Any 1 de l’era George Floyd

Aquella brutal mort, gravada en vídeo, va convertir Floyd en icona i va desencadenar un moment i un moviment que aquest dimarts, en el primer aniversari, continua obligant el país a col·locar-se davant el mirall. Perquè Chauvin, l’agent blanc, ha sigut condemnat pel seu crim i serà sentenciat el 25 de juny. Els altres tres policies que van participar en l’arrest de Floyd seran jutjats l’any que ve. Però no tota la justícia es fa en els tribunals.

Ara fa un any 26 milions de persones, de totes les races, edats i classes socials, es van llançar als carrers en les protestes més massives de la història dels EUA. El cas de Floyd va reactivar no només el moviment Black Lives Matter (les vides negres importen), sinó l’era d’implicació social, política i empresarial en l’estudi i l’impuls a canvis en les estructures llastades pel racisme més activa des de la lluita pels drets civils als anys 60.

Aproximadament 170 símbols confederats, no sense controvèrsia i sense obrir una altra batalla fortament polititzada, més encara a l’era de Donald Trump, van ser eliminats o rebatejats (encara en queden més de 2.000, incloent-hi 700 monuments). El món corporatiu nord-americà s’ha submergit en un procés per replantejar el seu compromís amb la diversitat i la igualtat. I un ampli ventall de propostes i idees de reforma policial es van posar en marxa, tot i que les reclamacions més radicals d’«abolir» la policia encara són un clamor minoritari.

Legislació pendent

Notícies relacionades

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

No s’ha pogut arribar a l’aniversari, com volia el president Joe Biden, que aquest dimarts rep la família de Floyd a la Casa Blanca i ha posat la igualtat racial al centre de tota la seva agenda, amb una llei que abordi la que seria la més profunda reforma policial federal dels EUA. La iniciativa legislativa prohibiria les tècniques d’ofec, una cosa que han fet des del cas Floyd lleis de 15 estats, gairebé tots governats pels demòcrates. Establiria una base de dades per registrar males actuacions policials. Ja ha rebut llum verda a la Cambra baixa però està estancada al Senat, on els republicans repliquen la ferma oposició dels sindicats policials a abolir o restringir la denominada «immunitat qualificada», que escuda els agents de demandes de violacions de drets civils de víctimes o els seus familiars. I són molts, com Al Sharpton, els que prefereixen continuar esperant que guiar-se per un calendari simbòlic. «Prefereixo tenir una llei amb força tard que una de descafeïnada a temps», li deia el reverend a ‘Politico’.

Altres propostes de reforma han avançat i són diverses ciutats les que han fet passos per retallar pressupostos de departaments de policia i traspassar aquests fons a programes comunitaris o serveis socials. Aquest impuls, no obstant, està patint un retrocés ara, quan la violència amb armes de foc s’ha disparat a moltes grans urbs del país, inundades amb una nova onada d’armes il·legals i on es fan palpables tant l’agudització de problemes de bandes com la devastació i desesperació econòmica que ha deixat la pandèmia. A Nova York, per exemple, els homicidis han pujat un 45%, a Los Angeles un 35% i a Minneapolis s’han doblat.