Un 76% dels colombians rebutja el president Iván Duque

L’esclat social corroeix veloçment la imatge del president colombià, Iván Duque. D’acord amb una enquesta de la consultora Invamer, un 76% dels habitants desaprova la seva gestió. Al febrer, la imatge negativa de Duque era del 59%. El rebuig de la seva figura va créixer 17 punts des que van començar les mobilitzacions que van deixar almenys 43 morts i centenars de ferits.

Enmig d’una creixent debilitat, Amnistia Internacional (AI) va expressar el seu malestar per la decisió del Govern de dretes de tancar-li la porta a la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH). La vicepresidenta i flamant ministra d’Exteriors, Marta Lucía Ramírez, va dir que «per ara» no s’accepta la sol·licitud de la CIDH per verificar les denúncies dels delictes repressius que pesen sobre la policia.

«Iván Duque perd l’oportunitat de mostrar voluntat política per reconèixer les greus violacions de Drets Humans que cometen les forces de seguretat sota el seu comandament», va dir la directora per a les Amèriques d’AI, Erika Guevara-Rosas. Segons el seu criteri, el Govern dona «un enfocament negacionista molt perillós» del que passa en aquest país i que tant impacta fronteres enfora. Ramírez havia frenat l’arribada de la CIDH després de rebre Luis Almagro, el secretari secretari general de l’Organització d’Estats Americans (OEA).

No va ser aquest l’únic assenyalament que va rebre Duque en les últimes hores. Els Estats Units van demanar a Colòmbia que localitzi les persones desaparegudes en el marc de les protestes. Gairebé 300 ciutadans que van participar en les manifestacions no han pogut ser de moment localitzats. La Casa Blanca va destacar no obstant que el Govern hagi activat «una unitat especial» de recerca de les persones el parador de les quals es desconeix amb 35 equips desplegats a tot el territori.

Moció de censura

En aquest context es desplega al Parlament una ofensiva opositora per fer possible una moció de censura contra el ministre de Defensa, Diego Molano, a qui se’l considera l’executor de la política de mà dura als carrers. «Els incomoda que hi hagi un Govern decent, els incomoda que hi hagi un president com ho és Iván Duque, que respecta la Constitució i la Llei. Els incomoda una Força pública que respecta els drets humans», va dir el congressista del Centre Democràtic (uribisme), al rebutjar la iniciativa.

«Vull que em mostri, ministre, en quin lloc de la constitució nacional es diu que trencar vidres i tirar pedres és castigat amb la pena de mort; mostrin les proves, el testimoni i el degut procés a què van ser sotmeses aquestes persones. Això no pot passar en un país que es creu democràtic», va demanar a Molano, per la seva banda, el congressista opositor Gustavo Bolívar.

La protesta continua

Notícies relacionades

Joan Estévez, mercenari espanyol a Ucraïna: «Cobrava 3.500 euros; vaig matar almenys vuit russos»

El Govern planteja "avançar" en el projecte europeu en favor de la seguretat

Amb aquest tens rerefons es van reprendre les mobilitzacions. La protesta continuarà fins dimecres a diverses ciutats del país. El Comitè de l’Atur assegura que hi ha «maniobres de dilació i desgast» del Govern en les negociacions que busquen una sortida a la crisi.

La mort d’un nadó que havia de ser traslladat d’urgència des de la ciutat de Buenaventura cap a Cali, a la vall del Cauca, però l’ambulància que el portava no va poder completar a temps el trajecte pel bloqueig de la carretera, ha portat a un altre pla de discussió l’impacte dels tancaments d’accessos i sortides de les grans ciutats. «En l’atur nacional l’innegociable és la humanitat. Ho hem dit a l’exigir en diverses ocasions que els abusos de la Força Pública contra manifestants siguin aclarits. Ho hem dit amb referència als criminals vestits de civil que van sortir a disparar als manifestants. I ara ho hem de repetir després d’una notícia atroç: un nadó intubat va morir mentre manifestants que tenien bloquejada la via es van negar a permetre el pas de l’ambulància. ¿Qui guanya amb aquest acte de menyspreu per la vida? ¿De què serveix mantenir el tossut bloqueig en vista d’una emergència?», es va preguntar el diari El Espectador al seu editorial de dilluns.