Tensió i incertesa davant el resultat electoral al Perú

Els peruans esperaven saber al mig d’una indisimulable tensió el nom del guanyador de la segona volta electoral entre Pedro Castillo, un mestre i sindicalista d’esquerres, i Keiko Fujimori, que, invocant la defensa de la família, la religió i el model econòmic, ha reunit darrere seu a una àmplia coalició de dretes. Els candidats van arribar a aquesta instància en una situació d’empat tècnic, d’acord amb els sondejos. Un 5% dels indecisos tenia a les seves mans la possibilitat de decidir qui serà el futur president. El desenllaç era tan incert que Castillo i Fujimori van deixar diumenge al matí les seves suspicàcies de costat i es van comprometre a «respectar» els resultats «oficials». El president interí, Francisco Sagasti, va expressar la seva certesa que els contendents demanaran als seus seguidors «que no facin disturbis, protestin o qüestionin» el veredicte de les urnes.

La filla de l’autòcrata empresonat Alberto Fujimori va ser la primera en formular el seu compromís d’acatar «escrupolosament» el pronunciament del Jurat Nacional d’Eleccions (JNE) que, dies abans, havia posat en dubte. A la seva manera, i malgrat la veda, va tornar a demanar que no la jutgin per actes del passat ni el seu llinatge familiar. «Jo he madurat, he canviat. Sé que he comès errors i per això he demanat perdó i he fet un jurament amb el compromís de respectar la democràcia», va assenyalar.

Castillo, per part seva, va cridar a mantenir «el seny» en aquestes hores d’incertesa. «Estic segur que aquesta festa serà totalment democràtica». L’aspirant del Perú Lliure es va convertir en un fenomen polític inadvertit des de Lima. Va arribar a aquesta baralla per la presidència des de les regions profundes del país. «Té la seva virtut major pel fet de no ser el candidat que porta el cognom Fujimori. Així, per descart, acaba per encarnar les demandes de canvi social», va assenyalar Caretas. Ha intentat presentar-se com la versió local de Luiz Inácio Lula da Silva, Evo Morales i José Mujica. Al setmanari li va semblar una analogia «candorosa».

Polarització

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

La seva sobtada moderació no ha atenuat l’animadversió de la premsa de la capital. El diari econòmic Gestión va recordar que estan en joc «dues visions» de la democràcia, «una de més clara que l’altra». Per a El Comercio, «les amenaces» cap a les institucions «han sigut prou eloqüents al respecte». La República, en canvi, va considerar que la campanya va estar marcada pel «racisme», l’«odi de classe», les «mentides», la «violència» i el «desequilibri mediàtic», una «vilesa que és el reflex del que hem construït entre tots».

El «dia després» de les eleccions genera altres temors afegits. Com va assenyalar la comentarista política María Palacios, «guanyi Keiko o Castillo venen temps difícils per a l’economia». El Perú ha sentit amb força la crisi econòmica provocada per la pandèmia. La pobresa fueteja a més del 30% de la població d’un país amb més taxa de mortalitat per Covid-19 cada 100.000 habitants al món.