Revés per a l’extrema dreta a les regionals franceses

«Els nostres electors no s’han desplaçat». Així ha justificat la líder d’extrema dreta, Marine Le Pen, el revés que ha patit el seu partit a la primera volta de les eleccions regionals i departamentals franceses. Amb un 19,3% dels sufragis, la formació ultraconservadora perd deu punts respecte als mateixos comicis el 2015, i només apareix al capdavant d’una regió, on el seu candidat no tindrà fàcil guanyar a la segona cita amb les urnes. L’abstenció, superior al 66%, un rècord històric, va ser, sens dubte, la protagonista de la jornada, però la baixa participació podria no ser suficient per explicar la patinada del Reagrupament Nacional (RN).

En els últims mesos, els temes favorits de l’extrema dreta, en especial la seguretat, han ocupat bona part del debat polític i mediàtic, planant sobre la campanya del plebiscit, l’últim abans de les pròximes presidencials. En aquest context, els sondejos vaticinaven un important ascens dels ultraconservadors i, fins i tot, la seva victòria a la regió de Provence-Alpes-Côte-d’Azur (PACA).

Favorits en una única regió

No obstant, el resultat dista del triomf i s’acosta a la debacle. N’hi ha prou amb comparar la posició de la formació ultra en aquesta primera volta amb l’assolida el 2015, per adonar-se de la patinada de Le Pen. En aquell temps, el Front Nacional, rebatejat com a Reagrupament Nacional el 2018, es va alçar amb la primera posició a sis regions –PACA, Hauts-de-France, Grand Est, Bourgogne-Franche-Comté, Centre-Val de Loire i Occitanie-, i va ser el partit més votat amb un 27,7% dels sufragis.

«Quan dos de cada tres francesos es van quedar a casa [...] el dia de l’escrutini, és molt complicat treure lliçons», va mirar d’argumentar el vicepresident de la formació, Jordan Bardella, la nit de diumenge. L’eurodiputat de 25 anys i cap de llista del RN a la regió d’Île-de-France, ha experimentat en primera persona el fracàs del seu partit: amb només un 13,6% dels vots, surt menys afavorit que Wallerand de Saint-Just, el candidat lepenista que fa sis anys va aconseguir un 18,4%.

A menys d’un any de les eleccions presidencials, aquests resultats podrien repercutir a l’agenda dels ultraconservadors. «Al pròxim congrés nacional del RN a Perpinyà [3 i 4 de juliol], Le Pen planeja designar el pròxim president de la formació i els pobres resultats de Jordan Bardella, en principi favorit per fer-se amb el lloc, podrien passar-li factura», explica Jean-Yves Camus, politòleg especialista en l’extrema dreta.

¿Un discurs massa edulcorat?

A PACA, el candidat ultra Thierry Mariani, antic membre de la dreta tradicional Els Republicans (LR) i exministre de Nicolas Sarkozy, ha aconseguit imposar-se al candidat conservador, Renaud Muselier, amb un ajustat avantatge que complica la seva eventual victòria a la regió. De nou, l’abstenció seria la responsable del decebedor resultat: «Sembla clarament que la nostra llista és la primera víctima [de la baixa participació]», ha comentat Mariani després de conèixer els primers resultats.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Irlanda aposta per un Govern de continuïtat davant el Sinn Féin

¿Pot l’abstenció explicar, com al·lega l’extrema dreta, la seva frenada? «Sí, és possible que una bona part de l’electorat del RN es quedés a casa. La crisi sanitària segueix molt present i els ciutadans només pensen en tornar a tenir una vida normal», assenyala Camus, recolzant els arguments de la formació. Però també hi hauria una altra explicació, l’aposta de Le Pen per alimentar les seves files amb antics membres de la dreta tradicional, com Mariani a PACA, Garraud a Occitanie i Chenu a Hauts-de-France. Amb aquesta estratègia, destinada a «desdemonitzar» i «edulcorar» el partit, aquest acabaria perdent part del seu atractiu, analitza Camus, en benefici de la dreta clàssica, encarnada per LR, la força més votada amb un 28,4% dels sufragis.

¿Podria una mobilització massiva a la segona volta de l’escrutini trocar els resultats? «No», conclou el politòleg, qui considera molt improbable que l’extrema dreta aconsegueixi guanyar a PACA, l’única regió on encara conserva certes possibilitats.