Biden refreda els gestos de Trump cap al Marroc

Un mes després que Donald Trump reconegués la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental, una delegació de diplomàtics nord-americans va viatjar fins a la capital administrativa del territori ocupat pel Marroc, en la primera visita oficial d’un ambaixador nord-americà a la ciutat costanera sahrauí. La delegació nord-americana va inaugurar un consolat virtual a Dakhla, l’antiga Villa Cisneros, i va recórrer diversos emplaçaments suggerits per Rabat per aixecar el futur edifici consular. «Va ser un dia de celebració, els marroquins eren tot felicitat», assegura David Schenker, que llavors era secretari d’Estat adjunt per a Afers del Pròxim Orient. L’ambient va ser tan exultant que l’ambaixador, David Fischer, va arribar a anunciar la intenció de comprar-se una casa a Dakhla.

Algunes coses importants han canviat des d’aleshores. Fischer va ser cessat després de l’arribada de Joe Biden al poder, com sol ser la norma amb els ambaixadors escollits a dit pel president de torn per agrair-los les contribucions a la seva campanya, i encara no se n’ha nomenat el reemplaçament. Però no només van quedar en suspens els plans de Fischer per estiuejar a la costa atlàntica de Dakhla. També han quedat encallades algunes de les contrapartides que Trump va oferir al Marroc a canvi de normalitzar les relacions diplomàtiques amb Israel, començant per la construcció del consolat, que necessita ser aprovada al Comitè d’Apropiacions del Congrés. 

«Nosaltres vam mirar d’avançar el projecte, però no vam tenir temps. És complicat aixecar un consolat perquè has de tenir en compte moltes qüestions logístiques i de seguretat», diu Schenker a aquest diari, que va formar part d’aquella delegació diplomàtica enviada per l’Administració Trump. La política del seu successor sobre aquesta qüestió és tot ambigüitat. Biden no té pressa per reafirmar el reconeixement de la sobirania marroquina del Sàhara, que implicaria legitimar les annexions de territori per la força, una pràctica contrària al dret internacional que el demòcrata s’ha compromès a combatre. 

«Si bé no sembla que tingui intenció de revertir el reconeixement, tampoc té cap entusiasme per aixecar el nou consolat. L’assumpte portarà temps», afegeix Schenker. De moment, l’aprovació de la nova legació està estancada al Congrés, així com la venda a Rabat de drons militars MQ-MQ-9B, una informació avançada aquesta setmana per ‘La Vanguardia’. I Washington continua jugant a despistar. «L’Administració Biden ha apostat per l’opacitat. Prefereix no parlar del tema perquè tant el Marroc com el Front Polisario hagin de seguir les seves directrius. Volen empènyer les parts a negociar, tot i que ho estan fent sense una estratègia clara», diu des de l’International Crisis Group Riccardo Fabiani. De moment, no ha aconseguit que les parts acceptin un enviat especial de les Nacions Unides per al Sàhara, un càrrec vacant des del maig del 2019.  

Costos de la indefinició dels EUA

Aquesta indefinició nord-americana té els seus costos, particularment després que es reprenguessin al novembre les hostilitats entre el Marroc i el Polisario després de tres dècades d’alto el foc. «El reconeixement ha fet que el Marroc es torni més agressiu i inflexible, i ha deixat el Polisario una mica més aïllat», explica Fabiani. «Els sahrauís creuen que els EUA han deixat de ser un negociador neutral i consideren ara que la guerra és l’única via per defensar les seves aspiracions». 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Com es va veure amb la posició de neutralitat adoptada per Washington en la crisi migratòria de Ceuta, Biden no sembla disposat a gastar capital polític en el conflicte del Sàhara. La seva prioritat continua sent la política domèstica. «Si Biden apostés per revertir el reconeixement, podria enfurismar els aliats d’Israel al Congrés i perdre part de la seva influència sobre el Marroc. És un preu massa alt per a un conflicte que amb prou feines costa res als EUA perquè, de moment, no està tenint conseqüències immediates a la regió, ni a Mauritània, ni Algèria ni a Mali», diu Fabiani. 

Potser per això està jugant a dues bandes. No vol fer marxa enrere, però tampoc fer nous passos perquè el reconeixement prengui forma sobre el terreny.