Internet, el gran aliat de les protestes a Cuba

Els usuaris no diuen davant els micròfons res que no s’hagi sentit abans. Tampoc els joves que ocupen els carrers. El punt d’inflexió és tecnològic i no discursiu. Les mobilitzacions contra el Govern de Manuel Díaz Canel no poden explicar-se sense el grau d’instantaneïtat que permeten les plataformes digitals. L’esfera virtual canalitza un descontentament que anys enrere no tenia cabuda orgànica en la societat civil. Cada manifestant és, alhora, una càmera, com ha passat en altres crisis internacionals. L’ús d’aquestes eines han encès una llum d’alarma després dels episodis de l’11 de juliol, fins al punt que el president es va queixar del paper que tenen youtubers i influencers com a propagadors del descontentament.

En l’era analògica, els esdeveniments polítics o socials que la premsa oficial no revelava, tenien el correlat urbà del rumor de carrer. L’anomenada ‘radio bemba’ (‘boca’), amb el seu component furtiu, gairebé secret, va constituir una font d’informació que s’anava distorsionant fins a distanciar-se del missatge original. La disseminació del telèfon mòbil ha canviat per complet la manera en què els cubans s’assabenten del que passa, fins i tot amb els perills de les fake news i altres formes de contaminació, de què de vegades són art i part.

Moviment San Isidro

El raper dissident Denis Solís acaba d’abandonar el Combinado del Este, la presó on va estar vuit mesos sota l’acusació de desacatament. ¿Nosaltres o vostès, qui són els delinqüents?, cantava abans que la policia se l’emportés, el novembre del 2020. En el moment de ser arrestat, Solís va encendre el telèfon i va gravar per a Facebook l’instant de la captura. Les imatges van tenir el seu impacte polític a les catacumbes digitals. A partir de la seva detenció es va formar un col·lectiu d’artistes i intel·lectuals, el Moviment San Isidro, que ha comportat més d’un maldecap al Govern. Ells també es van filmar en moments complicats. Les imatges van començar a valer més que mil paraules. La visibilitat de les tensions ha posat en un compromís el relat estatal.

Gairebé tots equipats

La segona rúbrica econòmica de Cuba són les remeses. Aquests gairebé 300 milions de dòlars mensuals que venien de l’exterior, especialment dels Estats Units, abans de la pandèmia, han permès a set milions de persones comptar amb un telèfon intel·ligent.

L’artista Hamlet Lavastida està detingut i incomunicat a Villa Marista, una unitat de la Seguretat de l’Estat a l’Havana. Van ser els mòbils i els mitjans digitals els que van informar sobre el que li va passar a l’arribar a l’Havana el 21 de juny, després de concloure una residència a la galeria Künstlerhaus Bethanien, a Berlín. L’artista visual Tania Bruguera considera que, malgrat la fustigació, l’activisme es troba en una «etapa superior», en bona part a causa de l’ús de la tecnologia.

Notícies relacionades

Cuba talla internet per evitar la disseminació de les protestes

Centenars de persones protesten a diverses ciutats de Cuba contra el Govern

Tot això no hauria sigut possible abans de l’ampliació del servei d’internet a l’illa portada a terme quan les relacions entre Washington i l’Havana semblaven encarrilar-se. L’era Trump va canviar l’escenari, però l’illa ja no podia tornar enrere en matèria tecnològica. El Govern ha bloquejat alguns llocs emblemàtics de l’anticastrisme com Radio Martí, de Miami. No obstant, ha tolerat de mala gana l’accés a Facebook, Whatsapp i YouTube.

Setmanes abans de les últimes protestes, Granma, l’òrgan oficial del Partit Comunista, va assegurar que és en l’espai virtual on es desenvolupa i es finança «una contrarevolució interna». S’han incrementat els fons de l’agència nord-americana Usaid destinats a formar «nous líders i oferir suport tecnològic i entrenament a grups integrats per artistes, periodistes, bloguers, dones, joves, afrocubans, perquè expressin els seus punts de vista, i obertament desafiïn el Govern». Granma reconeix que «l’enemic treballa sobre les nostres deficiències, sobre els nostres errors»: