Tsimanouskaia, l’atleta olímpica que ha desafiat Bielorússia

El 27 de juliol, amb els Jocs Olímpics de Tòquio ja en marxa, Tsimanouskaia s’assabenta per sorpresa que ha sigut inscrita, sense el seu consentiment, per participar en la prova de relleu 4x400 metres. Disgustada, la velocista de 24 anys recorre a les xarxes socials per denunciar la seva situació. Al seu compte d’Instagram acusa de «negligència» els seus entrenadors. Greu error. Sonen les alarmes a Minsk.

Dos dies després, Lukaixenko critica durament els atletes bielorussos per la seva falta d’èxits als Jocs Olímpics i qüestiona la seva inversió –«més que qualsevol altre país», assegura– en ells. El cap d’Estat, pròxim aliat de Vladímir Putin, ja ha sigut vetat d’assistir a les olimpíades pels seus atacs i intents d’intimidació als esportistes crítics. Entre ells hi ha Tsimanouskaia, que anteriorment havia mostrat el seu suport a les manifestacions contra el règim i la seva condemna a la violenta repressió. A d’altres que van participar en les protestes els va desposseir de recursos i equips com a represàlia.

El 30 de juliol, Tsimanouskaia participa en els 100 metres llisos i acaba quarta, resultat que li tanca les portes per avançar a semifinals. Un dia després, la jove atleta grava un altre vídeo de denúncia, aquest cop des dels lavabos de l’aeroport Haneda de Tòquio. Tancada, explica que no vol tornar a Bielorússia. Tem possibles represàlies per les seves crítiques i demana auxili al Comitè Olímpic Internacional. «Estan intentant treure’m del país sense el meu permís i estic demanant al COI que s’hi involucri», assegura en un missatge difós a través de l’aplicació de missatgeria instantània xifrada Telegram.

Darrere del seu intent de «segrest» hi ha el Comitè Olímpic Bielorús, que assegura que la seva retirada forçada es deu a problemes en el seu estat psicològic i emocional. El president de la màxima autoritat esportiva nacional és, ni més ni menys, Viktor Lukaixenko, fill de l’autòcrata que controla el país amb mà de ferro.

Exili a Polònia

L’endemà, Tsimanouskaia havia de participar en la carrera dels 200 metres llisos. Al seu lloc, és acollida en l’ambaixada de Polònia a Tòquio, on se li garanteix un visat humanitari per poder refugiar-se al país veí, que tardarà només dos dies en utilitzar. El 4 d’agost viatja de la capital nipona a Viena i d’allà agafa un altre vol fins a Varsòvia.

La maniobra no és casual. El 23 de maig, el règim bielorús va forçar l’aterratge d’un avió que passava pel seu espai aeri durant el trajecte Atenes-Vílnius (Lituània) per arrestar el periodista, Roman Protasevich, col·laborador de la líder opositora, Svetlana Tikhanòvskaia.

La deserció de Tsimanouskaia encoratja altres esportistes a seguir els seus passos. És el cas de Jana Maksimava i Andrei Krautxanka –prèviament detingut per haver participat en les protestes–, parella d’atletes de l’heptatló i decatló que també rebutgen tornar a Bielorússia i opten per demanar asil a Alemanya. L’onada suposa una dificultat addicional per al règim.

Instal·lada en la capital polonesa, l’atleta assegura que se sent en «un lloc segur, lliure i sa i estalvi de tot». No obstant, la figura de Tsimanouskaia, convertida ja en un emblema de la protesta contra Lukaixenko, és un problema per a Minsk. És per això que el govern polonès destina agents per protegir-la. «No només els serveis secrets bielorussos poden estar interessats en ella», adverteix el viceministre polonès d’Exteriors, Marcin Przydacz. Aquest any, Varsòvia ja ha acceptat gairebé 300 peticions d’asil polític de ciutadans bielorussos.

Notícies relacionades

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

Encara amb Tsimanouskaia sana i estàlvia, el conflicte diplomàtic segueix el seu curs. Aquest divendres, el COI ha anunciat la retirada de l’acreditació i l’expulsió dels dos entrenadors bielorussos, Artur Shimak i Iuri Maisevitx, involucrats en el cas «en interès del benestar dels atletes» del país. La investigació oberta buscarà, en les pròximes setmanes, donar resposta a una polèmica que encara té forats per omplir.

Els Jocs Olímpics com a megàfon polític

Així, en només una setmana, els Jocs Olímpics viuen la seva primera gran crisi política i Tòquio es converteix, sense voler-ho, en refugi per a la dissidència. La deserció de Tsimanouskaia no és l’única en la història olímpica. Atletes de l’òrbita de domini soviètic com la tennista txecoslovaca Martina Navratilova ja van utilitzar la competició internacional per demanar asil polític lluny de l’URSS. El mateix va passar als Jocs de Londres el 2012 amb atletes de nacions africanes com el Camerun i el Sudan. El cas bielorús no serà l’últim.