Amic de Trump i Orbán i flagell de la premsa: Janez Jansa, en cinc claus

Jansa va guanyar les eleccions del 2018 amb un radical discurs antiimmigració semblant al de l’hongarès Viktor Orbán i crític amb la UE, però no va aconseguir formar Govern per l’oposició de molts partits a pactar amb ell. Dos anys després va ser investit primer ministre al capdavant d’una coalició de quatre partits conservadors, després que el Govern progressista dimitís per falta de recolzament parlamentari. És al capdavant del Partit Democràtic Eslovè (SDS) des del 1993.

«Gràcies a les polítiques d’immigració, Hongria és un país segur mentre Bèlgica, que segueix una política incorrecta, no ho és», va tuitejar recentment. Aliat, juntament amb Polònia, en la defensa d’Orbán, que ha legislat contra la presència de continguts homosexuals a escoles, àmbits públics i la televisió, ha afirmat que imposar «valors europeus imaginaris» a Europa central acabarà amb la UE. 

Durant el seu segon mandat va ser anomenat el «príncep de les tenebres», però ara Jansa és conegut com a «Mariscal Twitto», pel seu freqüent ús de la xarxa social Twitter per difondre les seves consignes, i com a «Mini-Trump», per la seva admiració per l’expresident dels EUA.

Sense anar més lluny, la matinada del 3 al 4 del novembre del 2020, mentre el món esperava el final de l’era de Donald Trump, Jansa va tuitejar de forma compulsiva a favor del magnat, felicitant-lo per la seva suposada victòria electoral el 4 de novembre abans que els resultats, que van donar el triomf a Joe Biden, fossin confirmats oficialment.  Està «molt clar que els nord-americans han preferit Trump per sobre de Biden», va escriure al seu Twitter.

La Comissió Europea i nombroses organitzacions internacionals han condemnat els atacs sistemàtics de Jansa contra la premsa independent, que ha justificat dient que «en aquells temps [quan ell va exercir], el periodista era alguna cosa més. Era diferent». En la mateixa línia, en diverses ocasions s’ha referit als periodistes com a «presstitutes» amb un joc de paraules entre ‘premsa’ i ‘prostituta’ en anglès.

La batalla de Jansa contra la premsa s’alimenta d’insults del primer ministre i acusacions de mentides i manipulació. «En alguna pàgina de Facebook, els bordells ofereixen serveis barats de les prostitutes retirades Evgenija C i Mojca PŠ. La primera per 30 euros, la segona per 35 euros», va arribar a escriure a Twitter sobre dues periodistes eslovenes.

Tot i que en les seves experiències anteriors com a primer ministre (2004-2008 i 2012-2013) ja va apuntar maneres populistes, va ser acusat d’ofegar la premsa i va acabar a la presó per corrupció, és ara quan ha carregat obertament contra la resta de sectors. Periodistes, oenagés, fiscals, escriptors, intel·lectuals i les institucions europees estan en el seu punt de mira. En el seu judici per corrupció va arribar a assegurar que el seu «problema amb els jutges és que són comunistes».

De la mateixa manera, el primer ministre també ha sigut acusat de vulnerar la independència de la justícia a l’obstruir l’elecció de fiscals, una cosa per la qual va dimitir la ministra de Justícia de la seva coalició. Jansa, que va ser condemnat a dos anys de presó per haver acceptat un suborn el 2006 en relació amb la firma d’un acord amb el grup de defensa finlandès Patria per valor de gairebé 300 milions d’euros, ha negat en reiterades ocasions els càrrecs que va aconseguir, no obstant, que el Tribunal Constitucional anul·lés a finals del 2014.

Aquest polític, que sempre va qualificar de «farsa» les acusacions contra ell, va escapar a un nou judici posterior a causa de la prescripció dels fets i ja de passada va exigir a l’Estat una indemnització de 900.000 euros en un procediment que continua obert.

Fervent membre de la Lliga dels Comunistes de Iugoslàvia en la seva joventut, Jansa s’ha escorat cada vegada més cap a plantejaments ultradretans al capdavant del Partit Demòcrata Eslovè (SDS), membre del Partit Popular Europeu (PPE).

Així, el 1991 va passar de ser el ministre de Defensa sota el comandament del qual les forces eslovenes van resistir l’Exèrcit iugoslau fins que, després de deu dies de combat, es va tancar un alto el foc que va suposar, a la pràctica, el reconeixement de la independència d’Eslovènia. Igual que Orbán, va començar sent un liberal favorable a la independència del seu país, i ara s’acosta cada vegada més als postulats de l’extrema dreta i els valors tradicionals.