Cuba, prioritat forçosa per a Biden

Biden, vicepresident quan Obama va posar en marxa l’històric procés per descongelar les relacions amb l’Havana, va denunciar durant la campanya la política de «màxima pressió» que va implementar el seu predecessor, Donald Trump. El llavors candidat va advocar per acabar amb les sancions reimposades pel republicà, que va restringir des de l’enviament de remeses fins als viatges o el comerç i va deixar en mínims la presència diplomàtica a l’illa, criticant que «han infligit mal al poble cubà i no han fet res per avançar en la democràcia i els drets humans».

Mesos sense decisions

Amb el demòcrata al Despatx Oval, no obstant, ha quedat clar que «el 2021 no és el 2015» i que «Joe Biden no és Barack Obama en la política respecte a Cuba», com reconeixia ja a l’abril a la cadena CNN en espanyol Juan González, responsable de l’Hemisferi Occidental en el Consell de Seguretat Nacional. I, tot i que ja com a president Biden va prometre consultar amb el Congrés i el seu primer dia en el càrrec va emetre una directiva de seguretat nacional instant a revisar l’impacte de les sancions en la resposta de Cuba a la pandèmia, aquesta revisió de la política cap a l’illa «s’arrossega des de fa mesos sense decisions», com recorda en una entrevista telefònica William Leo Grande, professor i especialista en Cuba de l’American University.

Washington funciona amb una interina en el Departament d’Estat a càrrec de l’Hemisferi Occidental i el nominat de Biden, Brian Nichols, ni tan sols ha sigut votat encara en el comitè d’Afers Exteriors del Senat. En un pou sense fons ha caigut la carta que van enviar a la Casa Blanca al març 80 legisladors demòcrates, que va tenir ressò en una altra de 100 organitzacions i organismes, instant l’Administració a «tornar a la política de diàleg i normalització de relacions» i acabar amb les «cruels sancions». «Biden les ha mantingut, així que ara són les sancions de Biden», recorda Leo Grande. I afegeix: «Ara és la seva política, no pot continuar culpant Trump».

Cuba segueix, a més, per Washington en la llista de països patrocinadors del terrorisme, a la qual va tornar a incloure-la Trump en els seus últims dies en el càrrec al gener. El mes passat, a més, Biden va renovar una classificació separada de l’illa com una de les nacions (junt amb l’Iran, Corea del Nord, Síria i Veneçuela) que no cooperen amb la lluita antiterrorista dels EUA. Al juny també els EUA i Israel van tornar a ser els dos únics països que van votar contra la resolució de l’Assemblea que anualment des de 1991 demana el final de l’embargament. I l’1 de juliol, en una mostra de l’enduriment de Biden respecte a Obama, el Departament d’Estat va tornar a incloure una condemna de les missions mèdiques internacionals de Cuba en el seu informe sobre trànsit humà (en el qual van entrar per primera vegada el 2010 i en van sortir amb Obama).

Florida

En la inèrcia que ha mogut fins ara Biden, nombrosos experts i fonts com un càrrec de l’Administració que parlava recentment des de l’anonimat amb The Washington Post reconeixen el pes fonamental que ha tingut a la Casa Blanca la política nacional i, especialment, Florida. En les últimes eleccions allà va guanyar Trump entre la desinformació rampant entre els votants llatins i amb un missatge de denúncia de Biden com un titella socialista que va contribuir que el demòcrata perdés al comtat de Miami-Dade, tradicional bastió del partit, per 22 punts respecte a Hillary Clinton.

«Has de pensar que la raó per la qual no s’ha fet res és per com prendrien un gir en política els cubanoestatunidencs», argumentava l’agència Reuters Guillermo Grenier, professor de Florida International University, una anàlisi a la qual Leo Grande afegeix una cosa més. «La ironia és que la raó per la qual [l’Administració] va retardar dir res sobre la política de Cuba és perquè tenien por de Florida», explica. «Ara que l’han retardat fins a aquesta crisi, el cost polític de no fer res ha pujat», afegeix.

Potencial crisi migratòria

Notícies relacionades

Díaz-Canel, a l’ull de l’huracà

Internet, el gran aliat de les protestes a Cuba

Biden té pràcticament assegurada la crítica republicana faci el que faci, incloent-hi el ferm suport que va donar dilluns als que protesten als carrers de Cubao si decidís tornar a complir l’acord migratori pel qual el 1994 els EUA es van comprometre a emetre anualment 20.000 visats d’immigració per a cubans (l’èxode de l’illa es va intensificar ja en els primers cinc mesos d’aquest any, quan van intentar arribar per terra als EUA gairebé 36.000 cubans, el triple que en tot l’any anterior).

També, en qualsevol cas, afronta divisions dins del seu propi partit. D’una banda, hi ha l’ala progressista amb la postura recollida a la carta del març, però hi ha una altra part de la formació, i especialment el poderós senador Bob Menendez, fill d’emigrants cubans que presideix el comitè d’Afers Exteriors i sempre ha advocat per la mà dura amb l’Havana, que veu aquesta crisi com una oportunitat de fer un gir respecte a l’estratègia que va seguir Obama i evitar ser retratats com a massa complaents amb el règim autoritari de l’illa.