L’esclat social colombià supera el mes sense solució a curt termini

Els representants de Duque davant el Comitè de l’Aturada van reclamar un desbloqueig total per firmar un preacord. Van assegurar haver fet ja importants concessions, entre les quals, autoritzar, tot i que sense data, la presència al país d’una delegació de la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH). «A Colòmbia els bloquejos no són una manera legítima d’exercir el dret a la protesta», va assenyalar Emilio Archila, el portaveu del Govern. El ministeri d’Hisenda assegura que les pèrdues econòmiques són incalculables.

El ministre de Defensa, Diego Molano, va informar que des del 28 d’abril s’han portat a terme 1.003 desbloquejos a tot el territori. Molano ha sigut assenyalat com l’executor de la política de mà dura del Govern. L’oposició parlamentària ha fracassat en les últimes hores a aprovar una moció de censura en contra seu.

La violencia en Colombia requiere una respuesta contundente del gobierno de Biden ⁦@POTUS⁩ ⁦@SecBlinken⁩ https://t.co/yWL6thLx7J

— Temblores ONG 🐘 (@TembloresOng) 1 de junio de 2021

Amb el pas de les setmanes, Duque va passar de la recerca d’un enemic intern a allargar la mà de la negociació. En els últims dies va tornar a arrecerar-se sota l’ombra del seu mentor, Álvaro Uribe. La inspiració de l’exmandatari ha sigut evident per als analistes en l’ordre de militaritzar la ciutat de Cali, l’epicentre de l’esclat.

L’elit empresarial

«La violència, bloquejos i vandalisme taquen el legítim dret a la protesta, fragmenten la nostra democràcia, afecten la integritat de les persones, empobreixen el país», ha advertit l’Associació Nacional d’Empresaris de Colòmbia. D’acord amb la revista La silla vacía, l’elit empresarial ha sigut més perspicaç que Duque a l’anticipar-se a les raons que van encendre la metxa de l’esclat. El febrer passat, la consultora PwC va preguntar a 84 presidents de grans empreses quina era la preocupació més gran que tenien: ni la pandèmia ni la reactivació de l’economia estaveb entre les principals inquietuds. La majoria advertia de signes evidents d’inestabilitat social. «La desconnexió del Govern nacional i dels governs locals amb el descontentament de la gent és aprofitat per grups armats, grups polítics extremistes i politiquers. Una tempesta perfecta», va dir un dels entrevistats.

La lògica del tret

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

«El que està passant a Colòmbia amb civils armats sortint a disparar és una tendència preocupant», va assenyalar el diari de Bogotà El Espectador sobre recents atacs contra manifestants davant l’«estranya passivitat» de policies. Això «causa angoixa sobre el futur d’un país amb tantes tensions», afegeix el diari. Colòmbia, va recordar l’editorial, té encara actives «sanguinàries bandes criminals». Per això resulta incomprensible que hi hagi «tanta comoditat amb els discursos que advoquen per la justícia per mà pròpia». S’està preparant «un caldo de cultiu per al desastre».

La cultura de l’ajust per compte propi no només s’adverteix en el marc de la protesta. Una nova matança es va perpetrar a la zona rural del municipi Algeciras, al departament d’Huila, a 377 quilòmetres de Cali. Nou persones van ser assassinades en una finca que és propietat del pare d’un exintegrant de les FARC reincorporat a la vida civil després dels acords de pau. Segons es va informar a Bogotà, un grup d’homes armats va arribar a aquesta propietat i va matar-ne l’administrador i vuit acompanyants. D’acord amb l’Institut d’Estudis per al Desenvolupament i la Pau (Indepaz), des del gener del 2021 han tingut lloc 41 casos d’assassinats col·lectius.