L’OTAN posa el focus sobre Rússia, la Xina i la reforma de l’Aliança en l’estrena de Biden

Si hi ha una paraula que va definir la presidència del republicà Donald Trump a la Casa Blanca va ser la confrontació perpètua amb Europa, tant a les institucions europees com a l’OTAN, que aquest dilluns rep per primera vegada Joe Biden en una cimera de caps d’estat i de govern marcada per les amenaces de Rússia i la Xina, el terrorisme, els atacs cibernètics, el canvi climàtic i la necessitat de canvi i reformes per afrontar tots aquests desafiaments.

L’estrena del president nord-americà a Brussel·les arriba en «un moment crucial» per a l’Aliança i la seguretat col·lectiva, segons el secretari general Jens Stoltenberg. «Estem en una època de competència global i hem de respondre a moltes amenaces i desafiaments alhora: Rússia i la Xina empenyent en contra d’un ordre internacional basat en regles, l’amenaça continuada del terrorisme, els sofisticats atacs cibernètics, les tecnologies disruptives i el canvi climàtic. Cap país ni cap continent pot fer front a aquests desafiaments sol», ha avisat el màxim responsable del bàndol aliat que espera molt de l’estrena a Brussel·les del president nord-americà.

En primer lloc impulsar l’agenda de reformes 2030 que permeti a l’Aliança reforçar la seva seguretat col·lectiva, augmentar la capacitat de reacció i la seva resiliència així com l’enfortiment d’infraestructures clau. Stoltenberg també espera que els països aliats acordin mantenir més consultes polítiques, crear un accelerador d’innovació, un centre per promoure la cooperació en matèria tecnològica així com un nou fons d’innovació que permeti recolzar empreses emergents en l’àmbit de la seguretat i defensa.

Fets i no paraules

«Estic completament segur que quan ens reunim dilluns, demostrarem el compromís que existeix amb l’Aliança no només amb paraules sinó amb fets, a través de les decisions substantives que prendrem», ha indicat durant una conferència de premsa prèvia. El que ningú espera de l’estrena de Biden a Brussel·les és que es repeteixi el xoc viscut fa tres anys amb Trump, quan va aterrar a la capital europea amenaçant la resta d’aliats si no augmentaven la despesa en defensa.

La postura dels Estats Units en aquest terreny no ha canviat i el missatge continua sent el mateix. «Ha sigut el missatge dels Estats Units durant anys, que els líders han d’invertir més en defensa. Tots els aliats ho van acordar el 2014 i va ser durant l’Administració Obama/Biden», ha recordat Stoltenberg. El to, no obstant, no és el mateix ni l’evolució de les xifres. «Som en el bon camí, amb set anys d’increment consecutiu en la despesa en defensa entre els aliats europeus i el Canadà. Per a finals d’aquest any hauran sumat 260.000 milions de dòlars a la despesa en defensa des del 2014», ha precisat el responsable de l’OTAN sobre les noves xifres de despeses publicades aquest divendres i la necessitat no només de gastar més sinó millor per augmentar l’efecte multiplicador.

Espanya a la cua

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

Segons les xifres de despesa actualitzades –a data de 2 de juny–, la despesa en defensa creixerà aquest any un 4,1%, per sobre del 3,5% registrat l’any passat. No obstant, encara seguirà per sota de l’objectiu del 2% per a l’any 2024, un llindar al qual només arriben encara 10 països: Grècia, Estats Units, Croàcia, Regne Unit, Estònia, Letònia, Polònia, Lituània, Romania i França.

Segons les estimacions, Espanya destinarà el 2021 un 1,02% del PIB, el segon país per darrere de Luxemburg (0,57%) que menys despesa en defensa preveu realitzar aquest any i un retrocés respecte a l’any passat, quan va destinar-hi un 1,16%. En el que sí que compleixen la majoria dels països és a destinar el 20% de la despesa a equipament militar. Només suspenen Bèlgica, el Canadà, Portugal i Eslovènia.