Alison Weir: «Les polítiques dels EUA permeten la violència d’Israel i impedeixen la pau»

-Al seu llibre ‘La historia oculta de la creación del Estado de Israel’ afirma que «la relació que té els Estats Units amb Israel és un dels temes més decisius per al món d’avui». 

-El Govern nord-americà dona carta blanca a Israel per continuar fent el que fa. Enormes quantitats dels impostos dels nord-americans van a l’Estat jueu, dinamitant els esforços internacionals per portar la pau a la regió i aturar la violència israeliana. A l’ONU, per exemple, boicoteja aquests intents.

-Segons el seu llibre, Israel sovint s’aprofita de l’argument de l’antisemitisme per evitar qualsevol crítica -Israel sempre utilitza l’acusació que les persones que diuen coses que no li agraden són suposadament antisemites. És una acusació molt ofensiva i poderosa, que busca dissuadir la gent de treballar pels drets humans palestins. Els anys anteriors a la creació de l’Estat, la va utilitzar contra diplomàtics nord-americans, líders cristians... Ha sigut una estratègia a molt llarg termini que continua avançant avui.

¿Com van influir els sionistes en la intervenció dels EUA en la Primera Guerra Mundial i en la derrota d’Alemanya? -Els primers sionistes es van adonar que necessitaven que algun país recolzés la creació d’un Estat jueu a Palestina. Durant la Primera Guerra Mundial, els líders sionistes van convèncer el Govern britànic de oferir-los recolzament per apoderar-se de Palestina a canvi que ells pressionessin els EUA perquè entrés en la guerra en nom del Regne Unit. El públic nord-americà no volia entrar en la guerra perquè la veia com un problema europeu. Després, els funcionaris britànics van declarar que la intervenció sionista va tenir un paper important en la seva entrada i en la derrota d’Alemanya.

-El moviment sionista, convençut pel seu projecte, va frustrar els intents de trobar llocs segurs per als refugiats jueus que fugien de l’Alemanya nazi. Aquest va ser un moviment molt fanàtic. Durant molts anys, els jueus de tot el món no van recolzar el sionisme. En el seu desig de convertir Palestina en un estat jueu, utilitzaven qualsevol tàctica. Molt del que vaig descobrir em va sorprendre, ja que sempre s’ha deixat fora de la història. Quan els nazis van arribar al poder, els sionistes el van utilitzar per obtenir recolzament per al seu moviment. Van intervenir activament contra els esforços occidentals en conferències internacionals amb l’objectiu de salvar els refugiats jueus de la violència nazi. Roosevelt va escriure sobre com els sionistes havien sabotejat aquells esforços. 

-¿Quin impacte pot tenir aquest relat alternatiu de la creació de l’Estat d’Israel més de set dècades després? -Pot tenir un gran impacte. Als EUA, n’hem venut més de 50.000 còpies i acumulem 900 ressenyes a Amazon que afirmen que la lectura és reveladora, que tots els nord-americans se l’haurien de llegir. Fa set anys, quan es va publicar als EUA per una petita editorial, es va intentar suprimir. A l’informar la gent sobre el que està passant a Palestina, els ha demostrat que no han de recolzar la violència israeliana. Les polítiques actuals dels EUA són extremadament equivocades, permeten la violència i la injustícia i impedeixen la pau.

-¿Veu algun canvi en l’opinió pública que qüestioni tots els diners destinats a Israel? Hio ha hagut un canvi molt significatiu. Molta gent ara és conscient del problema, sobretot entre liberals, demòcrates i progressistes. Abans ni tan sols se’n parlava.

Notícies relacionades

Quan l’amor és revolucionari: matrimonis entre dones jueves i homes àrabs a la Palestina històrica

Israel: Del quibuts a la 'start-up nation'.

El seu interès per Israel va sorgir durant la segona intifada, el 2001. Ara hem vist fets que han recordat aquell aixecament, com la solidaritat expressada pels palestins a Israel amb els seus compatriotes a Gaza i Cisjordània. ¿Veu una tercera intifada en l’horitzó?– La violència contra els palestins continua cada dia. Els nord-americans tendeixen a pensar que cada pocs anys hi ha una guerra entre Hamàs i Israel i els mitjans fan que semblin iguals. És ridícul, ja que Israel és una de les potències militars més grans del món. Entre aquestes guerres, segueix una constant opressió dels palestins a Gaza, Cisjordània i al mateix Israel, on els palestins són ciutadans de tercera. Aquesta solidaritat podria provocar un altre aixecament, però no crec que realment ajudi, ja que el poder d’Israel és massiu i el resultat final són més morts i menys possibilitats de pau. L’oportunitat més gran per a la pau i la justícia palestina sorgirà quan el públic nord-americà conegui el que passa i canviï les nostres polítiques.

-Acaba el seu llibre amb una citació de George Orwell: «Qui controla el passat controla el futur: qui controla el present controla el passat». ¿Qui controla la narrativa del futur d’Israel i els palestins? Els mitjans de comunicació. Els sionistes han tingut molta influència als mitjans i per això han ignorat el meu llibre. Avui dia tenim xarxes socials i això significa que els mitjans convencionals no són tan importants com solien ser-ho, i la gent pot obtenir la seva informació de llocs alternatius. Serà un canvi important, que facilitarà el final de l’apagada mediàtica sobre el tema.