Pegasus, el sistema amb què es va espiar l’independentisme i amb què dictadures persegueixen la dissidència

Sobre el paper, aquesta eina ha de servir per combatre el crim i el terrorisme. No obstant, la realitat és una altra. Exèrcits i cossos de policies de fins a 45 països han recorregut a ‘software’ per espiar, perseguir i reprimir periodistes, activistes, dissidents i defensors dels drets humans. Aquest dimecres, Forensic Architecture –una unitat acadèmica de la Universitat de Londres– va publicar un mapa digital en què documenta per primera vegada les víctimes d’aquesta tecnologia de vigilància.

La seva investigació, avalada per Amnistia Internacional i Citizen Lab, un grup de ciberseguretat de la Universitat de Toronto, dona veu als espiats i mostra com l’ús de Pegasus té un impacte polític i es tradueix en intimidació, assetjament i violència en el món físic. I posa Espanya en una situació compromesa, que comparteix cartell amb països com l’Aràbia Saudita, el Marroc, Mèxic, l’Índia, Rwanda, Togo i els Emirats Àrabs Units.

Atacs cibernètics contra la independència

L’informe explica el cas espanyol, en el qual es va utilitzar Pegasus per infectar els mòbils de Torrent, Gabriel i l’activista independentista Jordi Domingo per tenir-los sota vigilància. Però no van ser les úniques víctimes d’aquest atac cibernètic, que també va colpejar, segons van denunciar, el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat, Jordi Puigneró; el diputat Ernest Maragall; el director tècnic del Consell per la República, Sergi Miquel, i Olivier Peter, advocat de Gabriel. Així doncs, es remarca un cas d’espionatge i assetjament contra l’oposició política, activistes i fins i tot representants legals.

Persecució global

L’ús de Pegasus també es dona en dictadures i en democràcies amb tradicions abusives. És el cas de l’Aràbia Saudita. La monarquia va recórrer a aquest sistema per infectar el mòbil de Jeff Bezos, propietari d’Amazon i del ‘Washington Post’, i mirar de fer-li xantatge per silenciar l’assassinat del periodista dissident Jamal Khashoggi, una operació aparentment ordenada pel príncep hereu saudita, Mohamed bin Salman. Riad també va piratejar el telèfon del bloguer i activista Omar Abdulaziz, pròxim a Khashoggi, per facilitar la seva caça al reporter, que va ser esquarterat i incinerat al consolat saudita a Istanbul.

Una cosa similar ha passat a Mèxic, on el ‘software’ va servir per infectar el telèfon de la periodista Carmen Aristegui –i del seu fill Emilio, menor d’edat–, que investigava casos de corrupció del llavors president, Enrique Peña Nieto. Però també es va fer per vigilar activistes humanitaris com Santiago Aguirre o Salvador Camarena, entre d’altres. Al Marroc es va utilitzar Pegasus per espiar i empresonar l’historiador, activista i acadèmic Maati Monjib.

Violació opaca dels drets humans

Detectat per primera vegada el 2015, Pegasus és utilitzat per governs per infectar i endinsar-se als mòbils de les seves víctimes, que transformen en micròfons i càmeres de vigilància per llegir els seus missatges i recollir informació sobre elles. Tot i que no n’hi ha proves, la companyia israeliana presumeix de poder colar-se als servidors de gegants com Apple, Google, Microsoft, Facebook i Amazon.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

L’any passat WhatsApp i Amnistia Internacional van denunciar NSO Group per col·laborar en la violació dels drets humans de milers de dissidents en el punt de mira dels seus governs. La companyia israeliana ha negat la seva responsabilitat en l’ús de la seva eina i mai ha revelat la identitat final dels clients.

«El ‘software’ espia Pegasus d’NSO Group s’ha de considerar i tractar com una arma desenvolupada, com altres productes del complex industrial militar d’Israel, en el context de l’ocupació israeliana en curs», va denunciar el director de Forensic Architecture, Eyal Weizman, responsable de la investigació. «És descoratjador veure’l exportat per permetre violacions de drets humans a tot el món».