Brexit: Cinc anys del referèndum que va canviar el Regne Unit

Cinc anys després del polèmic i divisori referèndum del Brexit, ja ningú al Regne Unit sembla que el recordi. Els conservadors es van moure cap a la dreta, els laboristes cap al centre, el líder europeista laborista va votar a favor de l’acord sobre la nova relació amb la UE pactat Boris Johnson al desembre i el debat ha desaparegut del carrer. La consulta ciutadana va ser el moment més important de la història moderna del Regne Unit. Va dividir per complet la societat britànica i la seva classe política i va transformar el país per sempre.

El referèndum va ser una promesa electoral del primer ministre conservador David Cameron per a les eleccions de maig del 2015. El va incloure en el programa per acontentar la influent facció euroescèptica del seu partit. Es va començar a forjar amb la victòria en les eleccions europees del 2014 del partit antiimmigració i euròfob UKIP de Nigel Farage, que demanava la sortida de la Unió Europea (UE). L’UKIP amenaçava de quedar-se vots dels conservadors en les generals.

La consulta va dividir els conservadors. Cameron va fer campanya per seguir a la UE, pel ‘Remain’, i Johnson i Michael Gove, per la sortida, pel ‘Leave’, on també hi havia Farage, amb qui no van voler sortir a la foto. La campanya va durar dos mesos i va ser la més bruta i agressiva que es recorda. Centrada en la immigració, ràpidament va derivar en la xenofòbia i en falses promeses. Tota aquesta crispació va culminar amb l’assassinat de la diputada laborista europeista Jo Cox en mans d’un radical d’extrema dreta.

Es va celebrar el 23 de juny del 2016. El resultat va ser inesperat. El Brexit es va imposar amb el 52% dels vots a tot el país, però a Irlanda del Nord i a Escòcia, on hi acabava d’haver una consulta independentista, es va imposar el ‘Remain’, cosa que va provocar un ressorgiment del nacionalisme escocès. Cameron va dimitir immediatament després de conèixer-se el veredicte popular. Es van iniciar unes primàries en el partit que va guanyar Theresa May, una europeista que va prometre fidelitat a la causa euroescèptica.

L’ascens de Johnson

Notícies relacionades

El Brexit provoca l’escassetat d’‘au pairs’ i cambrers al Regne Unit

El Regne Unit ja desencisa els joves espanyols com a destinació laboral

May va topar en tot moment amb els ‘brexiters’ durs del seu partit i amb els unionistes nord-irlandesos, socis de Govern que s’oposaven al protocol de la frontera nord-irlandesa que més tard va acceptar Johnson. La pressió dels europeistes era cada vegada més intensa per celebrar un nou referèndum per considerar que l’altre es va sustentar en mentides. May va ser obligada a dimitir el juliol del 2019 i Johnson es va imposar en les primàries amb la promesa d’intaurar el Brexit.

Amb Johnson es va incrementar la polarització. Va arribar a demanar a la reina que suspengués el Parlament per evitar el debat. Tota aquesta tensió va desembocar en unes eleccions el 12 de desembre en les quals va arrasar (amb el 43% dels vots) amb el suport dels electors laboristes del nord. Aquesta victòria aclaparadora va donar a Johnson autoritat per imposar el Brexit, que finalment va ser aprovat pel Parlament concedint Irlanda del Nord a la UE, on ara els republicans reclamen un referèndum de reunificació.