Els peruans trien president enmig del desencant i el temor

Aquest diumenge uns 25 milions de peruans tenen la possibilitat d’incidir en la destinació d’un país atabalat per les penúries. Però el futur els inquieta tant com el present: han d’elegir entre dos candidats a la presidència que dos terços dels ciutadans van menysprear en el primer torn: el mestre Pedro Castillo, abanderat d’una esquerra de contorns difusos, i Keiko Fujimori, la filla de l’autòcrata empresonat, Alberto Fujimori. Han arribat a la cita transcendent amb les urnes en una situació de virtual empat tècnic, segons les consultores IEP i Datum. Una altra empresa de sondejos, Ipsos, va atorgar a Castillo tres punts d’avantatge. Però aquest diumenge tot pot passar. Els indecisos, que en són milions, tindran l’última paraula. L’11 d’abril passat, un 28% de l’electorat es va quedar a casa seva. La reducció d’aquest percentatge pot incidir en el resultat final.

És la tercera vegada que Keiko Fujimori lluita per la presidència. Va ser vençuda per Ollanta Humala, el 2011, i Pedro Pablo Kuczynski, el 2016. En els dos casos, els peruans van optar per «el mal menor». Però ara resulta que ella és qui es presenta davant la societat com un mal tolerable contra un aspirant incògnit. La líder de Força Popular s’ha erigit en la garant de la família, la religió i la continuïtat del model econòmic, de tall neoliberal. La disjuntiva va ser resumida en una cançó de campanya: «‘Vamos peruanos no perdamos la esperanza, vamos peruanos nos vamos a levantar, hoy enfrentamos una grave amenaza, al comunismo le tenemos que ganar’».

Vestida ocasionalment amb la casaca del seleccionador de futbol peruà, la Keiko té la seva base de sustentació a les grans ciutats. El seu rival diu que parla en nom dels territoris oblidats. A Castillo se l’ha presentat com un simpatitzant encobert de Sendero Luminoso, el grup armat maoista que va assolar el país en la dècada del vuitanta. De vegades l’ubiquen en l’òrbita chavista. El diari Perú 21 va advertir els seus lectors sobre «els riscos polítics del comunisme que avui es promou irresponsablement». Un altre diari de Lima, Gestión, va assegurar que el candidat del Perú Lliure té al darrere Cuba, Veneçuela, la Xina i Rússia. El diari El Comercio va sostenir que «les credencials» de Força Popular «no són bones». No obstant, Castillo representa una «amenaça pitjor». Els mercats van apostar decididament per Fujimori: el preu del dòlar s’ha disparat. Els economistes auguren les set plagues si perd.

Un escenari inestable

Castillo ha intentat mostrar-se al tancament de la campanya com un progressista raonable. Així com Fujimori filla va buscar l’aval de Mario Vargas Llosa, ell va creure trobar-lo en José Pepe Mujica. «En quin vesper t’has ficat», li va dir el president uruguaià. «No caiguis en l’autoritarisme, aposta pel cor del teu poble», li va recomanar. «Demostraré a la meva pàtria lleialtat, demostraré respecte, tota la meva experiència com a mestre, com a camperol, respectant aquesta Constitució que ens està portant a l’escenari polític i democràtic», va afirmar el candidat.

Notícies relacionades

El Perú posa fi a la campanya electoral més sagnant

La reaparició de Sendero Luminoso ensangona la campanya peruana

Les eleccions han sigut precedides per la matança de 16 persones en un poblat ubicat a 400 quilòmetres de Lima. El Govern no va dubtar a atribuir els assassinats a un romanent de Sendero Luminoso reconvertit al narcotràfic. Aquest no és l’únic episodi previ de tensió. Fujimori ha insinuat la possibilitat de frau a les urnes. «Els demano que es comuniquin a través de les xarxes socials a les diferents persones que estan organitzades en diferents regions per poder cuidar el vot», va dir la candidata. Jorge Luis Salas, la principal autoritat del Jurat Nacional d’Eleccions (JNE), la va desautoritzar immediatament. Els rumors propagats per Força Popular, va dir, són alguna cosa més que una «fantasia greu» i «perjudiquen» la democràcia al «sembrar dubtes» sobre l’escrutini.

La pandèmia ha portat a la pobresa més d’un terç de la població. El virus, d’altra banda, ha deixat al Perú la taxa de mortalitat més elevada del món. La governabilitat era un problema abans de l’arribada del virus, fins al punt que els peruans van tenir tres presidents diferents en poques hores (Martín Vizcarra, Manuel Merino i l’actual governant interí, Francisco Sagasti). Els analistes no confien gaire que el futur mandatari pugui reestablir l’equilibri institucional. Les eleccions, en aquest sentit, a penes són vistes com l’avantsala de dies d’inestabilitat. Si vencés Castillo, hauria de cohabitar amb un Congrés hostil i amb la capacitat de promoure una moció de censura. Per a Fujimori el problema no seria el Parlament sinó el carrer. A qualsevol dels dos l’espera un oceà de demandes insatisfetes.