La incertesa i la polarització prenen Tunísia

La incertesa s’instal·la a Tunísia. Després que el president Kaïs Saïed decidís aturar l’activitat parlamentària i cessar el primer ministre, el mandatari ha rebutjat les acusacions de «cop d’estat». Al seu torn, les figures de l’oposició s’han mostrat disposades a celebrar eleccions anticipades per protegir la democràcia i evitar un règim autocràtic. Als carrers, la polarització augmenta. Una part de la població veu a qui es va vendre com un líder anticorrupció com un imminent dictador. D’altra banda, d’altres celebren la seva decisió amb tal de poder avançar en el camí revolucionari. 

Crits de joia vociferen els manifestants que fan onejar banderes tunisianes. Veuen que, per fi, Saïed ha rebutjat sota el mandat de la revolució iniciada el 2011 líders polítics que feia anys que estaven instal·lats en el poder. A la mateixa plaça, centenars de persones fan una seguda en defensa de la constitució. «Hem pres aquestes decisions fins que la pau social torni a Tunísia i fins que salvem l’estat», va dir el president diumenge amb referència a les protestes per la crítica situació econòmica i sanitària al país. 

Eleccions anticipades

Per destituir ministres i funcionaris, Saïed ha invocat l’article 80 de la constitució, al·legant que «el perill més gran a què es pot enfrontar una nació és una explosió interna». El president ha insistit que les seves accions estan d’acord amb allò dictat a la Carta Magna. Però l’absència d’un Tribunal Constitucional, una de les principals promeses incomplertes de la revolució per infinitud d’obstacles polítics, arrabassa la possibilitat d’avaluar si les circumstàncies eren adequades per invocar l’article 80. 

Al seu torn, el primer ministre destituït, Hachem Mechichi, s’ha posat a disposició del president en aquest nou rumb que ha decidit prendre. «Amb tal de preservar la seguretat de tots els tunisians, m’alineo, com sempre he fet, amb el poble i declaro que no prendré cap responsabilitat ni posició a l’Estat», ha publicat a Facebook. El partit islamista moderat Ennahda va titllar de «cop contra la democràcia tunisiana» la decisió de Saïed, però s’ha posat a la seva disposició per preservar-la. Per això, s’ha mostrat preparat per celebrar eleccions anticipades que evitin la deriva autocràtica.

Toc de queda

Sota el pretext de la seva preocupació per la violència pública, el president tunisià ha imposat un toc de queda a tot el país de 19.00 hores a 6.00 hores durant un mes. També ha prohibit les reunions de més de tres persones en llocs públics. Saïed va ser elegit el 2019 durant el segon vot presidencial lliure en la història del país després de dues dècades de dictadura de Ben Ali. Percebut com un peculiar polític incorruptible, la societat tunisiana va posar les seves esperances en ell per concretar la revolució iniciada vuit anys abans.

Des dels Estats Units, el secretari d’Estat, Anthony Blinken, va parlar per telèfon amb Saïed i el va animar a «adherir-se als principis de democràcia i drets humans que són la base del govern a Tunísia», segons el portaveu del Departament d’Estat, Ned Price. «Fem una crida a totes les parts a exercir moderació, evitar la violència i assegurar que la situació es mantingui en calma. Totes les disputes i desacords han de resoldre’s amb diàleg», s’ha pronunciat Farhan Haq, portaveu de les Nacions Unides. També Josep Borrell des de la Unió Europea ha demanat el «restabliment de l’estabilitat». 

Fragilitat política i econòmica

Notícies relacionades

El president tunisià suspèn l’activitat parlamentària i s’atribueix plens poders executius

¿Què passa a Tunísia? En quatre claus

Tunísia és conegut com l’únic cas d’èxit de la Primavera Àrab. Però l’arribada de la democràcia s’ha traduït en una fragilitat política i econòmica i l’absència de governants forts. A més, a principis d’aquest any, una altra generació va sortir als carrers per protestar contra la violència policial i la devastació que la pandèmia va provocar en una economia ja feble. Amb només el 7% de la seva població vacunada, la societat tunisiana pateix els seus mesos més letals als hospitals. 

Més de 18.000 persones han mort en aquest país de 12 milions d’habitants en una pandèmia que ha arrasat amb els serveis sanitaris i amb la vital indústria del turisme. El caos provocat pel llançament de la vacuna la setmana passada i l’augment de casos va portar Saïed a entregar a l’exèrcit el control de la resposta al coronavirus, fins ara en mans del Ministeri de Salut. Aquest gest va llançar una població enfadada a les places, d’on encara no se n’han anat.