¿Cuba és una dictadura? el debat creix a Espanya

Enrique Ayala, analista de la Fundació Alternatives, creu que el Partit Popular, i sobretot Vox, estan instal·lats en una «oposició frontal» que no permet cap tipus d’acord d’Estat. «Haurien de mostrar lleialtat per donar solidesa a la posició del país, però sembla que el que volen és que el Govern agafi un bat de beisbol i vagi a pegar els castristes», il·lustra.

Que la polarització ho contamina tot és evident en la retòrica dels partits, que varia en funció de si estan o no en el poder perquè, segons remarca l’investigador de l’Institut Elcano Carlos Malamud, en el fons, els governs del PSOE i del PP han tingut una relació «bastant constructiva» amb l’Havana des de la Transició. L’investigador recorda, per exemple, que l’únic president que va rebre Fidel Castro a la Moncloa va ser José María Aznar el 1998 i que el Govern de Mariano Rajoy va impulsar la primera visita dels Reis a Cuba, materialitzada el 2019. 

«Plantejar el debat de si Cuba és o no una dictadura no té sentit, perquè no és necessari solemnitzar l’obvi. Si sembla un ànec, neda com un ànec i camina com un ànec, és un ànec. A Cuba no es respecten els drets fonamentals, no hi ha separació de poders, ni multipartidisme, ni llibertat d’empresa», afegeix, per la seva banda, l’exministre d’Afers Exteriors i eurodiputat popular José Manuel García-Margallo, partidari d’un consens en la política cap a l’illa. 

«El principal partit de l’oposició ha d’estar disposat a recollir el guant, però primer el Govern ha d’oferir diàleg. I això no ha passat», adverteix l’antic cap de la diplomàcia espanyola, que planteja per a Cuba una transició «a l’espanyola» i un diàleg entre el règim i l’oposició pilotat per organismes internacionals amb la complicitat dels Estats Units.

Ni Aznar, ni Podem

Segons l’opinió de Valeria Vásquez, analista internacional especialitzada en Amèrica Llatina, la reacció de la comunitat internacional hauria de ser «immediata» perquè, altrament, «la situació es degradarà i els cubans no ho podran aguantar». Creu, així mateix, que la Unió Europea té una oportunitat per exercir un lideratge més gran a la llum de l’escàs rol dels Estats Units i que ni sancions ni embargaments serviran per millorar la situació de l’illa. 

Una idea que recolza l’analista Enrique Ayala. «Espanya ha de defensar les llibertats i els drets humans, però això no s’aconsegueix posant el Govern cubà entre l’espasa i la paret, perquè es defensarà de manera numantina i això pot causar molt més dany als cubans», avisa.

Duran i Lleida apunta que, si José María Aznar va practicar una política més pròxima a la dels Estats Units –va ser sota el seu Govern quan la Unió Europea va adoptar el 1996 l’anomenada Posició Comuna que va endurir les relacions amb l’illa– i Podem té una visió més pròxima a Veneçuela, el Govern de Pedro Sánchez «no ha de seguir ni l’una ni l’altra».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

«Fem el que fem, emetem els comunicats més durs o els més possibilistes, la capacitat d’incidència d’Espanya, la UE i la comunitat internacional sobre la realitat cubana és bastant limitada», postil·la Malamud amb escepticisme.