Després de mesos d’ajornament
Suu Kyi compareix davant la justícia per «incitació a la sedició»
L’antiga ‘líder de facto’ de Birmània ha acudit aquest dilluns a un jutjat a la capital del país, Naypyidaw, en la que suposa la seva primera compareixença presencial davant un tribunal

(FILES) In this file photo taken on September 22, 2012, Myanmar member of parliament Aung San Suu Kyi speaks in Low Memorial Library at Columbia University in New York. - Detained Myanmar leader Aung San Suu Kyi on May 24, 2021 voiced defiance in her first public comments since being held in a coup, vowing her ousted political party would exist as long as the people exist. (Photo by Stan HONDA / AFP) /
L’antiga ‘líder de facto’ de Birmània, Aung San Suu Kyi, ha acudit aquest dilluns a un jutjat a la capital del país, Naypyidaw, en la que suposa la seva primera compareixença presencial davant la justícia després de ser acusada d’«incitació a la sedició» al ser detinguda fa gairebé quatre mesos en el marc del cop d’Estat de l’1 de febrer.
Durant la vista, Suu Kyi ha insistit que la seva formació, la Lliga Nacional per a la Democràcia (NLD), «va ser fundada per al poble i continuarà existint mentre la gent sigui allà», segons informacions de l’agència de notícies Myanmar Now.
Així ha fet referència a la intenció de la junta electoral creada pels militars per investigar les seves pròpies acusacions de frau en les eleccions de novembre d’il·legalitzar i dissoldre el partit.
La vista ha durat mitja hora, tal com ha confirmat el seu equip legal, que ha indicat que a la zona s’ha desplegat un gran equip de seguretat. Sobre les 9.00 Suu Kyi ha pogut finalment, a més, trobar-se amb la seva advocada per primera vegada en mesos.
«Ha dit que ha estat resant perquè tothom estigui bé», ha matisat la lletrada, Min Min Soe, segons informacions del portal de notícies Frontier Myanmar.
En aquest sentit, ha explicat que el cas «ha sigut portat al Tribunal Suprem, que ha ordenat que el cas el dugui un tribunal especial a prop de la vivenda de la líder de l’NLD a la capital» birmana.
El càrrec de sedició és el més greu de tots els que li han sigut imputats arran del cop militar, però també ha sigut acusada de violar secrets d’Estat i infringir les normes de contenció del coronavirus.
L’advocada ha confirmat, a més, que ha pogut reunir-se amb Suu Kyi de forma independent abans de la vista, on han abordat la seva situació legal. Min ha remarcat, a més, que es troba en bon estat de salut. Està previst que torni al jutjat el 7 de juny.
Si bé Suu Kyi ha respost nombroses qüestions a través de videoconferència durant les últimes setmanes, els seus advocats no havien tingut accés a la detinguda.
La junta electoral militar va declarar a finals de febrer –després de la culminació del cop d’Estat– l’existència d’un frau a favor de l’NLD. Aquesta afirmació ha sigut disputada per observadors internacionals com la Xarxa Asiàtica per a les Eleccions Lliures (ANFREL), que va determinar que, «si bé hi va haver certes irregularitats», atribuïdes majoritàriament als efectes de la pandèmia i als combats entre Exèrcit i separatistes, «els resultats de les eleccions del 2020 van ser representatius de la voluntat del poble birmà».
Notícies relacionadesLes manifestacions s’han succeït des d’aleshores en diversos punts del país. D’acord amb les estimacions de l’Associació de Recolzament als Presos Polítics de Birmània, més de 800 persones han mort des del cop com a conseqüència directa de la repressió militar contra els manifestants. A més, més de 5.300 han sigut arrestades.
La junta, no obstant, insisteix que aquestes xifres han sigut «inflades» pels mitjans de comunicació i que, d’aquesta forma, els morts en el marc de les protestes no sobrepassen els 300.
- Normativa ¿Es pot conduir amb la ITV caducada però amb cita prèvia?
- Mobilitat sostenible a Catalunya Adeu als abonaments gratuïts de Rodalies Renfe: s’haurà de pagar a partir d’aquesta data
- Adeu a les transferències entre pares a fills: el que passa si Hisenda descobreix que tens de sobte uns diners inesperats
- La invasió del coipú amenaça l’àrea metropolitana de BCN
- Avís de tancament a una escola si no corregeix el so
- Consell de Política Fiscal i Financera El Govern acusa Ayuso d’«insolidària» per rebutjar la condonació del deute del FLA
- Consell Executiu La Generalitat crea un registre de grans tenidors per saber quants pisos buits hi ha a Catalunya
- El Baxi confirma el fitxatge d'Armel Traoré dels Lakers: "Juga dur i és polivalent"
- Consell Executiu Catalunya tindrà un registre únic del càncer i acabarà amb les bases de dades per territoris
- Interior Salvador Illa assegura que els 3.000 mossos més permetran assumir les competències en ports i aeroports