Victòria contundent de la CDU a les eleccions regionals de Saxònia-Anhalt

És una victòria clara i balsàmica per a la CDU quatre mesos abans de les eleccions federals: els democristians s’han imposat aquest diumenge amb claredat als comicis regionals de Saxònia-Anhalt. Segons els primers sondejos a peu d’urna que s’han donat a conèixer a les 18 hores i a falta de resultats definitius, la CDU del primer ministre d’aquest estat, Reiner Haseloff, guanya amb més del 36% dels vots i millora en més sis punts respecte als anteriors comicis regionals celebrats el 2016.

La victòria és doblement valuosa perquè el partit conservador de la cancellera Angela Merkel queda a molta distància respecte a la ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD): els ultres es mantenen com a segona força de Saxònia-Anhalt amb un 22% dels vots però perden gairebé dos punts i, sobretot, queden molt lluny del seu objectiu d’aconseguir la seva primera victòria electoral en un estat federat des que es va fundar el 2013.

El tercer partit més votat és Die Linke, amb una mica més del 10% dels vots. Els postcomunistes cauen, no obstant, més de cinc punts i no són alternativa a un Govern liderat per la CDU. Els socialdemòcrates del SPD, actuals socis de coalició de Haseloff, tornen a tocar fons després d’obtenir poc més del 8% i registrar una caiguda de més de dos punts. Els liberals del FDP, amb un 6,5% dels sufragis, tornen al Parlament regional després de quedar-se fora el 2016. Els Verds guanyen només un punt i obtenen un 6% dels vots, molt lluny del seu objectiu de convertir-se en una força rellevant a l’Est d’Alemanya, un territori que se li continua resistint a un partit que aspira a guanyar les eleccions federals del pròxim setembre.

 

 «Tallafocs» contra la ultradreta

El resultat és «un clar missatge» i un «distanciament» de la ultradreta, ha dit el primer ministre Haseloff poc després de conèixer-se les primeres projeccions. «El mur tallafoc es manté tant a nivell federal com a Saxònia-Anhalt», ha reaccionat des de Berlín el secretari general de la CDU, Paul Zemiak. Tant Haseloff com Zemiak s’han referit així al cordó sanitari que la unió conservadora de la CDU-CSU ha intentat mantenir tant sí com no respecte a la ultradreta d’AfD des que va aparèixer al tauler polític alemany.

Aquest cordó sanitari va mostrar, no obstant, esquerdes el febrer de l’any passat a l’estat federat de Turíngia –veí del de Saxònia-Anhalt, els dos situats a Alemanya oriental–, quan els diputats regionals de la CDU van votar en bloc amb els d’AfD per elegir un primer ministre del minoritari FDP i evitar un Govern liderat pels postcomunistes de Die Linke, que havien guanyat les eleccions regionals. Aquest moviment, inesperat per a la direcció federal democristiana, va generar una autèntica crisi interna de la CDU i li va costar la carrera a Annegret Kramp-Karrenbauer, llavors presidenta del partit i presumpta successora de Merkel.

En el preàmbul de les eleccions d’aquest diumenge a Saxònia-Anhalt –l’última gran cita electoral abans de les federals– s’escampava la por en certs sectors democristians davant una possible victòria d’AfD. Aquesta por s’havia vist alimentada els últims dies per una enquesta publicada pel diari Bild que atorgava la victòria als ultres. Això hauria suposat un dur càstig per a l’encara fràgil lideratge de Armin Laschet, president de la CDU des del gener i candidat democristià a succeir Merkel en la cancelleria federal.

La contundent victòria de la CDU a Saxònia-Anhalt dona un baló d’oxigen a Laschet, que ara es pot concentrar a millorar la intenció de vot de la CDU a nivell federal –que segueix clarament per sota del 30%–. El resultat electoral d’aquest diumenge també frena possibles nous debats sobre la candidatura Laschet a la cancelleria i les intencions de certes federacions orientals de la CDU d’obrir-se a possibles col·laboracions –i fins i tot coalicions– amb la ultradreta.

 

Ball de coalicions

Notícies relacionades

Karrembauer, a l'ull de l'huracà per la crisi de Turíngia

La CDU alemanya insisteix que amb la ultradreta «ni es coopera ni es negocia»

Ball de coalicionsEl resultat de Saxònia-Anhalt també apunta a una tendència visible a la resta d’Alemanya: la fragmentació de l’arc parlamentari. El Parlament regional tindrà sis forces polítiques. La falta d’una majoria absoluta obligarà el primer ministre Haseloff a formar coalició. La més probable és la reedició de l’anomenada Coalició Kènia, conformada per la CDU, el SDP i els Verds i que ha governat la regió durant els últims cinc anys.

No obstant, el bon resultat permet que la CDU elegeixi socis de coalició. Els democristians podrien apostar per un Govern amb els socialdemòcrates i els liberals del FDP, o també amb aquests últims i els Verds. Aquest ball de coalicions es presenta com un mal menor després que l’electorat de Saxònia-Anhalt s’hagi pronunciat clarament en contra d’una victòria de la ultradreta a les urnes.