Chauvin, l’agent que va matar George Floyd, sentenciat a 22 anys i mig de presó

No tornarà George Floyd als seus éssers estimats i a una família «per sempre trencada». No l’hi tornarà a Gianna, la nena de set anys que aquest divendres recordava en un vídeo gravat emès en un tribunal de Minneapolis que pregunta pel seu pare «tota l’estona» i sospirava; «vull jugar amb ell, divertir-nos, anar amb ell en un avió...» No és per a alguns ni tan sols el que realment fa justícia i pot ser només una nota a peu de pàgina en una turbulenta i violenta història d’ús letal de la força per l’autoritat contra les minories. En qualsevol cas, el sistema legal dels Estats Units ha parlat. Derek Chauvin, l’exagent de policia blanc condemnat per l’assassinat de Floyd el 25 de maig de l’any passat, ha sigut sentenciat aquest divendres a una pena de 22 anys i mig de presó.

Dos mesos després que un jurat popular declarés culpable Chauvin dels tres càrrecs a què enfrontava després d’un judici de sis setmanes i gairebé 10 hores de deliberació, el jutge Peter Cahill ha dictat la sentència pel més greu, el d’assassinat en segon grau. No era la més alta que es podia imposar segons les directrius de l’estat (30 anys), però sí que és elevada i envia Chauvin, de 45 anys, a una presó que de moment no s’ha fet pública.

Moments emocionals

La vista, com el judici, ha sigut retransmesa en directe des de les instal·lacions judicials del comtat de Hennepin, on Chauvin, abans de conèixer la seva sentència, ha escoltat les intervencions de Gianna (per vídeo) i altres familiars de Floyd, les intervencions de la fiscalia, des de la qual s’ha agraït als policies que «no es van amagar rere el mur blau» i van declarar contra el seu antic company, però també la de la seva defensa i la de la seva mare, Carolyn Pawlenty. Aquesta, en una emocionada intervenció lluitant per contenir les llàgrimes, ha assegurat: «El meu fill no és racista [...], és un bon home [...] Quan el sentenciïn m’estaran sentenciant també a mi».

Com s’esperava, ja que té pendent un cas federal i perquè podria afectar potencials apel·lacions, Chauvin ha decidit no fer una declaració formal però sí que ha pronunciat unes paraules per mostrar directament el seu «condol a la família Floyd». Crípticament, també ha assegurat que sortirà a la llum en el futur «informació d’interès» que, ha dit, espera «que els doni una mica de pau».

Agreujants

El jutge Cahill havia rebutjat aquest mateix divendres la petició d’Eric Nelson, l’advocat defensor de l’expolicia, que es fes un nou judici i que s’investigués la conducta d’un dels membres del jurat. A l’hora de prendre la decisió, el magistrat també ha obviat les peticions d’indulgència de la defensa, que ha mirat d’apel·lar a la falta d’historial criminal de Chauvin (tot i que en els seus 19 anys al cos va acumular 22 queixes o investigacions internes), ha denunciat que corre risc especial a la presó (ha passat els dos últims mesos pràcticament aïllat en confinament solitari en una presó de màxima seguretat) i l’ha definit com un producte d’«un sistema trencat».

Cahill, en canvi, ha pres la seva decisió després d’haver acceptat considerar quatre agreujants dels cinc que va presentar la fiscalia quan va buscar una sentència de 30 anys: que Chauvin va abusar de la seva posició d’autoritat i confiança, la crueltat particular de la seva acció, que cometés el crim junt amb tres agents més i que matés Floyd, mantenint-li el genoll al coll durant nou minuts i 29 segons tortuosos, quan hi havia menors presents.

Si una d’aquestes menors, l’adolescent Darnella Frazier, no hagués gravat el vídeo que li ha merescut una inèdita menció en els premis Pulitzer, el món no hauria sigut testimoni de l’horror, els EUA possiblement no haurien viscut l’onada més gran de protestes i despertar de consciència social sobre les seves injustícies racials en dècades i el desenllaç del cas bé podria haver sigut un altre.

El debat sobre la policia, irresolt

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

El que el decidit a Minneapolis no canvia és el profund i irresolt debat sobre el futur de la policia als EUA. Tot i que el cas de Floyd va donar ales a un moviment que crida a retirar fons a la policia i redirigir-los a programes de salut mental o socials i comunitaris, els vents polítics estan bufant ara en direcció contrària, especialment atès l’augment d’assassinats amb armes de foc i altres crims violents que va començar durant la pandèmia.

Aquesta mateixa setmana el president, Joe Biden, va oferir un discurs advocant clarament per incrementar el finançament de la policia en lloc de reduir-la i va animar els estats a utilitzar fons de les ajudes federals per la pandèmia per reforçar els seus departaments. I en les primàries demòcrates per a l’alcaldia de Nova York s’ha col·locat com a líder Eric Adams, un expolicia que ha fet del missatge de mà dura i de rotunda oposició al moviment de retallada de pressupost policial eix central, i triomfal, de la seva campanya.