El papa Francesc, peça clau en la treva entre Israel i Gaza

Els valedors de Gaza

Notícies relacionades

Israel i Hamàs acorden una treva «mútua i simultània»

Gaza es queda sense infraestructures després de nou dies de bombardejos d’Israel

Dilluns passat al matí va parlar amb el president turc, Recep Tayyip Erdogan i al cap de poques hores rebia al Vaticà el ministre d’Exteriors de l’Iran, Javad Zarif, els principals protectors de Gaza: el primer amb finançaments i suport polític i el segon amb recolzament tecnològic i bèl·lic. Sobre el tercer, Qatar, més que pròdig amb els palestins, no hi ha informacions oficials o oficioses que Francesc hi hagi intervingut. Però tots formen part de l’Organització per a la Cooperació Islàmica (OIC), que, integrada per 57 països, des del 1969 constitueix un punt de referència per als 1.600 milions de musulmans distribuïts pel món i el secretari dels quals ha visitat el Papa al Vaticà. El papa Francesc és considerat un amic per tots ells des que el 2018 van firmar la ja cèlebre Declaració d’Abu Dhabi sobre la «germandat humana». Aquest any i en plena pandèmia, Bergoglio ha viatjat a l’Iraq, on, entre d’altres, ha mantingut una trobada a soles amb l’anomenat Gran Aiatol·là Alí al-Sistani, de confessió xiïta. És a dir, que al llarg dels anys Francesc ha establert un diàleg tant amb els sunnites com els xiïtes, que es combaten com en altre temps ho van fer catòlics i protestants. Pocs dies abans del conflicte israelianopalestí, entrava al Vaticà el ministre d’Exteriors de l’Iraq, Fuad Mohammed Hussein, també xiïta. Paral·lelament, en aquests dies de la crisi a Palestina, el Papa ha rebut al Vaticà John Kerry, enviat especial del president nord-americà Joe Biden, al qual va entregar un missatge per al seu superior. Per a una part del seu país i la UE, el missatge reflectia indecisió entre el vistiplau al dret d’Israel a la seva defensa i la «imposició» d’un alto el foc o una treva. Alhora, s’han mobilitzat tots els patriarques –una espècie de bisbes catòlics orientals–, principalment Pierbattista Pizziballa, patriarca llatí de Jerusalem, que durant aquests dies ha mantingut contactes permanents amb la Secretaria d’Estat vaticana.

Restabliment de relacions EUA-Cuba

El gra de sorra, probablement major del que es pugui pensar, és l’últim d’una cadena de mediacions que al llarg dels anys els països han demanat als Papes o els Papes han intentat proporcionar davant els conflictes. Entre ells, la disputa entre Xile i l’Argentina (1978) per les illes del canal de Beagle, en la qual va intervenir Joan Pau II. El 2015 Bolívia va demanar la mediació del Papa per a la sortida al mar del país que Xile li impedeix. El 2009, el cardenal Oscar Rodríguez Maradiaga va tenir un paper bastant cridaner i criticat en el cop contra el president d’Hondures Manuel Zelaya, que va convidar, una vegada fugit, a no tornar per evitar un bany de sang. Abans encara a Timor Est (200.000 catòlics van ser assassinats durant la guerra amb Indonèsia, 1975) la jerarquia catòlica local va exercir un paper de mediadora, fins al punt que el papa Francesc, rebent els bisbes d’aquell país els va convidar a continuar sent una consciència crítica. La mediació més exitosa, i secreta, en data recent va ser el restabliment de les relacions entre els EUA i Cuba (2014) després de més de 50 anys, exactament després de la coneguda com la crisi dels míssils soviètics instal·lats a l’illa caribenya, que va portar el món al caire de la Tercera Guerra Mundial. Perquè Nikita Khrusxov pogués presentar-se al Politburó del partit comunista soviètic amb alguna cosa en mà, els EUA van oferir la retirada d’una sèrie de míssils al mar Negre, ja obsolets d’altra banda, a canvi de la retirada dels míssils a Cuba: la idea havia sigut del papa Joan XXIII, exnunci (ambaixador) del Vaticà a Turquia. Altres vegades els Papes han pifiat una possible mediació donant el seu recolzament a una o una altra part d’un conflicte. Com quan Joan Pau II va inventar el concepte d’«ingerència humanitària», entesa com a dret a intervenir des de l’exterior en un conflicte en curs, com va passar durant el setge de Sarajevo, facilitant l’entrada de l’OTAN als Balcans, de la qual cosa anys després aquell Papa va reconèixer com un error. És el mateix Papa que abans de la segona guerra del Golf, que va acabar amb Saddam Hussein, des de la la finestra de la plaça de Sant Pere va dir als països occidentals que s’assumirien la seva «responsabilitat davant Déu, la seva consciència i la historia». Transcorreguda la mitjanit d’aquest dijous i poc abans del començament de l’alto el foc anunciat a Palestina, des del canal u de la RAI els ambaixadors d’Israel i de l’ANP palestina estaven embrancats en un incendiari debat públic mai vist perquè mai s’havia produït. Tres dies abans, van fer el mateix l’ambaixador d’Israel i el ministre d’exteriors de l’Iran des de les pàgines dels diaris italians, fet que va evidenciar com la qüestió palestina no acabarà amb un alto el foc.