Fujimori evita la presó mentre continua intentant anul·lar vots al Perú

Keiko Fujimori es va deslliurar aquest dilluns de tornar a presó provisional per presumpte blanqueig de diners enmig de la campanya que ha emprès contra els resultats de les recents eleccions presidencials del Perú per evitar la seva derrota davant l’esquerrà Pedro Castillo. Fujimori continuarà en llibertat condicional, però va ser advertida pel jutge Víctor Zúñiga, del Quart Jutjat d’Investigació Preparatòria Nacional Especialitzat en Crim Organitzat, per haver incomplert el requeriment judicial de no reunir-se amb testimonis del seu cas, en el qual està acusada amb 30 anys i 10 mesos de presó. El magistrat a càrrec de tutelar el cas va desestimar la sol·licitud del fiscal anticorrupció José Domingo Pérez perquè torni a la presó malgrat que va considerar que, efectivament, havia incomplert les condicions de la seva llibertat. Això passa al considerar que primer havia de realitzar-se un apercebiment a l’acusada i, en cas de persistir en aquest incompliment, ordenar la seva tornada a presó prèvia sol·licitud de la Fiscalia.

Entre les condicions de la llibertat condicional que va permetre a Fujimori sortir de la presó el maig del 2020 després d’haver passat quinze mesos en presó preventiva hi havia la de no reunir-se ni comunicar-se amb altres imputats o testimonis del cas. No obstant, la filla i hereva política de l’expresident Alberto Fujimori (1990-2000) va aparèixer públicament en reiterades oportunitats de la recent campanya electoral amb l’advocat i portaveu del partit fujimorista Força Popular Miguel Ángel Torres, que està inclòs en el cas com a testimoni.

En el seu afany per denunciar un suposat frau electoral en contra seu, Fujimori també s’ha ajuntat en els últims dies amb l’advocada i líder del Partit Popular Cristià (PPC) Lourdes Flores, una altra testimoni.

Més de 4 anys d’investigació

No obstant, per a l’advocada de Fujimori, Giulliana Loza, la seva patrocinada podia tenir relació amb tots dos perquè no són testimonis per haver realitzat presumptes donacions de diners falses al partit fujimorista, argument que va ser desestimat pel jutge. «He vingut complint escrupolosament cada un dels requisits. Cada vegada que he sortit de viatge (durant la campanya electoral), he entregat un informe amb les meves activitats», va assegurar Fujimori en el seu al·legat. «He sigut tan escrupolosa que en les entrevistes que he tingut al llarg de la campanya m’he excusat de fer referències al procés per no pertorbar-lo», va afegir.

Des de fa més de quatre anys Fujimori està imputada per presumpte blanqueig de diners en el finançament irregular de les seves campanyes electorals per a la Presidència en els comicis de 2011 i 2016. Segons la investigació, que ha culminat i s’espera conèixer si la Justícia decideix obrir judici, Fujimori i el seu partit van ocultar milionàries donacions de grans empreses en una comptabilitat fictícia on figuraven múltiples i nombrosos donants particulars. Entre els diners aparentment ocultats sota aquesta modalitat, coneguda com «pitufeo», hi ha 3,6 milions de Credicorp, el grup financer més gran del Perú, i suposadament un milió de la constructora brasilera Odebrecht, entre altres voluminoses quantitats.

Apel·lacions en marxa

Davant la seva possible tornada a la presó, Fujimori va criticar que el fiscal sol·licités el seu nou empresonament el mateix dia que va anunciar que sol·licitaria l’anul·lació de més de 200.000 vots de zones andines, pobres i rurals on ha guanyat àmpliament Castillo, al considerar, sense mitjans probatoris, que han sigut objecte de frau. Amb el 100% dels vots comptats, Castillo és el virtual president electe a l’haver superat Fujimori per tot just 44.000 vots, amb el 50,12% de les preferències davant el 49,87% de la candidata dretana.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Tots els recursos de Fujimori per anul·lar actes electorals han sigut desestimats o rebutjats en primera instància pels jurats electorals, però ara està apel·lant en segona instància al Jurat Nacional d’Eleccions (JNE), el màxim òrgan electoral del Perú. «Nosaltres estem tranquils, amb fe, amb esperança i amb el cap ben alt. El que busquem és saber la veritat i que es faci una anàlisi de les actes on hem trobat irregularitats», va afirmar Fujimori a la sortida del jutjat.

Sense evidències de frau

Totes les missions d’observació electoral com l’Organització d’Estats Americans (OEA) i la Unió Interamericana d’Organismes Electorals (Uniore) han descartat que hi hagi hagut un frau al no trobar greus irregularitats. Això ha sigut corroborat per una anàlisi de les actes electorals realitzada per l’enquestadora Ipsos, que ha determinat que no hi ha evidències d’un «frau sistemàtic» a les taules de sufragi com suggereix Fujimori. Malgrat això, la candidata va sol·licitar aquest dilluns a la població que li enviï proves o testimonis de com els seus contrincants van fer trampa «en mesa», després que diversos indicis presentats com firmes falses van ser desmentits pels mateixos membres de mesa al·ludits.