Violència al país àrab
Les milícies xiïtes de l’Iraq: un nou Estat a l’ombra
Les Forces de Mobilització Popular (FMP) van acumular poder amb la batalla contra Estat Islàmic: ara extorsionen, torturen i assassinen a discreció
El seu poder és tan gran que el govern de Bagdad, que no pot controlar-les, les tem i busca acomodar-les com sigui
A l’arribar a casa, diversos homes van envoltar amb les seves tres motos el cotxe de Huixam al-Haiximi. Al-Haiximi aparcava, i no va veure com un d’aquests homes baixava de la moto, es dirigia a la finestra del conductor, treia la pistola i disparava. Un, dos, tres, quatre. Al-Haiximi, de 47 anys, un dels màxims experts en gihadisme a l’Iraq i assessor del Govern iraquià, estava mort. Va passar fa just un any a Bagdad.
L’expert, no obstant, no va ser assassinat per ordre de cap grup gihadista: ni Al-Qaida ni Estat Islàmic –tots dos l’havien amenaçat de mort– hi van tenir res a veure. Els autors van ser uns altres. Van ser les milícies xiïtes comandades per l’Iran: les Forces de Mobilització Popular (FMP).
«Tenim un problema enorme. És un problema enorme, que no ha començat ara, sinó que el tenim des del 2003. Hi ha un problema molt profund dins de l’Estat iraquià», explica Maan Aljizzani, reporter i director de la campanya ‘Acabem amb la impunitat a l’Iraq’.
Un paraigua de milícies
Un paraigua de milíciesTot va començar per a les FMP el 2003, amb la invasió nord-americana que va treure Saddam Hussein del poder. Partits xiïtes van prendre el control de l’Estat –l’anterior president havia creat una divisió sectària del país, assentant-se sobre el suposat recolzament de la població sunnita– i aquests nous partits xiïtes van crear les seves pròpies milícies, que rebien recolzament logístic i financer de l’Iran. L’Iran les va unir sota un sol comando: el de Qasem Soleimani, assassinat el gener del 2020 pels EUA. Així, sota l’auspici persa, van néixer les FMP, que van viure en un relatiu segon pla fins a la batalla contra Estat Islàmic el 2016.
Les FMP van reclutar, van matar i van lluitar: van conquistar tant territori com influència i ara el seu poder és tan absolut com absolutista. Fins i tot el Govern de Bagdad les tem.
«Han engolit tot el país. Són per tot arreu i ho controlen tot. Aquest 16 de juliol, per exemple, es va detenir un membre de la policia com el presumpte autor de l’assassinat d’Al-Haiximi. L’assassí era policia, però era també membre de les FMP. Seguia les ordres de les milícies. Inclús el mateix Al-Kadhimi [el president iraquià] té por. ¡Por! No pot fer res», explica Aljizzani.
Desenes i desenes
Desenes i desenesLa impunitat amb què les FMP actuen a l’Iraq és total. Des d’inicis del 2021, el país ha comptat l’assassinat de 81 periodistes, activistes i advocats de drets humans. Ningú ha sigut detingut per aquests assassinats.
L’únic cas en què la investigació sembla haver avançat és el d’Al-Haiximi, per haver sigut, també, el més mediàtic. Però si aquest analista era expert en gihadisme, ¿per què les milícies xiïtes van anar en contra seu? La resposta està en les troballes que havia realitzat en els seus últims mesos de vida, que anava a entregar al govern iraquià: un informe de més de 100 pàgines en el qual detallava absolutament tot sobre les FMP. Des de les extorsions diàries que feien i casos de corrupció institucional fins a assassinats, robatoris, saquejos i nominacions de funcionaris a dit.
Absolutament de tot, amb tota mena de detall: «Les milícies guanyen 100.000 dòlars al dia amb un sol control de carretera que connecta Bagdad amb les províncies del sud extorsionant els ciutadans, segons em va informar un oficial de la policia federal. Les milícies també controlen altres controls als afores de Bagdad, amb els quals guanyen quantitats similars».
«Les FMP imposen una quantitat d’entre 1.000 a 3.000 euros mensuals als restaurants per protecció. Si els propietaris no paguen, els seus locals són volats pels aires. Llavors, la policia i l’Exèrcit culpen falsament Estat Islàmic de l’atac». En són només dos exemples a l’informe; n’hi ha desenes més.
Notícies relacionadesEn l’actualitat, aquestes milícies no tenen rival a l’Iraq. Només els EUA s’atreveixen a atacar-les de tant en tant, i ho fan sempre com a resposta als atacs constants, gairebé setmanals, que les FMP llancen contra bases i consolats nord-americans. La violència a l’Iraq, lluny d’acabar amb la derrota d’Estat Islàmic, augmenta.
«El país marxa cap a una libanització del conflicte, amb la diferència que al Líban hi ha un Hezbol·là, però a l’Iraq en tenim a desenes», assegura Aljizzani: «Això sí, totes aquestes milícies funcionen sota un mateix comandament i aquest comandament és el mateix que el del Líban: Iran».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Cada cop més menors incompleixen el règim de visita després d’un divorci
- Vivas reclama al PP que negociï amb l’Executiu
- Col·lisió entre Broncano i Motos per Jorge Martín
- Urbanisme La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos
- NENS TUTELATS El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- ERC busca la via per recuperar militants
- El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern
- Sánchez es querella contra Aldama per "dret a l’honor"