Macron i Le Pen mesuren les seves forces a les urnes en l’últim test abans de les presidencials

Aquest diumenge, els francesos acudiran a les urnes per participar en els comicis regionals i departamentals. Dos escrutinis ajornats per la pandèmia la repercussió dels quals va més enllà de la renovació dels consells de les col·lectivitats locals; es tracta dels últims plebiscits abans de les eleccions presidencials del 2022. Amb una ínfima implantació territorial, el partit presidencial, La República En Marxa (LREM), podria patir un important daltabaix en la recta final del quinquenni. El dia 27 de juny, tindrà lloc la segona volta.

En un país tan centralitzat com França, les eleccions regionals i departamentals no tenen una transcendència política d’envergadura, com sí que passa a Espanya. Els comicis regionals es van implantar el 1986 i els departamentals van succeir els cantonals el 2013; el seu recorregut històric és, per tant, limitat. Dotze regions metropolitanes i dos d’ultramar, Guadalupe i Reunió, celebren els comicis regionals. Regides per les mateixes regles, però amb un altre nom, a Còrsega, la Martinica i Guaiana, els electors estan cridats a participar en les eleccions territorials. Quant als departaments, la França metropolitana en compta amb 96 i els territoris d’ultramar, amb cinc. 

Competències limitades

Entre les competències dels consells regionals hi ha la participació en el desenvolupament econòmic, la planificació regional, la gestió de la formació professional i dels centres d’ensenyament secundari. Per la seva banda, els departaments són, principalment, responsables de l’acció social, encarregant-se, per exemple, de l’assistència a menors, a persones grans o a discapacitats; les escoles també depenen del consell departamental. Els poders regis, com la diplomàcia o la legislació, estan a mans, únicament i exclusivament, de l’Estat.

En les últimes eleccions regionals del 2015, el Partit Socialista (PS) va aconseguir cinc regions, la formació conservadora Els Republicans (LR) en va obtenir set i els nacionalistes es van imposar a Còrsega. L’extrema dreta liderada per Marine Le Pen, al capdavant de sis regions en la primera volta de l’escrutini, no va aconseguir alçar-se amb el govern de cap regió gràcies a la mobilització de l’anomenat «front republicà», un cordó sanitari que va aconseguir frenar l’avenç dels ultraconservadors. De fet, la formació lepenista mai ha conquerit una regió malgrat la seva forta progressió. A nivell departamental, la dreta i els seus aliats dominen avui 66 consells departamentals.

Una cita clau per a Macron i Le Pen

¿Aconseguirà l’extrema dreta trencar el sostre de vidre en aquesta nova cita electoral? ¿Aconseguirà la formació macronista, inexistent el 2015, implantar-se a nivell territorial? Els resultats dels comicis hauran d’aclarir les dues qüestions, essencials de cara a la pròxima carrera cap a l’Elisi que, segons vaticinen els sondejos, estarà protagonitzada per un duel entre Marine Le Pen i Emmanuel Macron.

Però la repercussió d’aquests plebiscits no es limita únicament a Reagrupament Nacional (RN) i La República En Marxa. A menys d’un any de les eleccions presidencials, l’esquerra i la dreta tradicional també hauran de provar la seva capacitat per unir les seves files i convèncer l’electorat. L’exercici serà especialment important per als conservadors Xavier Bertrand (Hauts-de-France), Valérie Pécresse (Ile-de-France) i Laurent Wauquiez (Auvergne-Rhône-Alpes), tots ells eventuals candidats a la direcció de l’Estat el 2022. El seu èxit o fracàs podria dictar el seu futur nivell nacional.

La participació, un element determinant

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Irlanda aposta per un Govern de continuïtat davant el Sinn Féin

Un altre punt clau d’aquests plebiscits serà l’impacte de l’estratègia macronista que, en certes regions, podria traduir-se en un avantatge per a l’extrema dreta. Serveixi com a exemple la polèmica a PACA (Provence-Alpes-Côte d’Azur), on LREM va anunciar la retirada de la seva candidata en favor de l’aspirant de Els Republicans a canvi d’incloure en la seva llista membres del partit presidencial, un moviment que va desencadenar una crisi interna al si de la formació conservadora. Els ultraconservadors van mirar de treure partit de l’assumpte encoratjant els votants de dretes descontents davant tal acostament a votar pel seu partit. «Estimats militants de LR, càrrecs electes i simpatitzants, ¿deixaran que Macron presideixi la seva comissió d’investidura? Vinguin a treballar amb nosaltres i defensin les seves conviccions al nostre costat», va llançar llavors el vicepresident del Reagrupament Nacional, Jordan Bardella.

Amb la crisi sanitària molt present, la participació serà determinant en aquests comicis. En l’última cita amb les urnes, en la segona volta de les eleccions locals celebrades el 28 de juny del 2020, en plena pandèmia, menys del 42% dels electors van exercir el seu dret a vot.