Una representant maputxe presideix l’assemblea que redactarà la nova Constitució a Xile

Loncón va ser elegida amb 96 dels 155 vots dels integrants de la convenció. Va comptar amb el recolzament dels escons assignats a les col·lectivitats indígenes, el Front Ampli, comunistes, socialistes i independents d’esquerra i ambientalistes. «Aquesta força és per a tot el poble de Xile, per a tots els sectors, per a totes les regions, per a tots els pobles i les nacions originàries que ens acompanyen. Aquesta salutació i agraïment és també per a la diversitat sexual, aquesta salutació és per a les dones que van caminar en contra qualsevol sistema de dominació», va argumentar la nova presidenta de l’assemblea.

L’Assemblea Constituent és filla de l’esclat social de l’octubre del 2019. Les veus favorables a erradicar la matriu neoliberal que havia regit el destí d’aquest país des del 1981, són àmpliament majoritàries, fins al punt que els 38 delegats de les forces de dreta ni tan sols tenen la capacitat per vetar les iniciatives. «Es pot dialogar amb nosaltres, no ens tinguin por», va dir Loncón, per calmar els ànims apocalíptics.

¡Arriba los pueblos! Arriba las naciones originarias! Este esun sueño de nuestros antepasados, es posible refundar Chile y una nueva relación. ¡Libertad y vida a los que resisten! pic.twitter.com/fp68HTzy7I

— Elisa Loncon - Constituyente Mapuche (@ElisaLoncon) 4 de julio de 2021

Paritat de gènere

La convenció té la marca de la paritat de gènere. Aquest perfil s’ha reforçat amb el càrrec que ocupa aquesta doctora en Humanitats i Lingüística de la Universitat de Leiden, Holanda. «Em vaig esforçar molt per estudiar. Aquests estudis els vaig abocar per entendre la condició d’opressió que vivíem. Entendre per què existia aquesta opressió i també veure quines en podien ser les sortides», va dir Loncón, que no només va destacar el caràcter feminista de l’Assemblea sinó el seu inèdit perfil plurinacional i «intercultural». Per això, el seu discurs no es va privar de l’ús del mapudungu, la llengua maputxe, ni de la petició als assembleistes d’un minut de silenci en homenatge als habitants originaris que van perdre la vida durant el règim del general Augusto Pinochet, els morts durant les protestes i les víctimes dels femicidis. Loncón va portar una altra novetat de pes en els discursos institucionals d’un país sacsejat per diversos conflictes ambientals: la presidenta va fer una crida a tenir cura de «la mare terra i les aigües».

Va néixer a la comunitat de Lefweluan, uns 650 quilòmetres al sud de Santiago. Va formar part del Consell de Totes les Terres i va ser una de les responsables de la creació de la bandera maputxe que va començar a hissar-se el 1992, dos anys abans d’iniciar-se la transició democràtica. La seva figura va créixer a l’empara de les lluites de la comunitat. El president Sebastián Piñera va felicitar Loncón pel seu nomenament. «Li desitjo saviesa, prudència i fortalesa per guiar la Convenció cap a una bona Constitució, respectant el seu mandat i recollint les nostres tradicions republicanes i valors del nostre poble», va dir. La cordialitat de Piñera, un mandatari impopular i en retirada, no és compartida per part de la dreta més radical. «¿On és la identitat? No hi ha convicció, hi ha populisme», es va queixar el pinochetista José Antonio Kast.

Felicitaciones a Elisa Loncón por su elección como Pdta de la Convención Constitucional.

Le deseo sabiduría, prudencia y fortaleza para guiar la Convención hacia una buena Constitución, respetando su mandato y recogiendo nuestras tradiciones republicanas y valores de ntro pueblo

— Sebastian Piñera (@sebastianpinera) 4 de julio de 2021

Notícies relacionades

Xile sepulta la Constitució de Pinochet

Xile tria la Convenció Constituent que posarà fi a la Carta Magna de Pinochet

Loncón, que serà secundada per l’advocat d’esquerres Jaime Bassa, va donar les gràcies a les «diferents coalicions que han entregat la seva confiança» «una dona maputxe». Va garantir «una direcció rotativa col·lectiva» de la presidència.

Les sessions de la Convenció prometen ser agitades, i no només pels incidents menors de l’obertura dominical. La primera reunió dels delegats, prevista per a aquest dilluns, discutirà una declaració per l’amnistia dels «presos de la revolta» que va esclatar l’octubre del 2019 i que va tenir les seves seqüeles fins i tot durant la pandèmia.