L’ultraconservador Raisi guanya les eleccions a l’Iran amb un ample marge

No s’esperava que saltés cap sorpresa i exactament així ha sigut, sense sobresalts: Ebrahim Raisi, ultraconservador, cap de la justícia persa, confident del líder suprem, Ali Khamenei, i màxim favorit ha sortit elegit com a nou president de l’Iran en les eleccions presidencials d’aquest divendres i serà el nou cap de govern, ha anunciat aquest dissabte al matí l’agència de notícies semioficial Fars.

Els comicis van ser dissenyats expressament perquè Raisi fos el vencedor –possibles rivals tan o més populars que el guanyador i que van presentar les seves candidatures van ser vetats pel Consell de Guardians– i el pla ha seguit el seu curs: Raisi ha guanyat per golejada, amb més del 65% dels vots. El nou president ha aconseguit 17,8 milions de vots, mentre que el segon classificat a les eleccions ha rebut tan sols 3,3 milions.

No obstant, la victòria no li serà gaire dolça a Raisi. Aquestes eleccions presidencials perses passaran a la història per haver sigut les menys freqüentades de la història de la República Islàmica: tan sols el 47% dels iranians amb dret a vot van acudir aquest divendres a les urnes –a la capital, Teheran, la participació ha sigut del 25%. La desesperació del govern perquè això no passés va ser tal que els centres electorals, que havien de tancar les set de la tarda, van acabar clausurant passades les dotze de la nit.

Els motius per la baixa participació són diversos, però sobretot s’expliquen per la greu situació econòmica en la qual viu l’Iran –en gran part per culpa de les sancions imposades pels EUA– i per la percepció, de molts iranians, que aquestes eleccions estaven marcades i decidides molt abans que tinguessin lloc. 

Les eleccions anteriors

Les eleccions anteriorsRaisi també es va presentar en els últims comicis presidencials de l’Iran, i la comparació amb aquestes eleccions resulta una mica curiosa: el nou president va aconseguir, en aquestes eleccions, 15,8 milions de vots; tan sols dos milions de vots menys que aquest divendres. 

Però aquelles eleccions, a diferència de les d’ara, les va perdre per golejada davant Hassan Rouhani, que va guanyar per una diferència de vuit milions de vots més. Aquest 2021, els prop de 18 milions de vots li han servit a Raisi per guanyar. Aquesta enorme diferència amb fa quatre anys l’explica la brutal abstenció actual. 

«Entre els factors que haurien pogut reduir la participació en les eleccions, hem vist escenes molt agradables de molta gent als centres electorals de tot el país, cosa que és una mostra clara de la voluntat de ferro de la nostra gent», ha dit l’aiatol·là Khamenei aquest dissabte al matí, després de conèixer-se els resultats oficials.

«El gran guanyador d’aquestes eleccions ha sigut la nació iraniana, que s’ha enfrontat una vegada més a la campanya de propaganda realitzada pels mitjans de comunicació mercenaris de l’enemic i la temptació dels que ens volen el mal», ha continuat el líder suprem iranià.

Trobada amb Rouhani

Trobada amb RouhaniUna vegada s’ha fet oficial la victòria de Raisi, el nou president s’ha reunit amb l’anterior, Rouhani, en una trobada que ha volgut escenificar el traspàs de poders entre el sortint, moderat i reformista, i l’entrant, ultraconservador de línia dura. 

Notícies relacionades

Ebrahim Raisi, el guanyador tant sí com no

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

«Estarem junts i cooperarem en tot amb el nou president electe en els pròxims 45 dies, després de la qual cosa el nou govern prendrà el comandament», ha dit Rouhani a la premsa oficial iraniana. «Ens esforçarem al màxim en el nostre nou executiu per solucionar els problemes dels nostres ciutadans», ha contestat Raisi.

Per davant, Raisi té quatre anys de mandat gens fàcils. Primer, el seu executiu haurà de finalitzar les negociacions amb els Estats Units, que estan tenint lloc a Viena, per reviure l’acord nuclear del 2015, que Donald Trump va trencar el 2018. Amb la reanimació d’aquest acord, l’Iran espera que la Casa Blanca de Joe Biden aixequi també les sancions imposades per Trump, i poder reactivar així una economia que, després de la pressió afegida de la pandèmia, sembla tocada de mort.