Tensió al país andí
Fujimori es queda sense cartes per impedir que Castillo sigui proclamat president peruà
La Junta Nacional Electoral ha desestimat gairebé un miler de recursos de nul·litat presentats per Força Popular per evitar la proclamació de l’esquerrà Pedro Castillo com a pròxim president
No es descarta que la candidata dretana presenti un últim recurs per reclamar la nul·litat de les eleccions, en les que Castillo va avantatjar la seva rival per només un 0,25% dels vots
Els intents de Keiko Fujimori d’evitar la proclamació dePedro Castillo com a president del Perú es troben en un atzucac. Els gairebé 48.000 vots de distància que li va treure el mestre rural d’esquerres semblen irremuntables després que el Jurat Nacional d’Eleccions (JNE) desestimés dissabte per infundats un total de 943 recursos de nul·litat que havia presentat la dretana Força Popular. La filla de l’autòcrata empresonat va tenir aquest diumenge una nova derrota quan la JNE va descartar unes altres vuit denúncies de frau en la segona volta electoral del 6 de juny.
Per la seva banda, la consultora IPSOS, l’enquesta de la qual a peu d’urna va anticipar el mateix dia de les eleccions la situació tècnica de paritat entre els competidors, va rebutjar l’existència d’irregularitats que poguessin haver alterat el recompte de l’Oficina Nacional de Processos Electorals (ONPE), segons el qual Castillo va obtenir el 50,12% de les adhesions, contra el 49,87 de la seva rival.
Els pronunciaments de la JNE i IPSOS es van conèixer entre les manifestacions realitzades als carrers de Lima i altres ciutats del país. En una de les marxes es va cridar a defensar la victòria de Castillo. L’altra va tornar a rebutjar el veredicte de les urnes. El fujimorisme creu encara tenir entre mans dues últimes cartes per evitar una tercera derrota electoral consecutiva de la seva candidata, des del 2011: elevar un recurs d’‘habeas data’ que li permeti accedir als padrons electorals. Si aquesta petició fracassa, no es descarta que demani declarar nuls els comicis.
«El que estan pretenent no és precisament defensar el vot de Fujimori sinó descomptar els vots on va guanyar Pedro Castillo. Aquesta és la intenció: diguem les coses pel seu nom», va dir el representant legal de Perú Lliure, Julio Arbizu.
Cientos de miles de peruanas/os de todas las regiones del país demostraron hoy que cuando el pueblo se une en defensa de su dignidad, con alegría y con firmeza, no hay mafia ni amenaza de golpe que pueda detenerlo. Ninguna maniobra torcerá su voluntad de cambio. #PalabraDeMaestro pic.twitter.com/06nVzRsJpp
— Pedro Castillo Terrones (@PedroCastilloTe) 20 de junio de 2021
L’Església Catòlica va tornar a recordar i «exigir» als contendents el compromís públic que van assumir de respectar els resultats. «Han fet un jurament solemne davant la bandera nacional i la ciutadania. Aquest jurament no és una qüestió de passada», va dir el cardenal de Lima, Pedro Barreto. El cap de l’ONPE no va fer més que repetir les idees del prelat. «El respecte és un valor fonamental de la democràcia. Així es construeix el diàleg i, sobre el diàleg, la confiança. El meu desig més gran és que tots els que tenim responsabilitats públiques cultivem la democràcia de manera plena».
Hores decisives
La setmana entrant es presenta com un inexorable tancament de les controvèrsies. La possibilitat d’un augment de la tensió política és, no obstant, en l’aire. «El camí desestabilitzador va començar primer amb denúncies de fraus massius en locals allunyats de la zona rural. Cada cas es va ensorrar després del seu documentat desmentiment», va assenyalar La República al seu editorial de diumenge. Lourdes Flores, una històrica dirigent de la dreta que va jugar un paper important en la lluita contra Alberto Fujimori però que, en les actuals circumstàncies no va dubtar a recolzar la seva filla, va aportar, segons aquest diari, la seva «quota de desestabilització» en les últimes hores. «Jo vull que aquesta plaça, unida per la fe en conèixer la veritat, li diguem amb fermesa i claredat al cap de l’ONPE: ‘No et comportis com un lladre i entrega el padró’», va dir a l’expressar a Fujimori el seu recolzament il·limitat durant l’última mobilització de Força Popular.
Notícies relacionadesEl to exaltat de Flores va ser anticipat dies enrere per un grup d’exjerarques militars a través d’una carta. La ministra de Defensa, Nuria Esparch, va assegurar que la justícia determinarà ben aviat quines accions prendre sobre aquest tema. «No puc determinar quin és el delicte específic comès, però sembla que s’ha comès algun delicte vinculat a la conspiració».
En momentos tan dramáticos, mi saludo de corazón a todos los padres de nuestro país. A los que le enseñan a sus hijos que no existe logro sin esfuerzo, que no se alcanzan metas sin sacrificios. A los que en los momentos más adversos no se rinden para sacar adelante a su familia. pic.twitter.com/6lyhC1ttq5
— Keiko Fujimori (@KeikoFujimori) 20 de junio de 2021
La situació judicial de Fujimori
Per a l’analista César Hildebrant, un reconegut opositor a l’autòcrata, Keiko Fujimori «no està disposada a admetre la seva derrota». Per tant, «continuarà la seva campanya de desacreditar les eleccions». Però, alhora, intentarà conformar una aliança al Congrés per promoure ben aviat la vacant de Castillo. En cas de ser proclamat president, el mestre rural haurà de conviure amb un Parlament completament advers. Per a Hildebrant, el que més tem Fujimori és «tornar a la presó». La candidata ha sigut processada per blanqueig de diners. La fiscalia va demanar que es restitueixi l’arrest domiciliari per haver transgredit durant la campanya proselitista les limitacions que li havia imposat l’excarceració. L’audiència que ha de resoldre aquesta sol·licitud es realitzarà aquesta mateixa setmana.
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia