Rabat compara la crisi del Sàhara amb el procés i Sánchez qualifica d’«inacceptable» l’«assalt a les fronteres»

La crisi entre el Marroc i Espanya per l’acollida a Logronyo del líder del Front Polisario, Brahim Ghali i la posterior onada de milers de migrants que va desbordar Ceuta està lluny de refredar-se. El Marroc ha avivat aquest dilluns les brases al difondre el seu ministeri d’Exteriors una nota en la qual, entre altres arguments, equipés els seus problemes al Sàhara Occidental amb el procés independentista català.

Només hora i mitja després de la difusió del comunicat marroquí, el president del Govern, Pedro Sánchez, ha respost taxativament deplorant l’actitud del Marroc: «Si el que s’està dient per part del ministre d’Afers Exteriors marroquí és que han utilitzat la migració, és a dir, l’assalt a les fronteres espanyoles per part de més de 10.000 marroquins en 48 hores, a mi em sembla absolutament inacceptable».

El comunicat del Ministeri d’Exteriors alauita, distribuït sense capçalera, situa l’arrel de la «greu crisi» diplomàtica en les «segones intencions hostils d’Espanya respecte al Sàhara marroquí» –diu en al·lusió al Sàhara Occidental–, i augura que aquest conflicte no acabarà amb la compareixença davant la justícia espanyola del líder polisario, prevista per a aquest dimarts a l’Audiència Nacional.

En l’escrit Rabat fa al·lusió directa al procés. «¿Quina hauria sigut la reacció d’Espanya si un representant del separatisme hagués sigut rebut al Palau Reial marroquí? [...] ¿Si hagués sigut rebut públicament i oficialment pel seu aliat estratègic, el seu important soci comercial i el seu veí més pròxim al sud?», pregunta l’escrit.

Comparació amb el procés

La declaració recorda en diversos passatges que «el Marroc mai va instrumentalitzar el separatisme» contra Espanya: «Durant la crisi catalana, el Marroc no va optar per la neutralitat, sinó que va ser un dels primers a

posar-se del costat de la integritat territorial i la unitat nacional del seu veí del nord», afirma.

I recorda dos moments: el 2012 una delegació econòmica catalana va visitar el Marroc i Rabat va modificar el seu programa, a petició espanyola, perquè «no fos rebuda al més alt nivell i que totes les entrevistes es fessin en presència del representant de l’ambaixada d’Espanya». El 2017, «el Marroc va rebutjar la petició de visita i reunió d’un gran líder del separatisme català», diu al·ludint a l’expresident Carles Puigdemont.

A més, anota Rabat, «enmig de la crisi catalana, Espanya sempre ha pogut comptar amb el Marroc», amb «la prohibició de l’entrada de separatistes catalans» i la «prohibició de tot contacte entre el consolat marroquí a Barcelona i el moviment separatista català».

Sánchez «No és acceptable»

El president del Govern ha aprofitat la roda de premsa de la XIII Cimera hispanopolonesa, celebrada aquest dilluns a Alcalá de Henares (Madrid), per rebutjar el comunicat.

Pedro Sánchez ha sigut inusualment dur amb el Marroc, prova del malestar enorme que ha deixat el comunicat de Rabat en l’Executiu: «No és admissible que hi hagi un Govern que digui que s’ataquen les fronteres, que s’obren les fronteres perquè entrin 10.000 immigrants en 48 hores per desavinences i discrepàncies en política exterior», en aquest cas relatives a la posició sobre el Sàhara Occidental. 

El cap de l’Executiu, com havia declarat anteriorment des que va esclatar la crisi a Ceuta, ha insistit que Espanya vol mantenir una actitud «constructiva» amb el Marroc, però que el «veïnat i la relació bilateral» s’han de fonamentar «en el respecte i la confiança», i «no es construeixen», per tant, per un xoc diplomàtic. «No és acceptable», ha repetit en to ferm, afegint que Rabat «no pot oblidar» que no té «ni millor ni més gran aliat» a la UE que Espanya per a moltes de les seves demandes. Madrid és un «interlocutor privilegiat, necessari i imprescindible».

«Actituds hostils»

Rabat ha contestat a Sánchez amb una nova nota al final de la tarda, en la qual qualifica de «gran sorpresa» que el president espanyol parli del problema migratori. «La crisi biltateral no està vinculada a la qüestió migratòria», ha dit el govern marroquí en la nova nota, també difosa sense capçalera.

En el comunicat principal, el del matí, Rabat acusa Madrid d’haver-se aliat amb els seus enemics. L’acollida de Ghali a Espanya –segons el govern espanyol per motius humanitaris i segons Rabat «fraudulenta i oculta»– «ha revelat la connivència del nostre veí del nord amb els adversaris del Regne per soscavar la integritat territorial (així com) les actituds hostils i les estratègies perjudicials d’Espanya cap a la qüestió del Sàhara».

«¿Com podem saber que Espanya no tornarà a conspirar amb els enemics del Regne? [...] ¿Com restablir la confiança després d’un error tan greu? [...] ¿Què busca realment Espanya?», argumenta la declaració alauita. La crisi, assegura la nota, acabarà quan «Espanya aclareixi sense ambigüitats les seves eleccions, les seves decisions i les seves posicions» en relació amb el Sàhara.

Per al Marroc, «les crisis no es limita a un home. No comença amb la seva arribada ni acabarà amb la seva partida. Abans que res es tracta d’una qüestió de confiança i de respecte mutu trencats entre el Marroc i Espanya», diu la declaració.

Brahim Ghali va ingressar a l’Hospital San Pedro de Logronyo el 17 d’abril passat després d’evolucionar negativament d’un contagi de Covid. La ministra espanyola d’Exteriors, Arancha González Laya, va atribuir posteriorment la seva presència al país a «raons estrictament humanitàries». Ghali serà interrogat aquest dimarts pel jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz sobre presumptes delictes de genocidi i lesa humanitat.

«Solidari amb Espanya»

El comunicat de Rabat acaba acumulant casos que li serveixen per afirmar que «el Marroc ha demostrat sempre ser solidari amb Espanya», no només en el cas de la crisi territorial que va esclatar el 2017 a Catalunya.

Notícies relacionades

Policia i Guàrdia Civil avaluen el risc de noves onades de migrants a Ceuta

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El Marroc inclou en el seu comunicat un memorial en el qual remarca la seva cooperació en matèria de lluita contra el terrorisme gihadista («ha permès la desarticulació de diverses cèl·lules, amb ramificacions tant al Marroc com a Espanya i la neutralització de 82 actes terroristes») i en política migratòria («ha permès, des del 2017, avortar més de 14.000 intents de migració irregular, desmantellar 5.000 xarxes de tràfic i evitar innombrables intents d’assalt»).

Per a Rabat, una cosa són els espanyols i una altra alguns dels seus polítics. «El Marroc –afegeix la nota– no té cap problema amb els espanyols, els seus ciutadans, els seus operadors econòmics, els seus actors culturals i els seus turistes, que són ben acollits com a amics i veïns» per un país, que «seguirà aferrat a la seva natural i genuïna amistat amb el poble espanyol». En aquest escenari de crisi, incideix el comunicat, convé fer «una distinció entre l’amistat del poble espanyol i el dany causat per certs cercles polítics, governamentals, mediàtics i de la societat civil», diu sense anomenar-los.