Pobresa a Llatinoamèrica
Haití, en un terratrèmol sense fi
El president assassinat va viure a principis d’any una intensa contestació als carrers perquè abandonés el poder
El país caribeny viu immers en deficiències estructurals profundes marcades per la inestabilitat política, la corrupció, la violència i la pobresa

Quan fa més d’una dècada, concretament, el 12 de gener del 2010, Haití va patir la pitjor catàstrofe natural de la seva història, una consigna, com un mantra, va circular al país i a la comunitat internacional. Aquell gran terratrèmol havia de ser el quilòmetre zero a partir del qual reconstruir d’una vegada per totes un país condemnat al patiment. No només no va ser així –de manera anecdòtica però significativa val a dir que el Palau Presidencial segueix parcialment ruïnós–, sinó que el país caribeny viu, en sentit figurat, un terratrèmol que no té final. Un terratrèmol d’inestabilitat política, de corrupció, de violència; en definitiva, de pobresa. No en va, Haití és el país més pobre de tot Amèrica, amb el 60% de la població pobra de solemnitat.
Les deficiències estructurals citades, doncs, han sigut sempre les mateixes; abans i després de la tremolor de terra que es va endur més de 250.000 persones i en va deixar sense casa un milió i mig. Amb una cronologia política endimoniada donada la volatilitat, els cops d’Estat i les dictadures militars han estat a l’ordre del dia, amb les seves etapes de terror consegüents, fins a l’arribada de les eleccions democràtiques, no menys convulses.
La xacra de la corrupció
Amb aquests elements va agafar les regnes del país el president Jovenel Moïse, assassinat dimecres a casa seva. En substitució del seu predecessor, el músic Michel Martelly, el jove empresari, símbol de continuïtat de les polítiques liberals, va haver de fer-se càrrec de la reconstrucció del país, fuetejat novament per una catàstrofe natural, aquesta vegada l’huracà ‘Matthew’. Però les denúncies de corrupció no van tardar a apuntar i, a principis d’any, al febrer per ser més exactes, el president Moïse va assistir a una onada, reprimida amb duresa, de contestació als carrers. Mentre l’oposició afirmava que el seu mandat de cinc anys havia de finalitzar el 7 de febrer d’aquest any, Moïse ha defensat que durés un any més pel temps perdut fins a prendre el mandat a causa de les al·legacions als resultats electorals, descrits per l’oposició com a frau. D’enemics, doncs, no n’hi faltaven.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Successos Els Mossos investiguen una baralla entre un home i el coronel Pedro Baños mentre firmava llibres per Sant Jordi
- Les principals cases d’apostes ja tenen un candidat favorit per ser el nou Papa
- Famosos Pep Guardiola i Cristina Serra caçats a Barcelona amb un element compartit revelador: ¿reconciliació a la vista?
- SALUT Un bacteri, possible causa de l’augment del càncer colorectal
- Fira de les núvies Les núvies artesanals de Yolancris enlluernen a la Barcelona Bridal
- Tennis Djokovic, atractiu a Madrid per la caiguda d’Alcaraz per lesió
- Salma Paralluelo: "Parar va ser la millor decisió, ara jugo amb molt menys dolor"
- Golf Una Ryder que es fa esperar
- EL PARTIT DE BUTARQUE El Girona deixa escapar la salvació en el temps afegit
- Teatre ‘Six’, el musical feminista sobre les dones d’Enric VIII