Crisi al nord de l’Àfrica

¿Què passa a Tunísia? En quatre claus

2
Es llegeix en minuts

Tunísia, presentat com l’únic país en el qual va triomfar la Primavera Àrab del 2011, viu dies convulsos. Després de multitudinàries manifestacions diumenge a la tarda a les principals ciutats del país, el president Kais Saied ha suspès l’activitat del Parlament i ha destituït el primer ministre, Hichem Mechich. Saied s’ha atribuït plens poders executius per «salvar el país» mentre el partit en el poder parla de «cop d’Estat». Les següents claus ajuden a entendre quins han sigut els detonants d’aquesta crisi.

Denúncia de cop d’Estat

Després de suspendre l’activitat parlamentària i destituir el primer ministre, el president de Tunísia, Kais Saied, ha assegurat que la situació es mantindrà fins a recuperar «la pau social i salvar l’Estat i la societat». Per a això ha recorregut a l’article 80 de la Constitució que contempla que el president pot prendre mesures excepcionals en cas de «perill imminent». No obstant, el partit en el poder, Ennahda, ha denunciat un cop d’Estat.

L’èxit relatiu de la Revolució dels Gessamins

Comparat amb el desastre viscut a Egipte i Líbia, per exemple, a l’anomenada Primavera Àrab que va recórrer la zona el 2011, la Revolució dels Gessamins tunisiana sempre s’ha posat com a exemple de l’èxit d’una revolta que va tenir com a colofó la celebració d’eleccions democràtiques. No obstant, les millores socials i econòmiques anhelades pels ciutadans que al seu dia van sortir als carrers no només no han arribat, sinó que s’han agreujat per la irrupció de la pandèmia de Covid.

Pèssima gestió de la Covid

Les morts relacionades amb el coronavirus van arribar a un rècord al país la setmana passada, superant les 300 en un període de 24 hores. La campanya de vacunació s’està desenvolupant amb especial lentitud: només el 7% dels 11,7 milions d’habitants estan totalment vacunats. El Govern va intentar accelerar la vacunació obrint-la als majors de 18 anys durant les vacances d’Eid al-Adha, la festivitat més important dels musulmans. No obstant, l’intent es va convertir en un caos amb estampides, escassetat de subministraments i incidents violents. El primer ministre va destituir la ministra de sanitat, aliada del president Saied, de manera que va haver d’encarregar a l’Exèrcit la gestió de la crisi del coronavirus.

Problemes profunds sense resoldre

Tunísia ha tingut nou governs des de la revolució de 2011, molts d’ells de curta durada o fracturats. Mai s’han resolt els profunds problemes d’atur i l’enfonsament de les infraestructures estatals que van motivar l’aixecament. El país té dèficits pressupostaris i problemes de pagament del deute que podrien requerir un nou préstec del Fons Monetari Internacional (FMI). L’esmentada situació podria perjudicar els tunisians amb la pèrdua de llocs de treball estatals i la reducció de les subvencions.