Biden arriba a Europa amb el seu focus fixat a la Xina

Vuit dies, tres països, una plètora de reunions i de trobades bilaterals i un objectiu clar i prioritari que resumia el mateix Joe Biden aquest dimecres just abans d’embarcar en l’Air Force One rumb al Regne Unit, primera etapa del seu primer viatge internacional: «reforçar l’aliança i deixar clar a (Vladímir) Putin i a la Xina que Europa i els Estats Units estan estretament units».

Aquesta és la missió amb què el president dels EUA afronta aquesta gira, amb la qual marcarà un radical punt i a part respecte a Donald Trump i la seva política aïllacionista. I és també un viatge en el qual, ja sigui abordant la lluita contra la pandèmia o contra el canvi climàtic en la reunió del G-7 a Cornwall, parlant amb líders de la UE o participant en una reunió de l’OTAN, el demòcrata intentarà esmenar relacions deteriorades pel republicà o compromisos que va posar en qüestió.

És també un viatge on la seva primera trobada com a ocupant del Despatx Oval cara a cara amb Putin el dia 16 a Ginebra, amb el qual Biden tancarà el seu periple europeu, es pot anticipar als antípodes de l’últim que va mantenir el líder rus amb Trump a Hèlsinki. I dubtosament Biden doni al líder del Kremlin més credibilitat que a les seves pròpies agències d’intel·ligència, com va fer el republicà, especialment en un moment en què aquestes assenyalen Moscou com a origen de creixents atacs cibernètics.

Fins i tot amb totes aquestes diferències, hi ha un punt de connexió entre Biden i el seu predecessor: la mirada a Pequín com el gran competidor i la recerca que Europa prengui partit amb Washington per lliurar aquesta competència. I aquest focus a la Xina impregna tota l’agenda de Biden en aquest viatge.

Objectiu Pequín 

Ja dissabte, en un article d’opinió publicat a ‘The Washington Post’ en el qual Biden assegurava que «els EUA han de liderar el món des d’una posició de força», el mandatari prometia que «les principals democràcies del món oferiran una alternativa d’alts estàndards a la Xina per actualitzar infraestructures físiques, digitals i de salut que són més resilients i recolzen el desenvolupament global», un repte directe al projecte de Pequín de la Nova Ruta de la Seda. Biden escrivia també que «les democràcies del món juntes han d’assegurar que els nostres valors governen l’ús i el desenvolupament d’innovacions, no l’interès d’autòcrates».

Notícies relacionades

Biden revoca la prohibició de Trump sobre TikTok i WeChat

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

També en l’article Biden avançava que en les seves reunions amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el del Parlament Europeu, Charles Michel, el focus estarà posat en el fet d’«assegurar que democràcies de mercat, no la Xina o ningú més, escriuen les regles del segle XXI de comerç i tecnologia». Però alguns comentaristes i observadors han alertat que Washington no està tractant Europa com un soci fonamental en aquesta lluita amb la Xina, assenyalant gestos de suposada desatenció com el fet que no hagi nomenat encara ambaixador davant la UE (tampoc ho ha fet per a l’OTAN).

Johnson, la reina, Erdogan i Putin

A la reunió aquest dijous amb el primer ministre britànic, Boris Johnson, li seguiran divendres i dissabte la participació en la cimera del G-7 a Cornwall, la primera presencial en la pandèmia i on Biden presentarà una estratègia de repartiment global de vacunes, qüestionada per alguns demòcrates i experts com massa tímida i com massa agosarada per alguns europeus. El mandatari i la primera dama, Jill Biden, seran rebuts diumenge per la reina Isabel abans de viatjar a Brussel·les. Allà dilluns tindrà reunions amb membres de l’OTAN i una de bilateral amb el president turc, Recep Tayyip Erdogan i dimarts una cimera amb la Unió Europea abans de la trobada final dimecres amb Putin a Ginebra.