L’ombra de les presidencials a França guanya terreny als comicis regionals

Si l’ombra de les pròximes eleccions a França planava de manera inevitable sobre els comicis regionals i departamentals, els últims del quinquenni d’Emmanuel Macron, l’espectre ha acabat colant-se de ple entre la primera i la segona volta del plebiscit territorial i protagonitzant una nova polèmica. Dimarts, quan la ressaca electoral encara feia efecte, France Télévisions va revelar les dates de l’escrutini presidencial: els diumenges 10 i 24 d’abril, un calendari que hauria de ser oficialitzat la setmana vinent al Consell de Ministres. Tan aviat com es va donar a conèixer la notícia, va començar la controvèrsia: ni el moment de l’anunci, ni les dates triades, convencen l’oposició, persuadida que es tracta d’un nou artifici de Macron i els seus acòlits.

Per a Marine Le Pen, presidenta del Reagrupament Nacional (RN) i candidata a l’Elisi, aquestes «dates han sigut triades, com tota una sèrie de coses a les regionals, per desviar els francesos d’unes eleccions essencials». La líder ultra creu necessari «canviar aquestes dates», ja que coincideixen amb un període de vacances escolars i, al seu parer, això provocaria una nova desmobilització de l’electorat. «¿Creu sincerament que és possible mobilitzar els votants de cara a la segona volta de les eleccions presidencials quan tot França està de vacances?», va dir Le Pen a l’antena de France Inter.

«Tot això contribueix a l’abstenció»

«Tot això contribueix a l’abstenció»En el mateix to, el conservador Xavier Bertrand, president sortint de la regió dels Alts de França i favorit a la primera volta dels comicis regionals, va mostrar el seu descontentament: «Aquesta informació sobre la data de les eleccions presidencials no arriba per casualitat. ¿No creu que aquesta indiscreció del Govern podria haver esperat fins al dilluns o dimarts [que ve]?», es va preguntar a Europe 1. «Tot això contribueix a l’abstenció perquè se’ns diu que la segona volta de les eleccions regionals no és tan important», va continuar el qui també aspirarà a la direcció de l’Estat, posant l’accent en l’ínfima participació que va protagonitzar la primera jornada dels comicis esmentats. 

Al seu parer, l’anunci del calendari electoral hauria sigut organitzat amb meticulositat per les files macronistes perquè aquestes eleccions regionals «no són bones per al poder de torn». En efecte, La República En Marxa (LREM) no va aconseguir reunir més del10% dels vots dels sufragis.

Duels triangulars i quadrangulars

Notícies relacionades

L’entorn de Trump i donants sota sospita impulsen els ultres alemanys

Els països àrabs discuteixen un pla propi per a Gaza davant el de Trump

Duels triangulars i quadrangularsAmb la polèmica com a rerefons, les diferents forces polítiques centren els seus esforços a evitar una nova abstenció massiva a la segona cita amb les urnes. «Fer guanyar l’abstenció és fer perdre la democràcia», va escriure el primer ministre, Jean Castex, al seu compte de Twitter, demanant als seus conciutadans que exerceixin el seu dret a vot. L’extrema dreta, que es considera com la principal víctima de la baixa participació, també va fer una crida al seu electorat per mirar de millorar els seus resultats decebedors.

Tenint en compte que totes les llistes que van reunir més del 10% dels vots es poden presentar a la segona volta i que aquelles amb més del 5% poden fusionar-se amb d’altres, els duels d’aquest diumenge seran triangulars i fins i tot quadrangulars en certes regions. En d’altres, com Provença-Alps-Costa Blava, on els ultraconservadors són favorits, s’ha afavorit limitar el nombre de contendents per mirar d’impedir-ne la victòria. Així doncs, el candidat ecologista va acabar retirant la seva llista deixant via lliure a un cara a cara entre l’extrema dreta i la dreta clàssica. La pròxima jornada electoral revelarà l’èxit o el fracàs d’aquesta estratègia.