Biden a l’OTAN: «Els Estats Units tornen»

El primer que ha volgut deixar clar el president dels Estats Units, Joe Biden, tot just aterrat a Brussel·les, en contrast amb el seu predecessor, Donald Trump, és que els Estats Units tornen a l’escena internacional, que l’Aliança Atlàntica té una «importància crítica» per als interessos nord-americans i que l’article 5 del Tractat, la pedra angular de l’OTAN que estipula que un atac contra un dels aliats és un atac contra tots, és una «obligació sagrada» per a la Casa Blanca. «Vull que tot Europa sàpiga que els Estats Units tornen», ha proclamat.

El líder nord-americà també s’ha referit en la seva estrena a dos dels punts més calents per a l’Aliança Atlàntica: Rússia i la Xina. «Rússia no està actuant de manera coherent amb el que esperàvem, ni la Xina», ha dit el dirigent nord-americà sobre dos dels desafiaments a què s’enfronten els països aliats. Rússia continua sent una font de màxima preocupació per als líders de l’Aliança Atlàntica, i les seves relacions són en el moment més baix des del final de la guerra freda, però aquest dilluns posaran el focus en una nova amenaça creixent: La Xina.

«Necessitem comprometre’ns sobre qüestions com el canvi climàtic o el control d’armes, però el reforç de la capacitat militar de la Xina, la seva creixent influència i el seu comportament repressiu plantegen alguns desafiaments a la nostra agenda», ha advertit el secretari general de l’Aliança, Jens Stoltenberg, a la seva arribada a una cita que suposa l’estrena del nord-americà Joe Biden i l’ocasió de confirmar el compromís dels Estats Units amb l’OTAN i els seus aliats després d’una ‘era Trump’ marcada per profunds desacords que tots esperen deixar enrere.

Reptes per a la seguretat

L’OTAN no vol entrar en «una guerra freda» amb la Xina perquè ni és «el nostre adversari» ni «el nostre enemic» però «necessitem abordar com a aliats els reptes que suposa la Xina per a la nostra seguretat», ha admès Stoltenberg sobre una potència que genera enormes recels entre el bàndol aliat, començant pels Estats Units, a causa de les massives inversions de Pequín en els últims anys en capacitats militars, incloses les nuclears i nous sistemes d’armament.

«Veiem [que té] un comportament repressiu, per exemple, al mar del sud de la Xina i sabem que no comparteix els nostres valors. Hem vist com reprimeixen els votants democràtics a Hong Kong, persegueixen les minories al seu propi país i utilitzen tecnologies modernes, mitjans socials i reconeixement facial per controlar i vigilar la seva pròpia població com mai abans havíem vist», ha relatat el polític noruec, i ha advertit que tot això afecta la seguretat dels països de l’Aliança Atlàntica perquè cap país ni cap continent ho pot gestionar per si sol.

Nova agenda 2030

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

D’aquí ve la importància de revisar i impulsar una nova agenda 2030 que ratificaran aquest dilluns els líders aliats per reforçar l’OTAN. «En el concepte estratègic actual no s’esmenta ni una paraula de la Xina i en la cimera de Londres, el desembre del 2019, vam tenir una frase. Aquesta vegada serà una postura clara», ha advertit. L’esborrany del document que sortirà de la cimera, de 44 pàgines, esmenta, de fet, fins en 10 ocasions el desafiament «sistèmic» que representa la Xina avui dia. El document també posarà èmfasi en Rússia, quan les seves relacions amb la Unió Europea travessen per un dels moments més baixos a causa de «les seves accions agressives», ha criticat Stoltenberg, que ha anunciat que l’OTAN mantindrà un doble enfocament cap a Moscou: una defensa forta combinada amb diàleg. «Mentre estiguem units i siguem forts podem parlar amb Rússia», ha reivindicat.

Precisament, la pròxima parada de Biden aquest dimecres serà Ginebra, on es reunirà amb el president rus, Vladímir Putin, a qui dirigents com el britànic Boris Johnson esperen que transmeti missatges contundents. Precisament, Johnson s’ha reunit aquest dilluns amb el seu homòleg espanyol, Pedro Sánchez, en els marges de la cimera. En la reunió el president del Govern ha traslladat la «necessitat de continuar reforçant les relacions bilaterals en àrees com la seguretat i defensa» i impulsar un acord sobre Gibraltar. La cita d’aquest dilluns, segons ha avançat el president de Lituània, Gitanas Nauseda, també servirà per confirmar que Espanya serà la seu de la cimera de l’any vinent i que el seu país acollirà la següent reunió. «Estic molt content d’anunciar que Lituània està preparada per a la infraestructura necessària i acollir la pròxima cimera de l’OTAN després de la cimera que tindrà lloc a Espanya el 2022», ha anunciat.