilitat de tots els éssers humans que avui pateixen aquesta pandèmia».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

Diferents mitjans brasilers estimen que la possibilitat d’importar l’immunitzant rus en un futur no està completament tancada. De fet, el mateix Barra va dir que Anvisa és receptiva a noves dades que puguin ser enviades pels desenvolupadors de la Sputnik V. El portaveu de la Presidència russa, Dmitri Peskov, va assenyalar que Moscou està disposat a proporcionar-les. «Els contactes continuaran».

La influència de Moscou i Pequín

La presència russa i xinesa a Amèrica Llatina, i en especial al Brasil, és un assumpte de summa preocupació per als Estats Units. La pandèmia ha permès als dos països consolidar posicions a la regió i és en aquest context que el Govern d’ultradreta ha rebut missatges inequívocs des de Washington. El ministre d’Economia, Paulo Guedes, va assenyalar dies enrere que la Covid-19 va ser inventada a la Xina. Guedes, un ultraliberal format al Xile del general Augusto Pinochet, va arribar a acusar Pequín d’elaborar una vacuna que és «menys efectiva» que la nord-americana. «Els nord-americans tenen 100 anys d’inversió en investigació. Ells es pregunten: ¿Quin és el virus? ¿És aquest? D’acord, descodifica’l. Aquí tens la vacuna de Pfizer, és millor que les altres», va afegir. L’ambaixador xinès a Brasília, Yang Wanming, no va tardar a respondre-li: «Fins al moment, la Xina és el principal proveïdor de vacunes i materials per al Brasil: Coronavac representa el 84% de les immunitzacions aplicades».