Cita amb les urnes

El Perú posa fi a la campanya electoral més sagnant

El sindicalista Pedro Castillo i Keiko Fujimori, filla de l’autòcrata empresonada, estan en empat tècnic, segons els sondejos, de cara a la segona volta

El Perú posa fi a la campanya electoral més sagnant

REUTERS / S. CASTANEDA / EFE / J. REYES

4
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

Pedro Castillo i Keiko Fujimori tenen aquest dijous l’última oportunitat de convèncer milions d’indecisos que són la millor alternativa per governar el Perú a partir del 28 de juliol. La segona volta de diumenge vinent entre un sindicalista d’esquerres i la filla d’Alberto Fujimori, l’autòcrata empresonat, es revesteix d’un dramatisme singular en un país que s’ha acostumat a elegir «entre l’abisme i el precipici». Els candidats han arribat al final d’aquesta carrera en una situació de virtual empat tècnic, segons unes consultores que les prediccions que van fer en les últimes conteses van estar lluny d’ajustar-se a la realitat.

La campanya ha tingut el biaix de l’altisonància, la difamació i les fake news, consumides per una societat inerme. La pandèmia ha relegat la pobresa a un terç d’un país, que registra la taxa de mortalitat més gran del món per Covid percada 100.000 habitants: més de 180.000 defuncions. Si una cosa han comprovat bona part dels peruans és que cap dels contendents està a l’altura de les circumstàncies.

«No més pobres en un país ric», repeteix Castillo, un mestre del Perú profund que en la primera volta va tenir el 18,2% dels vots. La seva popularitat creix a mesura que s’allunya de la capital i els principals centres urbans. «El feminicidi és producte de l’ociositat que genera el mateix Estat, la desocupació, la delinqüència», va dir dies enrere. Els col·lectius feministes es van indignar. El 2020 van ser assassinades 138 dones. El candidat del Perú lliure va assegurar que van treure les seves paraules de context. Els seus missatges oscil·len entre la radicalitat i la complaença. Al seu voltant hi ha personatges de dubtoses credencials democràtiques.

‘Llibertat o comunisme’

Keiko té el seu principal suport electoral a Lima i les classes altes i mitjanes. ‘Llibertat o comunisme’ és el seu lema. Amb prou feines un 13,4% dels vots la van portar al segon torn. En aquestes hores de polarització, la líder de Força Popular ha provocat un veritable miracle òptic. Els grans mitjans de comunicació han deixat de veure-la com una política tan inescrupolosa com el seu pare.

Dies enrere, Mario Vargas Llosa, acarnissat enemic del fujimorisme des del 1990, va tornar a demanar el vot per Keiko. L’autor de Conversaciones en la catedral va ser «testimoni» des de Madrid del «jurament democràtic» de l’aspirant. «La senyora Fujimori», va dir, s’ha compromès «a abandonar el poder al cap de cinc anys» de gestió, així com «respectar sistemàticament el dret de crítica a la premsa» i la independència del Poder Judicial. Res va dir de la causa pendent per la qual la fiscalia ha reclamat 30 anys de presó a la candidata per blanqueig d’actius. L’acceptació de Fujimori com a «mal menor» per part de l’elit econòmica posa en escena el temor que els esforços peruans per seguir el model econòmic xilè, d’orientació neoliberal, s’esvaeixin a l’aire, com promet succeir al veí país després de les recents eleccions constituents.

La irrupció de Sendero Luminoso

Notícies relacionades

Però no és l’única por que s’apodera dels peruans: hi ha pànic de contagiar-se de Covid i de perdre la feina, així com una pura aprensió del retorn dels dies on la vida no valia ni un sol, la moneda nacional. L’assassinat de 16 persones en un apartat poble de muntanyes a uns 400 quilòmetres de Lima va convocar els pitjors fantasmes del passat. La matança en una zona ocupada pel narcotràfic va ser atribuïda a romanents de Sendero Luminoso, el grup armat que va castigar el Perú als anys 80. La irrupció dels terrucos (per terroristes)» en plena campanya ha provocat tanta inquietud com sorpresa i fins i tot sospita. El principal defensor de la hipòtesi senderista és el general César Astudillo Calcedo, cap del Comandament Conjunt de les Forces Armades del Perú. La seva vivenda, així com la d’11 col·laboradors, acaba de ser violada per la justícia, que investiga episodis de sostracció i venda de combustible assignat a l’Exèrcit.

L’endemà

D’aquí pocs dies se sabrà si els crims afavoriran Fujimori a les urnes. Diversos analistes ja comencen a imaginar l’«endemà» de la contesa. Si guanyés Castillo, tindrà molt poc marge de maniobra: el Congrés no li respondrà i haurà de conviure amb l’amenaça permanent d’una moció de censura. La pregunta que uns quants es formulen és si Castillo s’atreviria a emular Alberto Fujimori, que, per esquivar un obstacle similar, va clausurar el Parlament el 1992. En cas que la seva filla accedeixi al Palau Pizarro, comptarà amb una aliança parlamentària capaç de bloquejar qualsevol intent de vacant.