¿El canvi climàtic?, ¿el ‘bloqueig a Omega’? Cinc claus sobre les inundacions d’Alemanya

La causa immediata de les inundacions a l’Oest d’Alemanya és el llarg bloqueig d’una borrasca en aquesta zona. El que l’atrapa és un comportament anòmal del corrent de raig, una flux d’aire emplaçat a 10.000 metres d’altura, que circula per tot el planeta. En condicions normals, el corrent és lineal i va repartint les borrasques. «En moments d’anomalia climàtica, circula més lentament i genera meandres, en forma d’omega [la lletra grega]», explica Mariano Barriendos, expert en història de les inundacions de la Universitat de Barcelona. «Ara hi ha una omega invertida damunt d’Europa central», afirma Rüdiger Glaser, geògraf de la Universitat de Fribürg (Alemanya). L’aire fred i plujós del nord es queda atrapat en aquesta estructura en forma de bossa i causa l’anomenat «bloqueig en omega».

Diversos dels pobles castigats es troben en valls estretes, concentrades a prop dels rius. «Tenim nuclis antics que hi van créixer per la indústria tèxtil. Però també desenvolupaments nous en àrees de risc», observa Lothar Schulte, investigador en geografia física de la Universitat de Barcelona, nascut a Alemanya. Segons Schulte, la prevenció de les inundacions a Alemanya s’ha centrat en els rius grans i no en les conques petites, com les afectades. «Hem envaït els rius, hem explotat el territori, segellat el terreny... és aquesta transformació el problema més gran», observa.

A la zona afectada han caigut fins a 200 litres al dia, davant la mitjana habitual de 60 al mes. Glaser ho considera un rècord. No obstant, «és absurd dir que les inundacions són una cosa sense precedents en un mil·lenni: no tenim prou registres sobre les conques petites per afirmar-ho», observa Schulte. «Els temps d’aquests fenòmens són geològics. Que una inundació d’aquest tipus hagi ocorregut fa segles i es repeteixi avui és una cosa natural», concorda Annelies Broekman, experta en aigua i canvi global del Centre de Recerca i Aplicacions Forestals (CREAF). «En l’escala històrica aquests fenòmens són normals. Això no vol dir que siguin casuals: es concentren en moments d’anomalia climàtica», apunta Barriendos. Per exemple, les inundacions de Santa Magdalena, que van colpejar l’Europa central el 1342, van ocórrer a l’inici d’una anomalia anomenada «petita edat del gel».

Des dels anys 90, diverses inundacions excepcionals han castigat Alemanya. Barriendos creu que això suggereix una anomalia climàtica. «Des dels anys 80 el comportament meandriforme del corrent de raig s’està tornant habitual», afirma l’investigador. «Fa vint anys que tenim models que apunten que una cosa així passaria. Ara els models s’estan transformant en realitat», observa Glaser. Schulte insta a tenir cautela. «Trobar la causa de les inundacions no és tan senzill com mesurar temperatura i les precipitacions. Hi influeixen les pluges, els terres glaçats i saturats, la gestió dels rius. Actualment, no hi ha prou dades per confirmar que el canvi climàtic genera més inundacions», adverteix. «El clima està canviant de manera exponencial. El que considerem extraordinari es convertirà en normal. Però els danys d’aquest procés depenen de com utilitzem la naturalesa», observa Broekman.

Els pols s’estan escalfant més ràpid que la resta del planeta. En conseqüència, la diferència de temperatura entre el Pol Nord i Europa s’està reduint. «Això es tradueix en un corrent de raig menys fort i enfocat, que produeix meandres grans», apunta Glaser. Més en general, l’escalfament del pol nord desplaça els cinturons de baixes i altes pressions que determinen els climes habituals en les diverses latituds del planeta, explica el meteoròleg i divulgador Jordi Mazón. Això es traduiria en un increment de precipitacions al Nord d’Europa i en una disminució al Sud. «Aquests xàfecs estan totalment alineats amb la física del canvi climàtic», conclou Mazón.