Informe Cilevics
El Consell d’Europa reclama a Espanya que posi fi al procés d’extradició de Puigdemont
Una resolució aprovada per l’Assemblea Parlamentària recolza també l’indult o l’alliberament dels polítics condemnats i empresonats
El text advoca per una reforma dels delictes de sedició i rebel·lió
Reunión consellers de Junts per Catalunya y Carles Puigdemont, en Waterloo /
Malgrat la rotunda oposició de populars i socialistes, l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa ha adoptat aquest dilluns per àmplia majoria –70 vots a favor, 28 en contra i 2 abstencions– una resolució que reclama al Govern de Pedro Sánchez no només que concedeixi l’indult o alliberi els polítics condemnats per organitzar el referèndum «inconstitucional» de l’1-O i les manifestacions massives posteriors, sinó que «abandoni el procés d’extradició» contra l’expresident Carles Puigdemont i la resta de polítics catalans, que «viuen a l’estranger» i que són objecte d’una ordre europea de detenció i entrega, i que reformi les disposicions sobre el delicte de sedició i rebel·lió.
Un dels elements que menys han agradat a populars i socialistes, que han vist rebutjades totes les esmenes votades durant el ple, incloses aquelles en les quals demanaven eliminar la recomanació sobre les euroordres, és que l’informe elaborat pel socialista letó Boriss Cilevics –que porta com a títol ¿S’hauria de perseguir els polítics per les declaracions fetes en l’exercici del seu mandat?– vincula la situació a Turquia i a Espanya. Segons el ponent, que ha qualificat de desproporcionades les llargues penes de presó contra els polítics del procés, la inclusió dels dos països al document es va adoptar abans del seu mandat.
«L’informe pateix d’un pecat original que és posar en qüestió la llibertat d’expressió dels polítics al nostre país i posar en l’informe el cas d’Espanya amb el de Turquia», s’ha queixat la ministra d’exteriors, Arancha González-Laya. «Tot el que ve després parteix d’un error inicial en el plantejament. El mateix ponent diu que cap polític és encausat per les seves opinions o per l’exercici de llibertat d’expressió o pels seus actes», ha puntualitzat remarcant que amb el que cal quedar-se és amb el que està passant no amb el que diu el text, i que el text remarca la solidesa de l’Estat de dret a Espanya.
La resolució reclama a les autoritats espanyoles «reformar les disposicions penals sobre (els delictes de) rebel·lió i sedició» de manera que «no permetin reinterpretar la despenalització de l’organització d’un referèndum il·legal, pretesa pel legislatiu quan va abolir aquest delicte específic el 2005, o donar lloc a sancions desproporcionades per a transgressions no violentes». El punt que més polèmica ha generat, no obstant, ha sigut la petició al Govern que consideri «indultar o alliberar» els polítics empresonats i abandonar els procediments d’extradició.
La representant d’ERC, Laura Castel, per la seva banda, ha proposat substituir el terme ‘perdó’ per «amnistia» però l’esmena tampoc ha tirat endavant. El vicepresident del Govern, Jordi Puigneró ha demanat, després de l’aprovació de l’informe, la «llibertat total» dels presos i els «exiliats». Segons el polític català, el Consell d’Europa «està dient a Espanya que ha d’aplicar l’amnistia» i no miniindults.
Puigneró, en roda de premsa, ha utilitzat un to molt dur acusant Espanya de ser «la Turquia occidental i un Estat de dret parcial i reversible». «Els ‘miniindults’ són un minipas, superat absolutament pel dictamen. Són un pas absolutament insuficient», ha declarat, informa Fidel Masreal.
