Esclat social

La teoria conspiranoica sobre els motius de les protestes que difon la dreta colombiana

  • La «revolució molecular dissipada», idea d’un neonazi xilè, s’ha convertit en paraula santa de l’expresident Álvaro Uribe per explicar l’esclat social

  • El president, Iván Duque, per ara evita declarar l’estat de «commoció interior» que restringiria seriosament les llibertats

La teoria conspiranoica sobre els motius de les protestes que difon la dreta colombiana
3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

Un fantasma sobrevola el cel colombià, el de l’estat de «commoció interior» –una espècie d’estat d’alarma– que li permetria al president, Iván Duque, restringir la mobilitat, arrestar preventivament, violar domicilis sense ordre judicial i suspendre autoritats. El mentor de Duque i líder veritable de la dreta, Álvaro Uribe, és qui amb més urgència demana al Govern que el decreti per frenar el nou esclat social que ha deixat almenys 35 morts. «Busquen justificar la repressió i entelar la legítima protesta. ¿Vandalisme induït per justificar commoció interior? Alerta, està en risc la democràcia», va advertir Carlos Eduardo Caicedo, actual governador del departament de Magdalena. Uribe el va qualificar de «neocomunista». Les intervencions de l’exmandatari a Twitter circulen com una mena de programa d’acció per al Centre Democràtic, el partit de Duque. Sense enrojolar-se, Uribe va demanar «enfortir» les Forces Armades, «debilitades» després de l’acord de pau amb les FARC, i, sobretot, «resistir la Revolució Molecular Dissipada».

Uribe va fer seva una teoria difosa per un neonazi xilè, Alexis López, qui considera les protestes socials de caràcter horitzontal una manera nova de prendre el poder que s’hauria exercitat el 2019 al seu propi país. D’acord amb la revista de Bogotà La Silla Vacía, l’expresident no és el primer en invocar aquest argot: l’Exèrcit i la Policia han recorregut als textos de López per interpretar els conflictes que han emergit a Colòmbia i justificar els excessos institucionals. El mateix López ha sigut convidat dues vegades a la Universidad Militar Nueva Granada, pel seu rector, el general Luis Fernando Puentes, a impartir les seves classes.

Segons el nou guru de la ultradreta, la culpa de tot la té el filòsof francès Félix Guattari i el seu llibre ‘La revolución molecular’, que només promou sistemes de vida alternatius. D’acord amb López, el Brasil de Luiz Inácio ‘Lula’ da Silva va ser un assaig d’aquestes teories que van tornar a posar-se en pràctica a Xile i els Estats Units a través del moviment Black Lives Matter. Ara és el torn de Colòmbia. «No existeix estructura jeràrquica. Hi ha anarquia funcional», va explicar López als assistents al seu curs a la Universitat Militar, en plena pandèmia que ha matat més de 76.000 persones. L’oficial de policia Luz Carina Pérez Castillo va haver d’assentir a l’escoltar-lo perquè dies enrere va argumentar que a Colòmbia, on hi ha 21 milions de pobres, no hi ha esclat social, sinó una guerra de guerrilles camuflada «que no té res a veure amb les demandes legítimes d’una societat». L’anarquia és, segons el seu criteri, «un model estratègic». Uribe l’ha llegit perquè en un dels seus últims trinats va parlar d’«anarquia social».

Notícies relacionades

Carlos Enrique Moreno, un exassessor de Duque, tampoc es va privar de glossar López en una columna publicada a El Espectador. La protesta busca «generar de manera gradual i quotidiana conductes que alterin l’estat de la normalitat social del sistema dominant, i així derogar-lo». Es tracta de «generar caos i el cessament de la normalitat diària, per crear un estat de crispació i crisi permanent».

Duque per ara evita avançar en la direcció que traça Uribe. I per diferenciar-se, aquest dijous almenys va condemnar el tiroteig patit per un dirigent estudiantil que marxava «pacíficament». Li va demanar alhora al director de la Policia, Jorge Luis Vargas Valencia, «trobar el parador de culpables i portar-los davant la justícia».