Quan l’amor és revolucionari: matrimonis entre dones jueves i homes àrabs a la Palestina històrica

Chaia Karberg era una jove jueva que venia del seu quibuts a ensenyar dansa a joves àrabs a les oficines del Partit Comunista. Quan el periodista palestí Emile Tuma la va veure, va quedar enamorat de l’artista. Però Chaia va marxar a servir a l’exèrcit, on es va casar amb un jove jueu. Dos anys després, es va divorciar per tornar a aquest amor que bevia de compartir unes mateixes idees. L’Emile i la Chaia van passar deu anys junts abans de ser els Tuma. «Es van estimar l’un a l’altra fins al final», explica Erez a EL PERIÓDICO. 

«Vull ser a prop del meu Emil», repetia sovint Chaia. La seva història és només una entre les 2.000 vides condicionades per unions que no havien de ser. «Com a única investigadora del fenomen, he descobert que no hi ha registres sobre el total de dones jueves que van mantenir relacions amb homes àrabs», lamenta Erez. Involucrar-se amb la població autòctona va tenir greus conseqüències per a aquestes joves que, sovint, havien emigrat recentment a la Palestina colonial. Tabú religiós, social i nacional

2.000 vides única investigadora del fenomenva tenir greus conseqüènciesPalestina colonial. Tabú religiós, social i nacionalEls arxius de les organitzacions clandestines preestatals jueves recullen registres de la vigilància a la qual estaven sotmeses aquestes dones. «Si era adulta, directament era sospitosa de ser una traïdora i moltes van ser durament castigades per aquests grups», explica Erez. El «tabú religiós, social i nacional» de la seva relació va impregnar cada aspecte de les seves vides a la primera meitat del segle XX. 

Les seves famílies van tallar qualsevol tipus de contacte amb elles i en alguns casos molt extrems, els germans mataven les seves germanes per haver-se’n anat amb un àrab. «Van pagar per les seves relacions amb la vergonya i l’estigma fins al dia d’avui», denuncia la investigadora. Només una de les desenes de famílies conegudes va acceptar parlar amb Erez per al seu estudi sobre els «camins espinosos de l’amor» a la Palestina històrica. «Hi ha una taca en aquestes famílies», explica. 

«Feministes inconscients»

Però no totes aquestes històries venien de l’amor. Algunes d’aquestes relacions es basaven en el negoci sexual ja que es donaven entre homes àrabs i prostitutes jueves. En altres casos, el vincle es construïa a partir del segrest de nenes jueves menors de 12 anys per casar-s’hi després d’un parell d’anys. Els diaris hebreus recullen històries de rabins topant amb aquestes dones en camps de refugiats a Jordània, el Líban o Cisjordània i tornant-les a la seva família en el ja consolidat estat d’Israel. 

«Aquestes dones eren feministes inconscients d’alguna manera perquè no els importava el que la societat cregués», reconeix Erez. Joves i de diferents classes socials, aquestes dones jueves es creien amb el dret d’escollir amb qui casar-se i escapar-se de l’imaginari hebreu que les volia sotmeses a la identitat nacional. Erez ha desempolsegat vells arxius per desenterrar les seves històries. Les seves veus fa dècades que estan apaivagades ja que no van deixar cap tipus de memòries d’aquesta vida d’ostracisme i rebuig. 

¿I les dones àrabs?

Notícies relacionades

"L'Aisha va passar els seus últims moments conscient amb una desconeguda"

La història oblidada d'Al Main que pocs israelians volen recordar

Al seu torn, amb prou feines hi ha relats de les altres dones enamorant-se dels altres homes. «No era possible que una àrab estigués amb un jueu ja que durant aquells temps, les dones àrabs es quedaven a casa sota control dels seus familiars homes en una llar molt conservador i patriarcal», declara Erez. Aquestes unions posaven en greu risc la vida d’elles. Si de les jueves, amb el seu futur nacional victoriós, no han arribat a penes testimonis, ¿com confiar que algunes àrabs no van estimar també malgrat tot? 

Fins i tot en el dia d’avui, la majoria de les famílies mixtes continuen estant compostes entre homes àrabs i dones jueves. «No crec que hagi canviat gaire», lamenta Erez. «És clar que avui tenim parelles mixtes però encara així no és fàcil involucrar-se en una relació d’aquest tipus ja que la societat a Israel no el sol acceptar», afegeix. A aquestes parelles els queden aquestes històries de l’amor malgrat tot. De l’amor com un altre camí per a la revolució.