Els birmans continuen la seva resistència 100 dies després del cop militar

Els birmans van tornar aquest dimarts a expressar desafiadors el seu rebuig de la junta militar en protestes en diverses parts del país malgrat la repressió dels uniformats quan es compleixen 100 dies des del cop d’Estat.

A Rangun, la ciutat més gran del país, els manifestants van corejar consignes i van alçar tres dits, el gest de la saga d’‘Els jocs de la fam’ que s’ha convertit en símbol de resistència contra els militars, que han matat almenys 781 civils, inclosos 52 menors. Altres protestes van tenir lloc a les regions de Magwe i Mandalay, segons les fotografies compartides a les xarxes socials per mitjans com Irrawaddy, que treballen clandestinament a causa de la persecució i la censura de la junta.

Per evitar la repressió, alguns manifestants organitzen protestes més petites o les anomenades «llampec», que es dissolen en pocs minuts per impedir que les forces de seguretat tinguin temps d’arribar al lloc. Els uniformats, que han utilitzat armament militar contra els civils, també terroritzen els seguidors del moviment de desobediència civil amb detencions arbitràries, pallisses i tortures.

Alguns activistes i manifestants han mort en detenció, com el poeta Khet Thi, el cadàver del qual va ser entregat diumenge a la seva família amb senyals de tortura després de ser arrestat per la seva participació en les protestes contra la junta.

Milícies civils

Mentre que la majoria de les protestes són pacífiques, alguns manifestants han format milícies civils o s’han unit a algunes de les guerrilles de les minories ètniques al país per enfrontar-se amb les armes a l’Exèrcit birmà. L’anomenat Govern d’Unitat Nacional, format per representants, activistes i membres de les minories ètniques contraris a la junta, van anunciar la setmana passada la formació de la Força de Defensa del Poble, pas previ a la creació en el futur d’un Exèrcit federal.

Notícies relacionades

Washington suspèn l’intercanvi amb Kíiv de dades d’intel·ligència

Mentides i mitges veritats

La pressió internacional dels Estats Units, la Unió Europea o l’ONU no ha fet efecte en els militars, que continuen amb la repressió i han detingut ja més de 3.800 persones, inclosa la líder deposada Aung San Suu Kyi i part del seu Govern, enmig d’un deteriorament greu de l’economia i la pobresa.

El cap de la junta, Min Aung Hlaing, justifica el cop d’Estat per un suposat frau electoral en els comicis del novembre passat, en què va arrasar el partit de Suu Kyi, com ja va fer el 2015, i que van ser considerats legítims pels observadors internacionals.