Sèrbia i Kosovo tornen al diàleg després d’un any

Sèrbia i Kosovo reprenen demà, dimarts, el diàleg per normalitzar les seves relacions sota l’empara de la Unió Europea (UE) després de gairebé un any sense contactes directes entre les dues parts en el conflicte balcànic. Les converses al màxim nivell tindran lloc a Brussel·les i per primera vegada hi participarà el nou primer ministre kosovar, Albin Kurti, un nacionalista d’esquerres que va assumir funcions el març passat, després d’una contundent victòria electoral del seu partit, Autodeterminació (Vetëvendosje). La delegació de Belgrad estarà encapçalada pel president serbi, Aleksandar Vucic.

Segons va avançar divendres el portaveu d’Afers Exteriors de la UE, Peter Stano, les negociacions seran «facilitades» pel cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, «amb el recolzament del representant especial de la UE, Miroslav Lajcák». En l’última trobada a Brussel·les, el juliol del 2020, l’agenda es va centrar en la recerca de solucions per al problema de les persones desaparegudes i desplaçades, així com en la cooperació econòmica. Kosovo insisteix que Sèrbia reconegui la seva independència, autoproclamada el 2008 de forma unilateral. Sèrbia, que no accepta la sobirania de la seva antiga província, insisteix a anar resolent diversos assumptes pendents pas a pas, fins a arribar a un compromís, sense donar de moment senyals que un dia podria acceptar oficialment Kosovo com a país.

Belgrad i Pristina, allunyats

Kurti, per a qui el diàleg no és prioritat del seu Govern, ha deixat clar el seu rebuig d’implantar una associació dels municipis poblats per serbis –un tipus d’autonomia per a aquesta minoria–, que és un dels principals acords aconseguits a Brussel·les i en la qual insisteix Belgrad.

«¿Per què hem de tenir pressa? Som un país independent, i el temps amb el seu pas ha de canviar la realitat a Sèrbia [...]», va dir Kurti divendres al Parlament del seu país, segons el portal kosovar Kossev.

Malgrat les dificultats, Lajcák va assegurar en diverses ocasions que el procés es pot completar en qüestió de mesos, i que no es necessiten anys si les dues parts hi estan disposades.

L’objectiu de l’ardu i difícil diàleg iniciat el 2011, després d’una resolució de l’ONU del 2010, té per objectiu que les parts aconsegueixin un acord integral jurídicament vinculant perquè Kosovo i Sèrbia puguin avançar cap a la UE, però les posicions de Belgrad i Pristina continuen molt distanciades.

Notícies relacionades

Suècia, de la calma a l’assassinat a trets

Israel prepara la "sortida voluntària" dels gazians i exigeix que Espanya els aculli

El procés ha tingut diverses interrupcions i estancaments, com la paràlisi entre novembre del 2018 i mitjans del 2020 provocada per la decisió de Pristina d’imposar elevats aranzels a tots els productes importats de Sèrbia, aixecats finalment gràcies a pressions internacionals.

En el dia d’avui, la independència de Kosovo és reconeguda per nombrosos països, inclosos els Estats Units i la majoria dels socis europeus, tot i que no per Rússia, la Xina, Espanya i l’Índia, entre d’altres.