Els nens i nenes palestins i israelians mereixen alguna cosa millor
Save the Children demana el final definitiu de la violència per no condemnar tota una generació
Els nens i nenes de Gaza han passat per això abans, però no ho fa més fàcil. Quan les bombes cauen indiscriminadament del cel, encara s’encongeixen de por. S’amaguen sota dels llits, es fan pipí i molts tenen por d’anar-se’n a dormir. Els seus pares i mares intenten consolar-los, però no ho aconsegueixen; es menteixen a si mateixos i a les seves famílies, fent cara de valents per donar-los una sensació de seguretat i assegurant-los que tot estarà bé. Això és una cosa que qualsevol pare faria. Però la mort i la destrucció al seu voltant expliquen una història diferent.
Durant la setmana passada, els nens i nenes de Gaza i Israel s’han enfrontat a una amenaça diària de lesions i mort per l’onada de violència entre l’Exèrcit israelià i els grups palestins armats. Dissabte al matí, vuit nens menors de 14 anys i les seves mares van morir en només unes hores quan un atac aeri d’Israel va colpejar una casa en un camp de refugiats al nord de Gaza. Només va sobreviure un nen de cinc mesos. Diumenge, Suzy Eshkuntana, de sis anys, va ser treta de la runa de casa seva després que un atac israelià matés la seva mare i els seus quatre germans.
El nombre de morts és molt més gran a la banda palestina, tot i que cap nen o nena hauria d’haver de passar per aquest tipus d’angoixa emocional i física. Aquesta situació pot tenir un impacte durador en el seu benestar físic i mental, sense esmentar la interrupció que causa en la seva educació i vida familiar. La nostra investigació del 2018 va trobar que el 95% dels nens a Gaza tenien sentiments de depressió, hiperactivitat, agressió i preferència per estar sols. El president dels Estats Units, Joe Biden, ha demanat un alto el foc, però els esforços internacionals per aturar els combats i protegir aquests nens i nenes no han anat prou lluny. Ha de cessar la violència contínua als dos costats.
Un dels nostres col·legues a Gaza, Mazen Naim, es va veure obligat a fugir de casa amb la seva família aquests últims dies a causa dels interminables bombardejos. Fa dies que els seus fills ploren i estan en un estat de terror constant. Cap lloc és segur i milers de famílies han sigut desplaçades.
El Khaled, un nen de 10 anys que viu a Gaza, ens va dir que està terroritzat cada vegada que sent un atac aeri. Cada vegada que vol sortir de casa, hi ha un altre cop i corre cap a dintre el més ràpid que pot. També li està afectant el son. Quan recolza el cap al coixí, hi ha un altre atac aeri i es desperta pres del pànic.
Els infants i els joves de Gaza senten una ansietat constant, perquè molts estan separats dels seus pares; el 63% mai se senten segurs lluny d’ells. Cap nen és immune a l’horror i a la devastació del conflicte. Tot i que és possible que no comprenguin el que està succeint, ho veuen i ho senten tot. Veure els edificis ensorrar-se davant d’ells, sense saber si mai tornaran a estar amb els amics o familiars, obligats a refugiar-se en un búnquer d’emergència mentre les sirenes sonen per tot arreu: aquestes experiències deixen una marca inesborrable en cada nen. Cap nen hauria d’haver de passar per això.
Després de l’alto el foc anunciat aquest dijous a última hora, Save the Children demana el cessament definitiu de la violència perquè, en cas de no ser així, estarem condemnat tota una generació de nens i nenes. La infància mai ha de ser un objectiu i els nens i nenes han de ser protegits d’acord amb el dret internacional.
Després de la greu escalada del conflicte israeliano-palestí el 2014, Save the Children va ampliar les seves operacions a la Gaza i va arribar a gairebé 50.000 persones, la gran majoria de les quals eren nens. Vam oferir a milers de famílies un ingrés estable a través de transferències d’efectiu mentre intentaven reconstruir les seves vides. Vam millorar l’accés a serveis bàsics, com llum i aigua, quan els talls d’energia van afectar milers de llars, a més de rehabilitar xarxes de tuberies d’aigua, clavegueram i pous que havien sigut fets malbé en els atacs. També vam proporcionar recolzament en salut mental perquè els infants poguessin fer front als traumes, ja que ens vam adonar que els problemes de salut mental estan molt generalitzats i ocults, així com programes d’educació primerenca per a nens en risc d’abandonar l’escola.
Tot i que el nostre recolzament és un salvavides per a milers de famílies, esperem que un dia deixi de ser necessari.
¿Quantes famílies més necessiten perdre els seus éssers estimats abans que la comunitat internacional actuï? ¿On poden córrer els nens quan plouen atacs aeris sobre casa seva? Les famílies de Gaza i el nostre personal ens diuen que estan en un punt de ruptura: viuen a l’infern sense cap lloc on buscar refugi i aparentment sense un final a la vista. Aquest cicle de violència s’ha allargat massa. Llevat que tots prenguem mesures immediates, estarem robant el futur de tota una generació d’infants. Aquest no pot ser el llegat que deixem als nens palestins i israelians.
