Laurence des Cars, la primera dona al capdavant del Louvre

Per primera vegada des de la seva creació després de la Revolució Francesa el 1793, el Museu del Louvre de París estarà capitanejat per una dona: Laurence des Cars, de 54 anys, actual presidenta del Museu d’Orsay, serà l’encarregada de portar-ne les regnes. «El cor em bategava molt ràpid [...]. Mai oblidaré aquesta trucada», resumia, aquest mateix dimecres, la historiadora d’art especialitzada en el segle XIX al donar a conèixer el seu nomenament.

Han calgut 228 anys d’història perquè una dona assumeixi la presidència del museu més gran i visitat del món. La designació de Laurence des Cars marca un punt d’inflexió en la història de l’art francès i també en la seva pròpia carrera. La historiadora va començar la seva trajectòria professional el 1994 com a conservadora al Museu d’Orsay, càrrec que va ocupar fins al 2007, quan va ser nomenada al capdavant de l’agència France-Muséums, l’organisme governamental responsable de la realització del Louvre Abu Dhabi. El 2014 es va convertir en la directora de la pinacoteca parisenca l’Orangerie i, tres anys més tard, va assumir el mateix lloc en una altra efígie de l’art a nivell mundial: el Museu d’Orsay. 

Un compromís artístic i social

Sota la seva batuta, el Museu d’Orsay, conegut per la seva riquíssima col·lecció d’obres impressionistes, es va convertir en la primera institució francesa a restituir voluntàriament una peça saquejada pels nazis: robada a Viena l’agost del 1938, ‘Rosales bajo los árboles’, de Gustav Klimt, va tornar a les mans dels hereus de Nora Stiasny. «Un gran museu té el deure de mirar la història de cara [...] incloent-hi la història de les nostres pròpies institucions», va comentar Laurence des Cars posant aleshores de manifest el seu compromís artístic i social.  

Valent-se d’un programa inspirat en els grans reptes de la societat, el nombre de visitants del Museu d’Orsay no ha deixat d’augmentar des de la seva entrada en la direcció i ha arribat als 3,7 milions de visites el 2019 i un nivell d’autofinançament del 64%. Fent gala de gosadia, en plena pandèmia, Laurence des Cars va llançar «Orsay grand ouvert», un projecte destinat a ampliar la pinacoteca, incloent-hi un centre educatiu i un centre d’investigació obert a la comunitat internacional, gràcies a una donació anònima de 20 milions d’euros. 

«El Louvre pot ser plenament contemporani»

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

La historiadora s’enfrontarà a grans desafiaments al capdavant del Museu del Louvre, víctima col·lateral de la crisi sanitària. El 2020, les visites es van desplomar el 72% i les pèrdues d’ingressos ascendeixen a més de 90 milions d’euros. Per rellançar la freqüentació, Laurence De Cars jugarà una carta que, al llarg de la seva carrera, sempre ha sigut essencial: els joves. «El Louvre té molt a dir als joves i seran al centre de les meves preocupacions com a presidenta. [...] El Louvre pot ser plenament contemporani, obrir-se al món d’avui i alhora explicar-nos el passat», insistia aquest dimecres al matí a l’antena de France Inter. L’ara presidenta del museu per excel·lència reflexiona ja sobre la possibilitat d’ampliar els horaris d’obertura per permetre als joves treballadors visitar-ne les antecambres. 

«El museu és al cor de la societat. Sempre ha reflectit el món que l’envolta [...]. El Louvre és la casa de totes les arts i de tots els artistes», va resumir Laurence des Cars, assegurant així la continuïtat de la lluita contra l’elitisme que envolta la institució, una batalla iniciada pel seu antecessor Jean-Luc Martinez.