La problemàtica Eslovènia, al capdavant de la UE

Fervent membre de la Lliga dels Comunistes de Iugoslàvia en la seva joventut, Jansa s’ha escorat cada vegada més cap a plantejaments ultradretans al capdavant del Partit Demòcrata Eslovè (SDS), membre del Partit Popular Europeu (PPE). La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, es va veure obligada a recordar públicament dijous a Eslovènia que la llibertat d’expressió, la llibertat de premsa, la igualtat i el respecte a la diversitat «són l’essència de la UE» i que «el diàleg polític requereix respectar tots els partits democràtics». L’SDS de Jansa va plantejar aquest any que si es deixava continuar existint Levica, tercer partit de l’oposició, enquadrat a l’Esquerra Europea, hi havia el risc de guerra civil i de retorn del comunisme.

Qualificat com el «Trump eslovè» per la revista alemanya Der Spiegel, Jansa encapçala per tercera vegada el Govern des de març del 2020, després del col·lapse de l’Executiu de centreesquerra. Jansa, que va obtenir el 24,9% dels vots en les eleccions de juny del 2018, dirigeix una coalició conservadora amb el recolzament de l’extremista Partit Nacional Eslovè (SNS), però s’ha quedat sense una majoria estable després de la sortida del Partit dels Pensionistes Eslovens (DeSUS), descontent pels seus atacs a la premsa i la seva estratègia autoritària, que segueix el model d’Hongria i Polònia. Jansa només va evitar pels pèls un procés de destitució el 26 de maig, promogut per l’oposició per convocar eleccions anticipades.

Assetjament i intimidació

Un memoràndum del Consell d’Europa del 4 de juny va alertar sobre el greu deteriorament de la llibertat d’expressió i de la llibertat de premsa a Eslovènia. L’informe detalla les campanyes del Govern i el seu partit d’assetjament i intimidació contra periodistes, activistes i tots els que expressen opinions crítiques. Jansa potencia mitjans afins, com Nova24 finançat des d’Hongria, i en subjecta d’altres, com Pop TV, a control editorial després de la seva compra per empresaris simpatitzants. El Consell d’Europa destaca l’onada de processos judicials contra periodistes, la restricció de la informació i les accions governamentals contra els mitjans públics per no sotmetre’s a una línia editorial oficialista.

Von der Leyen va reclamar aquest dijous a Jansa que deixi d’ofegar l’Agència de Notícies Eslovena STA, que des de fa més de sis mesos està privada de fons públics i sobreviu gràcies al micromecenatge. La Comissió Europea ja va acordar el 29 d’abril que l’agència tenia dret a 2,5 milions d’euros de subvenció estatal com a compensació pel seu servei públic.

Jansa ha sigut anomenat ‘Mariscal Twitto’ (amb referència a l’exlíder iugoslau, el mariscal Josip Tito) per la seva afició a emetre més d’un centenar de tuits diaris, generalment virulents contra l’oposició, la premsa i els crítics. Jansa es refereix públicament a les periodistes com a «prostitutes», critica el Consell d’Europa.

Sancions abusives

Per silenciar les protestes contra el Govern, Jansa va prohibir les manifestacions durant la pandèmia mentre permetia les concentracions en actes culturals i esportius, assenyala el Consell d’Europa. Les autoritats van imposar als manifestants sancions abusives mínimes de 400 euros, que en molts casos van rebre per correu sense haver sigut identificats per la policia durant les protestes, explica l’informe. Després que el Tribunal Constitucional aixequés la prohibició, desenes de milers de persones es van manifestar a la capital el 28 de maig per demanar la dimissió de Jansa i eleccions anticipades.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

El Parlament Europeu va elaborar al març un altre informe en què, a més de detallar els atacs a la premsa, expressava la seva preocupació per la interferència governamental i d’interessos econòmics en el sistema judicial, l’autoritarisme, l’opacitat governamental i la seva laxitud en la corrupció, els atacs a les organitzacions cíviques i les amenaces a la llibertat cultural i acadèmica.