L’èxode afganès amenaça de crear una nova crisi migratòria a Europa

Segon vídeo: L’autor de la primera gravació pren ara imatges del que té al davant. És la primera llum del dia i les ombres de la vintena de persones que l’acompanyen enfosqueixen el terra. Van per un camí de terra. Estan entrant a Turquia.

Tercer vídeo: El jove es torna a gravar. Aquesta vegada està sol amb quatre amics. Junts negocien amb un taxista el preu per sortir de la ciutat de Van, a la frontera. On van és una incògnita, però sí se sap d’on venen.

Aquesta és la història d’un jove afganès que va gravar el seu trajecte cap a Turquia fa poques setmanes i el va penjar a les xarxes socials. Com ell, hi ha diversos milers més que fan exactament el mateix recorregut. Des de l’Afganistan fins a l’Iran i després Turquia, on durant les últimes setmanes centenars de persones –en la seva immensa majoria afganesos– entren al país anatoli cada dia. Molts volen quedar-se a Turquia; d’altres prefereixen avançar cap a Europa.

«Tot va tan ràpid que és impossible saber què passa a la frontera exactament i quanta gent la creua. Sí que sabem que estan arribant moltíssimes persones i que la gran majoria volen continuar cap a Grècia, així que els que vivim a Turquia els perdem una mica la pista», explica Edris, un afganès que va arribar fa diversos anys a Istanbul i va decidir quedar-s’hi.

Escapar-se dels talibans

Escapar-se dels talibansSi abans la majoria de refugiats i migrants que intentaven arribar a Turquia i després Europa eren sirians i iraquians, ara els més nombrosos són, de llarg, els afganesos, que han vist com el conflicte al seu país s’ha agreujat des que els Estats Units van començar el replegament de tropes del país centreasiàtic. La retirada ha creat un buit que els talibans –gihadistes que van controlar el país en la dècada dels noranta– estan omplint.

L’avenç dels talibans és ràpid, situació que està provocant un èxode massiu d’afganesos des de les zones rurals a les ciutats del país, encara sota control del Govern. Més de 300.000 persones han emprès aquest camí, segons l’ONU.

Però molts d’ells no es queden tranquils: creuen que el Govern caurà, que els talibans prendran el control. «El perfil de gent que sortia abans de l’Afganistan i els que surten ara ha canviat molt. Abans, majorment, els que escapaven eren els membres de la minoria xiïta, que eren atacats pels talibans i per l’Estat Islàmic. Ara la gent que arriba a Turquia són metges, funcionaris, professors... Gent que vivia a les ciutats a les quals els talibans s’acosten i que temen les represàlies quan les conquereixin», assegura Edris.

No només ells reben represàlies. Pels talibans, fumar, tenir barba i tatuatges està prohibit, igual que un home i una dona es trobin, en públic o en privat, si no són marit i muller o pare i filla. A les noies joves, a part d’imposar-los el burca, els talibans els obliguen a casar-se amb els soldats insurgents. Negar-s’hi no és una opció.

Un mur ben maco

Notícies relacionades

Guerra de l’Afganistan: causes, resum i claus de 20 anys de conflicte

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Un mur ben macoTurquia és enmig d’aquest flux, com ja va passar el 2015 amb la crisi de refugiats de Síria, i està prenent mesures similars. El 2016, el Govern del president Recep Tayyip Erdogan va construir un mur per tota la frontera amb Síria per evitar que ningú entrés. El mateix s’ha començat a fer ara amb la frontera amb l’Iran. «Creiem que haurem acabat la construcció de 64 quilòmetres de mur per a finals d’aquest any. En els següents anys l’acabarem i tindrà 295 quilòmetres de llargada», va explicar Mehmet Emin Bilmez, governador de la província de Van, a la frontera amb l’Iran.

Però mentre Turquia construeix, els talibans continuen avançant. Les centenars de persones que fugen cada dia de l’Afganistan podrien transformar-se en milers les pròximes setmanes. Aquesta és l’opinió d’Edris: «Això anirà a pitjor, estic segur. Cada dia s’escapa més gent i molts acabaran arribant. No sé... El que està passant allà [a l’Afganistan] és horrible i sembla que al món sembla no li importar gens. Al contrari: deixen que els talibans facin el que vulguin».