Argentina, entre el pànic i la negació davant l’avenç mortal de la Covid

Des de finals de març del 2020, quan es va decretar la primera i llarga quarantena, s’han registrat gairebé 3,7 milions de casos positius. L’ocupació de llits a les unitats de teràpia intensiva (uti) és del 76% a la ciutat de Buenos Aires i els seus populosos voltants. Fins dilluns vinent, regeix un nou confinament als principals centres urbans que es va iniciar dissabte passat. A les 18.00 hores gairebé no queden transeünts als carrers. El president, Alberto Fernández, no descarta prendre altres mesures si el creixement de contagis i defuncions no s’atura.

Malgrat els nous rigors i els luctuosos informes diaris, un sector de la societat no sembla immutar-se. La policia desbarata festes clandestines cada dia. A to amb aquesta despreocupació, Showmatch, el popular programa televisiu d’entreteniments, va iniciar la temporada 2021 amb una desenes d’actors, ballarines i extres davant les càmares i aliens als protocols de distància social. No va tardar a saber-se que alguns han contret el virus.

Politització de la pandèmia

La cultura de la desobediència s’ha propagat de manera gradual. Part de l’oposició de dretes ha mantingut l’estratègia de polititzar la pandèmia fins al punt de parlar d’una «dictadura sanitària» i sembrar les sospites sobre l’eficàcia de la immunització. La presidenta del PRO, Patricia Bulllrich, va arribar a assegurar a principis de la setmana que el país no ha rebut les vacunes de Pfizer perquè les autoritats sanitàries van demanar un suborn. La farmacèutica nord-americana va desmentir la dirigent del partit de Mauricio Macri. L’expresident va tornar a escena per qüestionar el Govern. El seu exguru, Jaime Durán Barba, artífex de la victòria electoral de Gustavo Lasso a l’Equador, va assegurar que Macri no hauria aguantat una situació tan desesperant com l’actual. «Hauria caigut», va puntualitzar.

Notícies relacionades

L’Argentina ja té més de 75.000 morts per la Covid-19

L’històric carrer per als vianants de Buenos Aires, en ruïnes per la pandèmia

Les marxes antiquarantena van retornar als carrers el passat 25 de maig. «Genera dolor que hi hagi gent que renunciï a la construcció d’un llaç social», va dir Daniel Feierstein, autor de Pandemia, un balance social y político de la crisis del Covid-19, llibre de recent aparició. Segons el sociòleg, «estem vivint una catàstrofe poques vegades vista». Feierstein no només responsabilitza una oposició que, diu, ha boicotejat totes les iniciatives oficials. «Tant en l’àmbit social com governamental hi ha un nivell de naturalització i negacionisme creixent», puntualitza. Per Feierstein «és molt greu» que, després de tants mesos, «a la gent no li quedi clar quina és la gravetat de la situació ni per què es prenen les mesures». El problema, creu el sociòleg, preexisteix a la pandèmia. Des de molt abans s’havia perdut «la noció de comunitat», per la qual s’accepten coses «que són inacceptables, com que milers de persones dormin al carrer i passin fred».

Vacunes i eleccions

L’Argentina ja ha rebut 15,5 milions de vacunes. El Govern somia arribar al setembre amb 25 milions d’immunitzats. Aquell mes es realitzen les primàries. Els seus resultats anticiparan el vot de les eleccions parlamentàries del novembre. Amb l’economia en ruïna i 10 milions de persones alimentades en menjadors públics, Fernández confia que aquesta quantitat de vacunats generi les condicions per reactivar l’economia i el treball i, d’aquesta manera, evitar una caiguda estrepitosa a les urnes. «Quan arriben vacunes, la gran majoria té esperança», va dir el cap de ministres, Santiago Cafiero. Abans dels comicis cal passar l’hivern. I això és el que una altra vegada espanta.