Una setmana després de les protestes a Cuba, els carrers són de la policia

Una setmana després de l’onada de protestes ciutadanes més important en més de sis dècades, la policía i els militars vigilen exhaustivament els carrers de Cuba, especialment a la ciutat de San Antonio de los Baños, on es va originar tot.

Aquest diumenge els accessos a aquesta localitat a 30 quilòmetres a l’oest de l’Havana i famosa per la seva Escola Internacional de Cine es trobaven majoritàriament tallats o custodiats per agents de seguretat.

Si bé els carrers mostraven un tràfec normal de persones, Efe va poder observar camions plens de soldats i la plaça central del poble estava presa per més d’una desena de policies, militars i agents del Departament de la Seguretat de l’Estat, l’òrgan d’intel·ligència i contraintel·ligència de Cuba, etiquetat per opositors com la «policia política cubana».

Els agents uniformats i no uniformats també es van desplegar àmpliament a la localitat veïna de Bauta, on «hi havia un policia a cada cantonada», segons va indicar a Efe una dona que va estar allà diumenge al matí.

L’accés a internet estava tallat a San Antonio de los Baños i els seus voltants, segons va poder comprovar Efe, mentre a la resta de l’illa es troba majorment restringit tot i que funciona de forma ocasional en alguns telèfons mòbils.

Ni el Govern ni el monopoli cubà de telecomunicacions (Etecsa) han explicat per què les dades mòbils es mantenen parcialment o totalment caigudes des del diumenge 11 de juliol, dia en què milers de cubans van sortir als carrers per protestar i es van produir enfrontaments, aldarulls i fins i tot saquejos en algunes localitats. Tampoc han informat de quan serà restaurat el servei i funcionarà amb normalitat.

Aquest diumenge la tranquil·litat a San Antonio de los Baños contrasta amb l’agitació que es va viure el diumenge anterior, quan milers de veïns van sortir al carrer a protestar pacíficament. Els manifestants van transmetre consignes contra el Govern, a qui culpen de l’escassetat d’aliments, productes bàsics i medicines, la proliferació de botigues de pagament exclusiu en divises i els habituals talls de llum, en un moment en què Cuba passa per una greu crisi econòmica, amb les arques buides i incapaç de fer front als deutes, a la qual cosa a més se suma un perillós auge dels casos de Covid-19 en les últimes setmanes.

Els vídeos en directe gravats pels manifestants de l’11-J a San Antonio de los Baños van incendiar la metxa de desenes de protestes de ciutadans descontents en altres localitats de l’illa, aturades amb duresa per les forces de seguretat, deixant centenars de ferits i detinguts i generant fortes crítiques des de la comunitat internacional al Govern presidit per Miguel-Díaz-Canel.

El president va acudir, de fet, a San Antonio de los Baños el dia de les protestes juntament amb forces de seguretat i un grup d’acòlits per enviar el missatge que «el carrer és dels revolucionaris», amb referència als partidaris del sistema de partit únic i economia centralitzada que impera a Cuba des de 1959.

Un altre argument repetit constantment per les autoritats cubanes des de l’11-J és que el «bloqueig» és el culpable de la ruïna econòmica de Cuba i les protestes han sigut instigades per l’Administració dels Estats Units a través d’un sofisticat sistema de manipulació d’opinions a través de les xarxes socials.

Amb internet restringida i forta presència policial, un dels pocs esdeveniments ressenyables que ha tingut lloc aquest diumenge a Cuba va ser un acte de partidaris del Govern a La Güinera, un barri de classes baixes al sud de l’Havana on dilluns passat van tenir lloc disturbis que es van saldar amb l’únic mort reportat oficialment.

Liderades per Gerardo Hernández, president dels Comitès de Defensa de la Revolució (CDR, els «ulls i orelles» de l’Estat als barris), autoritats cubanes van acompanyar desenes de veïns partidaris «en recolzament a la Revolució, a Díaz-Canel i al Partit», segons va tuitejar l’exespia i membre dels famosos «cinc herois» cubans.

Un dia abans, dissabte, el Govern cubà presumia amb un acte de masses a què van acudir milers de persones (100.000 segons les autoritats) a l’Havana per mostrar el seu recolzament al Govern i al líder, acompanyat pel seu predecessor Raúl Castro.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

Mentrestant, organitzacions i familiars denuncien que hi continua havent persones detingudes a les presons cubanes per la seva participació en les protestes, amb llistats que van des de més de cent fins a milers.

Part dels arrestats van ser alliberats al llarg de la setmana i es desconeix quants segueixen tancats, ja que el Govern no ha ofert dades.