Guerra de l’Afganistan: causes, resum i claus de 20 anys de conflicte

Tot va començar el 1979, quan la Unió Soviètica, en plena guerra freda, va envair l’Afganistan per col·locar a Kabul un govern comunista afí. Per contrarestar el seu rival, els Estats Units van ajudar i va armar els talibans. 

Per als soviètics l’Afganistan es va convertir en el seu Vietnam particular, com va retratar la Nobel de literatura Svetlana Aleksiévitx a ‘Els nois del zinc’: el 1989, amb l’URSS agonitzant, els soviètics van marxar i els talibans van prendre el control.

Fins al 2001. L’atemptat de l’11-S a Nova York, orquestrat des de l’Afganistan, va empènyer els EUA a la guerra al país centreasiàtic. Vint anys després, amb els nord-americans en retirada, la guerra ni ha parat ni ha afluixat. L’inici de la invasió dels Estats Units va suposar, en poques setmanes, la caiguda del Govern talibà a Kabul. Ara, el grup gihadista una altra vegada és més a prop del poder que mai.

‘Talibà’ en àrab significa ‘estudiant’, i el grup va néixer a mitjans del segle XX al Pakistan com un moviment d’estudiants islamistes ultraconservadors i rigoristes. En l’actualitat, els talibans de l’Afganistan es constitueixen com un emirat assembleari en què impera la xaria, la llei islàmica. És un Estat a part, amb els seus impostos, exèrcit i tribunals, on s’apliquen penes com la lapidació i les fuetades per crims com que un dona parli amb un home que no és de la seva família, depenent de si aquesta dona està casada o no.

Dins del seu territori s’han mogut i han proliferat grups com Al-Qaida i l’Estat Islàmic (aquest últim ha combatut en algunes ocasions contra els talibans), i aquest ha sigut un punt clau en les negociacions amb els EUA: a canvi de la retirada total dels nord-americans de l’Afganistan, els talibans van prometre que no permetran que es planegin atemptats gihadistes des del seu territori en altres països, com va passar en l’11-S. Molts experts, no obstant, dubten de la paraula d’aquests insurgents, que també van prometre a Washington que frenarien la seva ofensiva contra el Govern de Kabul i no només no ho han fet, sinó que l’han accelerat.

L’Afganistan és un país fallit i un Estat dividit. Ara mateix al país centreasiàtic hi ha dos governs paral·lels: el nacional, a Kabul, la capital, i el dels talibans. Els insurgents controlen la majoria del territori del país, sobretot les zones rurals, i tenen prop de 13 milions de persones vivint sota el seu jou.

El Govern afganès, en canvi, es concentra a les ciutats i capitals provincials, i controla les vides d’11 milions de persones –el total de la població afganesa és de 35 milions. A part d’aquestes dues zones n’hi ha una tercera, que és la pitjor: és la zona en disputa entre el Govern i els talibans. És aquí on la guerra és més cruenta, on els civils moren en atacs d’un i un altre bàndol diàriament. En aquesta zona viuen nou milions de persones. 

Uns 2,5 milions d’afganesos han abandonat el país durant la guerra, refugiats que, majoritàriament, han acabat a l’Iran, el Pakistan, Turquia. I una minoria, a Europa.

Aquests 42 anys de guerra perpètua no només han deixat un país dividit –que segueix en guerra– i diversos milions de refugiats. També han deixat una infinitat de morts: en la primera guerra, la dels soviètics, les estimacions diuen que entre 500.000 persones i un milió van morir a causa del conflicte. 

La guerra que va començar el 2001 amb la invasió nord-americana ha deixat prop de 150.000 morts, segons Amnistia Internacional. El comptador d’aquest conflicte, no obstant, segueix obert i sumant. Els Estats Units i els seus aliats de l’OTAN aquest estiu abaixen les seves persianes afganeses i se’n van; però la guerra continua.