Crisi humanitària

«Hi ha més de 4.000 persones incomunicades pels enfrontaments armats a Colòmbia»

  • L’activista Milena Flórez denuncia que la població del municipi d’Ituango s’ha vist obligada a fugir de les seves cases i està atrapada des del dia 21

«Hi ha més de 4.000 persones incomunicades pels enfrontaments armats a Colòmbia»

Ciutats Defensores dels Drets Humans

3
Es llegeix en minuts

El 21 de juliol, els habitants de diverses senderes –subdivisions dels municipis colombians– d’Ituango es van veure obligats a abandonar les seves cases per cinquena vegada en tot just uns anys per culpa de l’enfrontament entre dos grups armats. El municipi d’Ituango es troba a la zona nord-oest de Colòmbia i històricament ha format part de les rutes del narcotràfic. En qüestió d’hores, els camperols de la zona van haver de sortir de les seves llars i desplaçar-se al centre urbà del municipi per salvar les seves vides sense saber quant temps haurien de ser fora. Encara avui no han pogut tornar. Així ho explica Milena Flórez, una activista del Moviment Ríos Vivos que ha vist com la població del territori ha hagut de ser desplaçada en nombroses ocasions.

-¿Com esteu vivint els últims dies?

On estan tenint lloc els desplaçaments és a Ituango, o sigui, a les senderes que surten cap al nucli urbà. Hi ha més de 4.000 persones al nucli urbà. Són al municipi des del dia 21. A més, aquell dia també hi va haver una onada hivernal horrible, es van quedar incomunicats, no hi havia carretera, no hi havia per on sortir. Un caos total. Fins al moment no s’ha pogut portar ajuda humanitària per carretera, sinó que ha sigut en els helicòpters de l’Exèrcit.

-¿Això era una cosa que es preveia?

És una cosa que ha passat en moltes ocasions, els desplaçaments massius, però el més gran sí que ha sigut aquesta última vegada. Sempre ha passat que al municipi d’Ituango hi ha vulneracions de drets humans, assassinats i tot, però l’alcalde ha mirat d’ocultar la realitat del que està passant per tenir una bona imatge. Hi ha morts... de tot i no es diu enlloc el que està passant. Tot això es va acumulant perquè no reconeixen la problemàtica que hi ha en el municipi.

-¿Com arriben aquests grups a fer-se amb el territori?

Això és una història que ve des del procés de pau. Abans, els territoris els ocupaven les guerrilles de les FARC i se sabia. Els camperols i tots sabíem que hi havia guerrilla. Al treure tota aquesta guerrilla, el territori va quedar desocupat. Vam tenir tranquil·litat més o menys un any, pensàvem que ja no hi tornaria a haver desplaçaments, que ja no hi hauria tirotejos, que ja no hi hauria res d’això. Després d’aquell any els grups van començar a ressorgir. Milers de grups, ja no sabem quins són els que són al territori. Llavors comença la disputa per aquest territori, abans es tenia i se sabia que eren allà, però ja no sabem quins grups hi són o quin és el que vol ocupar aquest territori.

-¿Com se sent la població després que els hagin fet fora cinc vegades de les seves cases?

Per protegir les víctimes és important la no repetició mai de la vulneració dels drets humans i aquí s’ha fet, al territori. Una vegada i una altra es repeteix. No és fàcil per a les comunitats deixar la vivenda, els seus animals, els seus cultius i sortir a aguantar fred, a aguantar gana en aquests albergs que hi ha en el municipi, però, per salvaguardar la vida ho fan.

Notícies relacionades

-Ara han dit que els camperols tornaran.

És la pressió. És la pressió. Imagini, els camperols desplaçats amb moltes dificultats i amb ganes d’estar a les seves terres i aquest alcalde obligant-los i dient que retornaran voluntàriament quan els camperols es troben en un dilema de si quedar-se o anar-se’n o què passarà amb ells. Estan en les pitjors condicions perquè ells tampoc volen tornar perquè no hi ha unes garanties. Ara són com un titella, que no saben què fer.

Temes:

FARC Colòmbia